Natàlia Ribé: “Hem de tenir cara de salut. No una cara planxada o de velocitat”

“No tothom envelleix igual i no tothom necessita els mateixos tractaments”. Aquesta és la màxima de la doctora Ribé (1967), que en gairebé vint anys d’ofici ha atès des de sopranos fins a artistes televisives.

Cap on avança la medicina estètica?

Avui en dia els pacients eviten cada cop més passar pel quiròfan, perquè això és un temps de baixa i implica haver de donar explicacions. Però com que s’ha avançat tant, tothom s’hi vol incorporar. I això fa que moltes vegades no acudim al professional indicat.

El gran problema del low cost, oi?

La medicina low cost condicionada pel moment crític que vivim ens està portant problemes. Ha costat molt dignificar la medicina estètica, i actualment això s’està perdent i, per mi, és molt trist. Perquè vol dir que hi ha professionals que estan cedint, fent servir productes que no són els recomanats.

Però que són legals?

N’hi ha alguns que no...

Però es fan servir amb impunitat.

Efectivament. I això no pot ser, perquè mentre alguns tenim centres que compleixen les normes, rebem clientes que ens diuen que amigues seves es posen bòtox per vuitanta euros. I avui en dia jo estic vivint els efectes secundaris d’aquests tractaments. Aquí ve gent que em diu: “Doctora, ajudi’m!” I hi ha coses que no es poden arreglar...

El que és barat surt car...

Sens dubte! Jo em poso en la seva pell i els intento ajudar. Però és que hi ha vegades que no se què els han posat. I ells potser tampoc.

Una de les grans tendències és la incorporació dels menors al món de la medicina i cirurgia estètica. Hi està a favor o en contra?

Moltes vegades vénen mares amb la pell molt danyada que no volen que als seus fills els passi el mateix. Per tant, és bo quan és medicina preventiva. Als 20 anys ja perdem el 70% del col·lagen de la pell. És el moment de començar a cuidar-se.

Però vostè sap que això no és el que més preocupa. Hi ha nenes que demanen uns pits per Nadal.

Quan un tractament està indicat tècnicament, l’edat no ha de ser determinant. Però el que és una frivolitat no està indicat. No es pot regalar una liposucció a algú que primer pot fer dieta o esport. A més, si de joves ja comencen a fer-se tantes coses, què no demanaran de grans?

Encara es tracten més les dones que els homes. Això és només pressió social. Elles no són més lletges.

És la pressió social de sempre. Però és lícit que tant homes com dones es vulguin veure bé.

¿Pot ser que l’home vingui només per estar millor i elles perquè creuen que estan molt malament?

És cert que la dona pateix més la pressió social. Potser per això vénen amb una idea més predeterminada de què volen, i això és complicat. Si et demanen els llavis d’Angelina Jolie i no tenen una estructura adequada, l’únic que els pots dir es que tornin a néixer... No tinc una vareta màgica.

Vostè és andròloga. ¿Està creixent la demanda d’aquests serveis?

Sí, jo visito pacients que volen que el seu penis sigui més llarg, més gruixut o que estigui més recte. Però en aquest tema s’ha de ser molt clar respecte a les expectatives.

No es pot venir a triar la mida...

Efectivament. Se’ls ha de dir el que podem aconseguir. Si el pacient s’imagina una cosa i tu només pots arribar a una altra, serà un pacient insatisfet, i val més no fer res.

Què els motiva més a venir?

Hi ha el síndrome del gimnàs, un lloc on els homes comparen. N’hi ha que vénen per la incomoditat personal i d’altres perquè la parella els ha fet algun comentari.

Vostè ha format metges japonesos. Què opina de la moda d’operar-se els ulls per occidentalitzar-los?

És una llàstima perquè tenen una cara molt maca. Crec que han d’estar contents amb les seves faccions.

Què opina d’eliminar trets ètnics? És medicina racista?

Jo ho considero intolerable. Crec que els professionals no ho podem permetre. Jo quan vaig anar allà vaig veure que en tot cas el que podien fer era endolcir-se les faccions. No vaig anar a occidentalitzar-los la cara, sinó a treure’n el màxim partit.

Ens prenen el pèl amb les cremes?

Hem de ser conscients de les seves funcions però també de les seves limitacions. Treballen a nivell de capa externa, no poden estimular el col·lagen. Hem d’aplicar la lògica.

La gent passa de tenir una cara vella a una cara operada. ¿Creu que algun dia els resultats de l’estètica seran versemblants?

Aquest és el problema de la cirurgia, que el canvi és radical. Els pacients s’han de tractar de manera gradual i progressiva. Per això aconsello la medicina estètica.

¿Fer cara de salut no seria la millor manera d’estar guapo?

Esclar. Se’ns ha de veure una cara saludable. No una cara planxada o de velocitat...

Creu que algun dia tornaré?

Potser sí. Als homes us afecta molt afaitar-vos cada dia, per més que tingueu una pell més gruixuda.