La majoria d'embarcacions que surten de Roses van cap al Cap de Creus, on hi ha cales molt preuades, com la Jóncols o la Montjoi, abalisades per contenir les barques, però també molts indrets verges sense boies, com el cap Norfeu, on les embarcacions s'acosten fins a tocar de la costa. Es dona la circumstància que, durant l'estiu, l'accés per carretera al parc està limitat i que a aquestes platges només s'hi pot accedir en bus llançadora i caminant, mentre que, per mar, les restriccions són més laxes. Per superar aquest greuge comparatiu entre banyistes i embarcacions, des de fa anys la Generalitat treballa en un nou Pla Rector d'Usos i Gestió (PRUG) que, tot i les pressions dels sectors econòmics vinculats a la pesca i la nàutica, vol restringir el fondeig lliure a les reserves més importants del parc. En principi, serà vigent l'estiu que ve.
Massificació d'embarcacions i incivisme a les cales de la Costa Brava
SOS Costa Brava denuncia que moltes embarcacions de nàutica recreativa no respecten les normes de fondeig i molesten els banyistes
GironaA la Costa Brava, durant els mesos de juliol i agost, fora de les platges dels nuclis urbans, a les cales més buscades o en racons a recés del vent i les onades, quasi sempre hi ha barques fondejant. Petits iots, menorquines, llanxes o velers que apaguen el motor, tiren l'àncora o s'amarren a una balisa i gaudeixen de l'entorn marítim des d'un lloc privilegiat. La Llei de Costes prohibeix que travessin el límit de boies de color groc, que marca la zona d'aigua reservada exclusivament per als banyistes, i quan no hi ha boies que regulin la distància, les embarcacions no poden acostar-se a menys de 200 metres de les platges de sorra i a menys de 50 metres de les roques. La plataforma ecologista SOS Costa Brava, però, denuncia que moltes vegades aquestes normes no es compleixen i que les embarcacions ocupen més espai del permès, molesten els banyistes i malmeten el fons marí.
"Rebem moltes queixes d'usuaris que estan farts de banyar-se entre hèlixs, motors, gasoil i sorolls de les barques, que generen molts problemes. Hi ha una sobreocupació incompatible amb la tranquil·litat, tant a les platges abalisades com a les que no tenen boies", critica Jordi Cruz, portaveu de SOS Costa Brava. I hi afegeix: "És com si en un parc o un jardí amb mainada jugant hi poses cotxes a sobre, no té cap sentit". "La gent ve a fondejar arran de costa perquè a 200 metres no veuen el fons, els hi fa por i els molesta la garbinada. Llavors envaeixen la zona de bany on hi ha gent que hi ha arribat per estar en calma després de caminar una hora sota el sol", certifica.
Estrangers amb motos d'aigua i festes a alta mar
Des del port esportiu de Roses, un dels més actius durant l'estiu, reconeixen que alguns clients no fan un bon ús de les barques, fondegen en cales prohibides i destorben els banyistes amb música forta o velocitats perilloses. Els responsables del port, però, asseguren que els socis que fa anys que tenen l'amarratge a Roses són respectuosos amb l'entorn i que els problemes es concentren sobretot en el públic jove i estranger, que lloga a empreses del sector embarcacions que no requereixen titulació, com zòdiacs o motos d'aigua. "A Roses estem a tocar de França i ens trobem amb joves francesos que travessen la frontera, estan de vacances i es pensen que aquí poden infringir les normes", lamenta Anna Martí Barneda, directora tècnica del port rosinc. "Com que no hi ha una normativa específica que ho prohibeixi, sovint consumeixen alcohol, entenen que agafar un vaixell és com sortir de festa o volen motos per córrer per les onades, i això comporta un risc tant per als banyistes com per a la resta d'embarcacions", manifesta.
SOS Costa Brava censura durament aquests criteris permissius que permeten conduir embarcacions de fins a 5 metres d'eslora i un motor de 15 cavalls sense titulació. "És com si et deixessin conduir un cotxe no gaire potent pensant que ja n'aprendràs a la carretera", compara Jordi Cruz. I, per a vaixells de fins a 6 metres sense límit de potència, només cal una llicència de navegació, que s'aconsegueix amb 6 hores de formació. "Està clar que tenim un problema al mar si hem regalat títols a gent incívica. La llei ho permet i està feta a mida dels interessos dels clubs nàutics", exclama el membre de SOS Costa Brava.
Creixement postpandèmia
L'Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics (ACPET) de la Costa Brava constata que, des de la pandèmia, la demanda d'embarcacions recreatives ha crescut exponencialment, fins al punt que, de Blanes a Llançà, ara mateix no hi ha cap plaça d'amarrament disponible per guardar una barca durant tot l'any i la llista d'espera és llarguíssima. Per suplir aquest excés de demanda, s'instal·len ports flotants sobre el mar amb boies d'estacionament, on els usuaris poden llogar durant la temporada d'estiu una balisa individual.
Sobre les denúncies dels ecologistes, l'associació portuària de les comarques gironines respon que són fets aïllats que no representen la tònica dominant i que no tenen cap mitjà per controlar com actuen les embarcacions a alta mar. L'ACPET afirma que fan tot el que està a les seves mans: repartir fulletons per conscienciar, exposar cartells amb les normes de navegació i fondeig, identificar els camps de posidònia o organitzar jornades de recollida de plàstics. Per controlar les accions al mar, demanen més vigilància i sancions dels Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil. La divisió de policia marítima dels Mossos, al sector nord, surt de Palamós i disposa de 10 agents especialitzats.
Afectació ambiental
Més enllà de les molèsties als banyistes i l'impacte visual de la nàutica recreativa, SOS Costa Brava també alerta dels problemes ambientals que causen les barques al litoral durant l'estiu. Els ecologistes es basen en els estudis científics de la Càtedra d'Oceans i Salut Humana de la Universitat de Girona, que adverteix dels danys que generen les embarcacions quan fondegen en hàbitats fràgils i protegits, com les praderies de posidònia, una espècie protegida per normativa europea. Els acadèmics de la universitat gironina també avisen dels perills de la contaminació acústica dels motors per als ecosistemes marins, dels vessaments tòxics de carburants i pintures dels vaixells i de l'abocament d'aigües grises i brossa a l'aigua. Així també ho denuncia Enric Ballesteros, biòleg marí del Centre d'Estudis Avançats de Blanes: "Qualsevol cosa que fem els humans a la natura té un impacte, i la manera de minimitzar el problema de les barques és conscienciar els tripulants perquè sàpiguen els llocs on no poden ancorar –afirma–. Aquest no és l'únic impacte de la costa catalana que cal controlar, sinó que cal pensar en un pla de gestió integral per definir quin tipus de litoral volem preservar per al futur".