Primer intent fallit de la NASA d'enviar un coet a la Lluna 50 anys després

Què ha fallat en el llançament?

El nostre expert Xavier Pujol està escrivint una notícia per analitzar els problemes tècnics que han impedit el retorn de la NASA a la Lluna previst per aquest dilluns. La trobareu en aquest mateix minut a minut tan bon punt la publiquem.

Ajornada la missió Artemis I per problemes tècnics

La missió Artemis I haurà d'esperar. L'equip de tècnics i enginyers que avaluava el llançament de la nau ha donat per acabat el primer intent de posar-la en òrbita per problemes tècnics. Tot i que la majoria de sistemes es mantenen estables, no s'ha pogut resoldre el problema detectat amb el tanc d'hidrogen en un dels motors i això fa impossible ara per ara el llançament. Si el temps ho permet, s'ha programat novament per al proper 2 de setembre.

Queden pocs minuts per a l'hora de llançament prevista, però tècnics i enginyers continuen reunits. El tema de debat és la fuita d'hidrogen mentre es feia la càrrega de combustible que ha acabat a les 11.15 hores, ja fora d'horari. Tot sembla indicar que la missió no sortirà a l'hora prevista (les 14.33 h, hora catalana). Queda per saber si la nau podrà enlairar-se en el marge de dues hores previst inicialment per poder fer el llançament.

Si esclatés, on caurien les restes del coet?

Tot dependria de si l'artefacte ha superat les capes de l'atmosfera, o no (moment crític per excel·lència en les missions espacials). Si les ha superat, les restes s'escamparan per l'univers i probablement es quedaran orbitant la Terra. Si, pel contrari, el coet no ha arribat a superar les capes de l'atmosfera, les restes cauran sobre la zona de Florida, on és ara, vaja (sense descartar que anés més enllà perquè l'artefacte porta una càrrega de combustible molt alta i això podria impulsar les restes molt lluny). Ara bé, Xavier Pujol ens adverteix que la tranquil·litat no seria màxima tampoc en el primer cas ja que no és descartable que, en algun moment, alguna de les peces en òrbita tornés a fer entrada i caigués, de nou, a la Terra. Tot això, només si esclata, esclar.

Compàs d'espera a la NASA, mentre preocupa, de nou, que la meteorologia pugui jugar una mala passada. A l'horitzó de la planta de llançament s'observen núvols amenaçadors que s'hi aproximen. La reunió tècnica prevista a les 13.30 hores encara no ha acabat i, per tant, s'acumula el retard. Sembla improbable que la missió surti a l'hora prevista.

Per què l'artefacte no aterrarà a la Lluna, sinó que seguirà orbitant?

Companys de la redacció ens han traslladat una pregunta que potser també us heu fet vosaltres: per què la missió Àrtemis I no preveu que la nau aterri a la Lluna? Us traslladem la resposta del nostre expert de capçalera, el periodista científic Xavier Pujol Gebellí: "Aquesta és una missió de prova i el seu gran objectiu és verificar que funcionin tots els sistemes, l'electrònic, de comunicacions, de propulsió, de combustible... Per això, i perquè s'imposen les mesures de seguretat –fa 50 anys que la NASA no envia cap coet a la Lluna–, la missió no té tripulació i tampoc preveu aterrar a la superfície lunar". Serà l'any 2025 quan una nova missió científica porti els primers tripulants i, per tant, efectivament aterri.

Mentre s'avalua la situació, el periodista científic Xavier Pujol resumeix els esdeveniments fins ara: s'havia previst una finestra temporal de dues hores per fer el llançament. Inicialment, es dubtava de les condicions meteorològiques, però ara mateix semblen resoltes. També s'han detectat problemes als mecanismes d'hidrogen líquid i de comunicació amb el control a terra de la nau. Per això hi ha dubtes seriosos que surti a l'hora. Hi hauria més de 40 minuts de retard sobre el pla previst.

L'artefacte amb més vida autònoma a l'espai

Per cert, quan el coet torni a la Terra haurà recorregut uns 2,1 milions de quilòmetres i això el convertirà en l’artefacte espacial que s’haurà mantingut més temps a l’espai sense dependre de cap estació espacial.

La NASA informa que s'ha format una capa de gel que dificulta el sistema de purga del tanc d'hidrogen líquid. No sembla un problema important, però pot endarrerir uns minuts el llançament. A la imatge, el compte enrere de l'agència espacial (si veieu que es va aturant, no us espanteu, que aquesta –per exemple– ja estava prevista que la demanessin els enginyers). El comptador està aturat als 40 minuts fins a nou avís.

