La negociació del Govern Balear amb els docents en vaga, en via morta

PalmaNi els 110.000 manifestants de diumenge ni les quatres hores i mitja de reunió d'ahir horabaixa serviren, aparentment, per desencallar el conflicte educatiu.

Així que els docents tornaran a protestar avui davant del Parlament (12 hores), i la negociació no es reprendrà fins l'horabaixa de demà, dimecres (a proposta de la Conselleria, ja que els sindicats volien tornar a asseure's avui mateix).

I és que la quarta trobada entre la Conselleria d'Educació i el comitè de vaga (format per l'STEI-i, CCOO i l'Assemblea de Docents) es tancà ahir, passades les 20.30 hores, sense cap acord. Malgrat que les dues parts reconegueren tímids avenços en alguns aspectes (com ara els laborals), el gruix central es manté igual: el TIL.

La posició dels vaguistes pivota sobre la retirada del TIL com a condició sine qua non per aixecar la convocatòria de vaga indefinida. Ja ho advertia el secretari general de l'STEI-i, Biel Caldentey: "La retirada del TIL, de la llei de símbols i la reincorporació dels directors de Maó són clau".

Que sigui voluntari

Per contra, tant la Conselleria d'Educació com el Partit Popular advertiren ahir que no fan comptes recular. Educació, de fet, vol reconduir el conflicte tot oferint negociar el calendari d'aplicació del TIL; o sigui, flexibilitzar i allargar els terminis d'aplicació, fins i tot plantejant que el TIL sigui enguany només "opcional" a 1r d'ESO.

Ara bé, no volen entrar de cap manera a qüestionar el contingut del TIL, és a dir, el sistema trilingüista en si mateix. Però per assolir un pacte amb els sindicats hauran de cedir més -apunten fonts de la negociació- en el caràcter voluntari del TIL, no només a 1r d'ESO, sinó a tots els cursos de Primària afectats ara (1r, 3r i 5è).

Dins el Decret de mínims

De fet, l'oferta sindical passa per negociar la incorporació d'una assignatura no lingüística en anglès no només amb el caràcter voluntari, sinó sempre que no vagi en detriment del català; o sigui, que l'ús del català es mantingui almanco en els percentatges que marca el Decret de mínims. I és que, a hores d'ara, el sistema trilingüista que vol imposar el Govern balear redueix l'ús de la llengua catalana a just un 33% de les hores lectives.

La reunió d'ahir, però, no aconseguí desencallar la negociació. I la vaga es manté. Ahir entrà en la seva tercera setmana d'activitat després de les multitudinàries manifestacions de diumenge a Palma, Eivissa, Maó i Formentera.

El seguiment de l'aturada se situà ahir en 10,8% de la plantilla docents, segons les dades facilitades pel Govern balear. Concretament, en l'ensenyament públic hauria fet vaga el 13,8% dels professors, mentre que en el concertat hauria estat el 2,6% (just un centenar de vaguistes dels 4.000 que hi ha).

En canvi, les centrals sindicals tornaren a situar el seguiment per damunt del 40%. El portaveu de l'Assemblea de Docents, Iñaki Aicart, es mostrà molt satisfet que el suport a la vaga es mantingui en aquests percentatges. "Estam molt animats amb vista a la negociació, ja que la mostra de suport tan gran de part de la societat, en una evident crítica a la política educativa del Govern, ens avala", explicà Aicart.

Tant l'Assemblea de Docents com els sindicats evidenciaren ahir la bona sintonia existent en el comitè de vaga i intentaren desmentir explícitament el missatge llançat per Guillem Estarellas la setmana passada: "És difícil negociar quan no es posen d'acord ni tan sols entre ells".

Precisament per evitar la visualització de possibles esquerdes en el bloc dels vaguistes, representants sindicals i de l'Assemblea es reuniren al matí per enfortir el front comú i acordar un discurs envers la Conselleria d'una sola veu.

Denúncia al TEDH

Per una altra banda, l'Assemblea de Mestres i Professors en Català, Drets Humans de Mallorca i l'STEI-i explicaren ahir que han encarregat un informe jurídic per avalar la interposició d'un recurs davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) contra la "política d'extermini del català" de José Ramón Bauzá.

Segons informaren ahir aquestes organitzacions, el gabinet de juristes consultat considera viable denunciar la vulneració dels drets universals de llibertat d'expressió i l'educació per mitjà del TIL.

Els missers entenen que el Govern del PP podria haver incorregut en delictes de "denegació discriminatòria" del dret a rebre ensenyament en català, de "prevaricació" pel decret llei amb el qual esquivà una decisió judicial del TSJIB sobre el TIL, com també "coaccions" contra els docents illencs en vaga i fins i tot "malversació" pels anuncis de l'Executiu balear per defensar el TIL difosos en alguns mitjans de comunicació, entre d'altres.