"Necessitem més monitors, però qui els pagarà?": els casals demanen recursos per afrontar aquest estiu

BarcelonaL'anunci d'obrir les escoles a l'estiu per fer activitats de reforç i lúdiques per compensar els infants pel tancament de les aules ha agradat al sector educatiu, però diverses veus avisen que calen recursos perquè les grans proclames no siguin només una declaració d'intencions. A Catalunya ja fa molts anys que hi ha centres escolars que acullen casals d'estiu. Aquest any, però, han de ser més, amb més beques i amb "més contingut formatiu". El risc de no facilitar aquest estiu educatiu és que creixin l'abandonament escolar i les desigualtats.

Així ho ha avisat aquest dijous la Fundació Jaume Bofill, en la presentació d'un informe amb 50 mesures per donar resposta a nivell educatiu a la pandèmia del coronavirus. De cara a les vacances escolars, la Fundació reclama una oferta de programes subvencionats al 100% per a les famílies desafavorides, amb ajuts per quedar-se a dinar i de transport, que combinin activitats "d'acompanyament educatiu, socioemocional i de lleure". "Caldran monitors de lleure, estudiants universitaris, tècnics d'educació i integració i també docents voluntaris", han dit el director de l'entitat, Ismael Palacín, i el cap de projectes, Miquel Àngel Alegre. Segons ells, fer les "activitats de sempre" seria una "negligència molt gran". "D'un pla de casals hem de passar a un pla educatiu d'estiu", han afirmat.

En la mateixa línia, Save the Children –que aquesta setmana ha pressionat les administracions per obrir escoles a l'estiu– ha celebrat la decisió. "Els acords van en la bona direcció, però s'han de concretar encara més i s'ha de dotar de recursos el sistema educatiu", ha afirmat Catalina Perazzo, directora de sensibilització i polítiques d'infància de l'ONG. En concret, apunten que l'Estat doti les autonomies de prou recursos a través d'un programa de cooperació territorial. "Molts nens i nenes no tenen accés normalment a escoles o colònies d'estiu. Aquest estímul és més necessari que mai després d'un període de desvinculació de l'aprenentatge", ha afirmat Catalina Perazzo, directora de sensibilització i polítiques d'infància de l'ONG. L'entitat aposta per fer activitats que "combinin el desenvolupament competencial amb l'oci de qualitat", sense que hi hagin d'intervenir mestres o professors.

El departament estudia com seran les beques

El departament d'Educació diu que està estudiant com i en quina quantitat poden ser aquests ajuts. "L'oferta de casals ha de ser més gran que la que hi havia fins ara, i amb més beques de les que hi havia fins ara, i han de ser casals educatius", ha dit Josep González Cambray, director general de Centres Públics del departament d'Educació i president del Consorci d'Educació, a RAC1. Segons ha dit, aquestes activitats "no substituiran el que no s'ha fet aquests mesos de confinament, però han de compaginar la part lúdica i l'educativa".

Des de les entitats socials reivindiquen la seva tasca educativa. "Els casals són educatius sempre, encara que no treballem amb continguts curriculars", afirma Ivan Casar, responsable de Som Valors, una entitat que coordina els casals d'estiu de quinze escoles de Barcelona, uns 1.500 nens cada setmana d'estiu. Si aquest any els toca fer activitats de reforç es posaran les piles, però necessiten "pautes i també recursos", ja sigui "amb persones o amb ordinadors", diu. Les entitats viuen amb incertesa l'anunci, i també demanen més recursos per adaptar-se a la nova situació. "Si ens fan treballar amb grups més petits o fer una atenció individualitzada de reforç necessitarem més monitors. I qui els pagarà? Nosaltres ja hem fixat el preu de l'activitat, perquè el 25 d'abril comencem les inscripcions", explica Casar.

En un comunicat conjunt, el sector de les cases colònies, albergs i campaments també ha reclamat ajuts específics davant el risc de fallida. Entitats com l'Associació de Cases de Colònies i Albergs de Catalunya o l'Associació Catalana d'empreses de lleure (Acellec) calculen que la caiguda de la facturació ronda els 50 milions d'euros perquè s'ha anul·lat el 90% de l'activitat anual del sector. I les guardioles s'han buidat encara més perquè les famílies han fet "peticions massives" perquè se'ls retornin els pagaments de les activitats reservades. "Les bestretes són una eina econòmica imprescindible per al sector per assegurar la seva continuïtat en casos d'anul·lació de l'activitat. El seu retorn sense cap possibilitat de rescabalament implica la descapitalització de les empreses", alerten en un comunicat que avisa que "bona part del sector entra en risc de fallida".

Més recursos als centres de màxima complexitat

Aquest increment dels recursos s'haurà d'allargar el curs que ve, sobretot als centres de màxima complexitat. "Proposem que aquest programa doti de recursos extres els centres educatius amb alumnat desfavorit, com baixades focalitzades de ràtio, professorat extra de suport, treballadors socials, orientadors...”, diu Perazzo. Opinen el mateix des de la Fundació Bofill. "Aquesta crisi demostra que patim allà on no hem fet els deures: no hem dotat els centres de màxima complexitat de prou recursos, hi ha bretxa digital...", han dit Palacín i Alegre.

Per això, reclamen aprofitar l'estiu i actuar el curs que ve per "evitar un fracàs escolar més alt, més desvinculació escolar, abandonament escolar prematur i la cronificació de l’absentisme escolar". "Si no ho fem, ens podem trobar amb una accentuació progressiva de la desigualtat educativa entre famílies i entre centres i que si ens torna a passar alguna cosa semblant torni a passar el mateix", ha avisat Alegre.