Problema resolt! La NASA informa que els enginyers han aconseguit resoldre el problema detectat en el mecanisme de purga del tanc d'hidrogen. No obstant, el nostre expert ens demana cautela: els tècnics continuen avaluant la situació. Segueixen tots els escenaris oberts.

Moments de tensió, s'estan comprovant tots els tancs de combustible. El focus està centrat en el d'hidrogen líquid. Ja és de dia a Florida, com podeu comprovar a les imatges en directe que ens arriben des del canal de la NASA.

Podria explotar el coet?

Sí. De fet, no seria la primera vegada que passa. Dos dels records més calents per al públic general –ens recorda Xavier Pujol– són: l'accident del transbordador espacial Columbia i la tragèdia del Challenger. El primer era una missió tripulada i va esclatar l'1 de febrer del 2003, quan la nau es va desintegrar sobre els estats nord-americans de Texas i Louisiana en el seu retorn a l'atmosfera terrestre. No hi va haver cap supervivent. Del segon ja fa 36 anys: era un 28 de gener i la nau va explotar 73 segons després de l'enlairament per un error en els motors d'impuls. Van morir els 7 tripulants que hi anaven (sis astronautes i una mestra, Christa McAuliffe, que havia presentat la sol·licitud per ser part de la missió).

Mentre esperem novetats, el periodista científic Xavier Pujol ens avança els tres escenaris possibles que poden passar avui. El primer és el més optimista: tot va bé i, uns minuts després de l'enlairament, la nau es perd en la infinitat de l'univers i comença a fer la primera volta. El segon és el més pessimista: tot va malament perquè fracassa l'operació sortida o el coet esclata durant els primers minuts al cel. I el tercer és un punt mitjà: resulta que plou o hi ha condicions climatològiques adverses (com el vent o la falta de visibilitat) i l'enlairament s'ajorna. El següent intent seria aquest mateix divendres.

Sembla que hi ha un problema a l'enginy número 3 que podria alterar la planificació prevista. Alguna cosa no acaba d'anar bé al compartiment de l'hidrogen líquid, l'altre component del combustible. Sembla un problema de pressió, segons ens explica l'expert Xavier Pujol. Tot i això, els plans es mantenen per ara. N'estem pendents.

El Sol despunta ja a l'horitzó. Fins a 91 enginyers estan revisant els sistemes d'Orió. Des de fa uns minuts que s'observen columnes d'oxigen líquid. El periodista científic de l'ARA Xavier Pujol ens avisa que és habitual perquè aquest és un dels components del combustible de la nau.

Quants dies orbitarà el coet?

La missió Àrtemis I és un viatge de prova (per això no hi ha tripulants a bord) en què el coet viatjarà a la Lluna, hi orbitarà al voltant durant un temps i, al cap d'uns 42 dies, tornarà a la Terra. Es preveu que aterri a l’oceà Pacífic, a la costa de Califòrnia. 

L'enlairament està previst per a les 14.33 h (hora catalana), tot i que a la base de Florida ja fa estona que s'hi treballa a marxes forçades. Ara mateix, els enginyers estan revisant els sistemes de propulsió de les diferents fases del coet Orió. Falta 1 h i 45 minuts. Tot sembla estar en ordre i apunta bon temps, o sigui que la hipòtesi més probable és que la nau s'enlairi. En cas que hi hagués algun contratemps durant el llançament del coet, però, la NASA té dues dates alternatives per repetir l'intent: el 2 i el 5 de setembre.

Un apunt mitològic per escalfar motors: si les primeres missions que van portar l’home a la Lluna rebien el nom d’Apol·lo, en referència al déu grec, la missió de l’Space Launch rep el nom d’Àrtemis I, la seva bessona. En la mitologia grega, la deessa Àrtemis era la germana d’Apol·lo i s'associava a la lluna. Per cert, Orió (el nom que pren la càpsula de la nau) era un gegant que en algunes versions del mite va morir a causa d’una fletxa d’Àrtemis i que, després de mort, els déus van decidir elevar al cel per convertir-lo en l’actual constel·lació.

El llançament es fa des del Centre Espacial Kennedy, situat a Florida, una zona molt poc poblada. La nau fa 98 metres d’alt i a l’extrem hi té incorporada la càpsula Orió, que fa 8 metres més. A diferència d'altres missions anteriors, aquest cop no hi ha tripulació a bord. Per cert, milers de turistes s'han desplaçat fins a la zona per veure l'enlairament.