“Era necessari sacrificar les nostres finques”

Flix / Ascó“El problema no és que hagi perdut una plantació jove de 22.000 oliveres, sinó que necessitaré cinc o sis anys i una gran inversió perquè torni a produir”, explica Santiago Querol, preocupat. Aquest pagès natural de Riba-roja d’Ebre és el propietari d’una finca de 35 hectàrees ubicada a la partida de los Perots de Flix, uns terrenys calcinats pel foc que va començar dimecres passat. Dissabte al vespre els bombers el van autoritzar a visitar la finca per fer una primera avaluació dels danys: “Només hem salvat un magatzem amb maquinària i una caseta secundària. Però han cremat els arbres, tota la instal·lació de reg i un remolc”.

En deu anys havia invertit més de 300.000 euros per replantar els arbres -que ara tenien entre set i nou anys i estaven en plena producció- i per mecanitzar tot el procés de recol·lecció del fruit. Encara és aviat per parlar amb exactitud de les pèrdues, però reposar la instal·lació de reg requerirà una inversió de més de 140.000 euros: “Això sense comptar que caldrà arrencar els arbres calcinats i plantar-ne de nous que no seran productius fins d’aquí a quatre o cinc anys”.

Caldrà veure si el terreny es declara zona catastròfica i quina quantitat econòmica podran rebre per arreglar les finques. Amb els diners de les assegurances no hi podran comptar: “Tinc les terres assegurades en cas de glaçada o pedra, però no en el d’incendi, perquè els focs són molt poc habituals i no surt a compte. Fa trenta anys que em dedico exclusivament a l’agricultura i mai havia patit cap incendi”.

Quan els bombers, estratègicament, van decidir concentrar els esforços al flanc dret de l’incendi i deixar morir l’esquerre a la carretera C-12 -que ha funcionat com a tallafocs- va tenir clar que la seva finca cremaria. Però Querol, com la major part de pagesos afectats, ho ha entomat amb serenitat: “És obvi que tothom vol que vagin ràpid a apagar la seva finca, però hem entès que els bombers van avaluar la situació i que per aturar l’incendi era necessari sacrificar les nostres finques i evitar que cremessin milers d’hectàrees a l’altre vessant. Sabem que han actuat amb professionalitat”. La finca de la partida de los Perots era una de les més grans que Querol té en propietat. De les oliveres calcinades en sortia el fruit per produir l’oli verge d’oliva arbequina de la marca Gran Bouque, que distribueix a través de l’empresa Agroalimentaria del Ebro, de la qual és soci. Una producció que es comercialitza, gairebé en exclusiva, a Alemanya. L’empenta de Querol no és gaire habitual en una comarca on cada cop queden menys pagesos: “Entre Riba-roja, Ascó i Flix calculo que hi deu haver només una quinzena de pagesos que visquin exclusivament de les terres”, explica.

Els obstacles de la burocràcia

Però quan encara no ha avaluat els danys del foc, ja pensa en la nova finca que ha comprat: “Fa dos mesos vam adquirir trenta hectàrees, uns antics camps d’oliveres a prop del nucli de Flix, abandonats ara fa trenta anys”. Com que els pins -que no es poden tallar sense autorització- havien colonitzat els camps d’oliveres, la burocràcia s’ha complicat. “Volíem netejar ràpid la finca per plantar-hi arbres joves i posar-la en funcionament, però primer hem hagut de presentar dos informes mediambientals, un a Interior i un a Agricultura, que ens han costat 6.000 euros cadascun. Fins d’aquí a tres o quatre mesos no rebrem resposta i això retardarà el calendari”, explica. I diu que “en un país normal” els haurien posat facilitats per recuperar les terres.