Neix un linx al Pirineu, el primer en més d'un segle

BarcelonaHan calgut 11 anys perquè la parella de linxs del centre de recuperació de fauna MónNatura, al Pallars Sobirà, es reproduís. El naixement del cadell –fa dos mesos– és el primer que es registra al Pirineu des de fa més d'un segle. Es tracta d'un mascle de linx boreal o europeu, l'espècie autòctona extingida a la zona des de fa dècades, de mida molt més gran que el linx ibèric que viu en altres zones de l'Estat.

El linx ha nascut en captivitat, al mateix centre del municipi de Son on els seus pares –la Lu i l'Ui– van aterrar procedents de Galícia fa anys. L'arribada del cadell pot ser l'excusa perfecta per posar damunt la taula el valor ecològic que tindria tornar a trobar aquesta espècie als boscos pirenaics algun dia. El petit linx, que encara no té nom a l'espera que un procés participatiu entre escoles el decideixi, pot ser una mena "d'ambaixador" que aplani el camí cap a una futura reintroducció dels linxs a Catalunya. "El cadell no ha nascut en llibertat, que hauria sigut l'ideal, però el naixement és molt important per a l'educació ambiental", defensa el director de territori i medi ambient de la Fundació Catalunya-La Pedrera, Miquel Rafa.

Reintroduir el linx boreal al Pirineu no és un escenari que es plantegi, de moment: "Socialment no es donen les condicions per fer-ho a curt termini", sosté Rafa, conscient de la polèmica que avui hi ha oberta al Pirineu per la presència de l'os, en concret la de l'os Goiat, i la seva propensió a protagonitzar atacs contra bestiar.

Malgrat tot, seria viable i interessant pensar en un bosc on tornin a viure-hi linxs, sobretot pel "reequilibri" del medi natural, reconeix l'expert. Els boscos del Pirineu tenen un "excés d'herbívors", com ara daines, cabirols o llebres, uns exemplars que s'ajusten a la dieta preferida dels linxs. Avui, però, aquests herbívors no tenen predadors a banda de l'os. De fet, Rafa subratlla que el linx, a diferència dels ossos, no és un animal que ataqui ramats. Les experiències de reintroducció en països com França o Suïssa proven que és un animal que passa "molt desapercebut" i va força a la seva.

La presència del linx, afegeix el tècnic, no només ajudaria a controlar les espècies herbívores dels ecosistemes pirenaics, sinó també les d'altres petits carnívors com ara les guineus o les martes, que alhora suposen una amenaça per a espècies en greu perill d'extinció com el gall fer.

La Fundació Catalunya-La Pedrera va fer un estudi fa uns anys que avalava que hi ha condicions favorables –com ara l'aliment disponible– per pensar que la zona entre l'Alta Ribagorça i el Ripollès podria acollir fins a una trentena d'exemplars en un hipotètic pla de reintroducció.

A la Península, l'únic projecte viu de reintroducció del linx s'ha fet amb l'espècie ibèrica a Andalusia i zones de Castella-la Manxa i Portugal. En aquest cas, i a diferència del que passa al centre del Pirineu, sí que s'han deixat en llibertat al medi exemplars d'aquest animal únic. El linx ibèric presenta diferències respecte a l'europeu en la mida –és més petit– i té característiques que fan difícil pensar que pogués coexistir amb el boreal, segons Rafa.