La NASA troba aigua líquida a Mart

BarcelonaLa NASA va informar dissabte que aquesta setmana faria pública la solució a un “misteri”, i ahir va ser el gran dia: Mart té aigua, i no glaçada sinó en estat líquid. La notícia suposa una fita important en la història de l’exploració de l’espai. L’aigua va ser un element imprescindible en el sorgiment de la vida al nostre planeta, i els científics sempre han considerat que la seva presència és, igualment, un requisit sense el qual la vida no pot materialitzar-se en altres llocs de la galàxia. “L’aigua és essencial per a la vida tal com la coneixem”, assenyalen els experts la investigació dels quals va publicar-se ahir a la revista especialitzada Nature Geoscience.

Segons els científics, les marques sobre la superfície de Mart en quatre llocs específics del planeta són el resultat del pas de l’aigua que llisca entre les roques: les han batejat amb el nom de RSL ( recurrent slope linae ; solcs lineals regulars). La NASA havia observat que durant les estacions més càlides apareixen en alguns turons unes marques fosques. Ara han confirmat que els solcs els produeix l’aigua que llisca pendent avall, sobretot en les latituds de l’hemisferi sud del planeta, en regions que “van seguint el Sol”.

La confirmació que a Mart hi ha aigua té una enorme transcendència per als investigadors. “La presència d’aigua líquida a Mart -subratllen- té implicacions astrobiològiques, geològiques i hidrològiques que poden afectar l’exploració humana del futur”.

Per arribar a aquestes conclusions els experts van fer servir les imatges recollides per la sonda Mars Reconnaissance Orbiter, llançada el 2005. Les fotografies s’han estudiat amb CRISM, un espectròmetre d’imatge que permet identificar els minerals i altres components que hi ha a la superfície de Mart. Aquestes imatges demostren que les marques que apareixen per temporades a la superfície del Planeta Vermell corresponen a aigua salada que flueix pels vessants de les muntanyes marcianes. L’estudi és obra de científics del Centre d’Investigació Ames de la NASA, el laboratori de física aplicada Johns Hopkins, la Universitat d’Arizona, l’Institut d’Investigació Southwest i el Laboratori de Planetologia i Geodinàmica de Nantes.

Els científics de la NASA ja havien determinat que Mart va tenir un oceà fa uns 4.500 milions d’anys, que va ocupar el 19% del planeta, i que podria amagar sota la seva superfície un dipòsit d’aigua o de gel. La nova investigació agrega noves dades en aquest sentit. “Haver trobat aquestes marques d’aigua ens ajuda a centrar el focus i saber on hem de fixar la nostra mirada”, afirma Alfred S. McEwen, professor de geologia planetària a la Universitat d’Arizona.

Christopher P. McKay, astrobiòleg del centre d’investigació Ames, rebaixa l’excitació i afirma que perquè l’aigua pugui ser líquida ha de ser necessàriament molt salada i, per tant, només pot crear un hàbitat poc prometedor perquè hi sorgeixi la vida. Cal tenir en compte que, a Mart, les temperatures més càlides poden estar per sobre dels 23º i les baixes poden assolir els 130º negatius. David E. Stillman, per contra, científic a l’Institut d’Investigació Southwest, diu que podria ser que l’aigua fos diferent segons la regió del planeta on es forma: als llocs on sorgeix quan fa més calor, l’aigua podria no ser tan salada i contenir microbis.

Els científics encara no saben quin és l’origen de l’aigua, i especulen sobre diverses possibilitats. Una és que s’hagi format en capes subterrànies del planeta i surti a la superfície quan el gel es fon, durant l’estiu marcià. L’altra és que es formi a través del vapor d’aigua expulsat per l’atmosfera del planeta.

Dificultats per accedir-hi

Un dels problemes amb què es troba la NASA per aproximar-se als punts on s’ha localitzat l’aigua, segons The New York Times, és que els exploradors robòtics enviats fins ara al Planeta Vermell tenen prohibit accedir-hi. Com que no s’han esterilitzat a fons, a la NASA li preocupa que puguin dur elements microbians de la Terra que podrien contaminar la zona. La NASA i l’equip del Curiosity es plantegen, per això, acostar-se a les taques fosques deixant la distància suficient per observar-les sense contaminar-les. De totes maneres, el rover Curiosity -vehicle totterreny- encara trigarà uns mesos a arribar a les quatre zones on s’ha trobat l’aigua.