Narcís Serra: "El projecte tenia un objectiu polític i social per demostrar que la democràcia duraria si més no deu o dotze anys"

La idea que Barcelona podria presentar la candidatura per organitzar els Jocs Olímpics neix l'any 1979 en una conversa entre Narcís Serra i Juan Antonio Samaranch, quan feia pocs mesos que Serra havia estat elegit alcalde de Barcelona i governava gràcies a un pacte tripartit actualment difícil d'imaginar: PSC, PSUC i CDC. "Samaranch era ambaixador d'Espanya a Moscou i tenia la intenció de presentar-se a la presidència del Comitè Olímpic Internacional", explica Narcís Serra. "I es va produir un fet que ens va empènyer a demanar els Jocs: va caure una part del sostre de la tribuna de l'Estadi de Montjuïc", apunta. L'Estadi ja no es podia fer servir ni per a entrenaments. "Si no hi havia un gran esdeveniment que ens ajudés a sufragar-ho, no podíem recuperar l'Estadi. L'Ajuntament de Barcelona estava en fallida, no ingressava ni per pagar el deute financer", puntualitza Serra.

L'any 1980 Samaranch va ser escollit president del COI. Serra fa memòria: "Vam refer la conversa i vam decidir fer un pla per anar explicant el projecte de Barcelona 92 als tinents d'alcalde de l'Ajuntament; a Jordi Pujol, president de la Generalitat, i al govern espanyol. El 1981 el projecte ja estava encarrilat i el 1982, quan em nomenen ministre de Defensa, ja havíem presentat la sol·licitud a la seu del COI".

En uns quants sectors de l'àmbit polític d'Espanya va haver-hi reticències, i oposició frontal. El 1983, quan la candidatura olímpica de Barcelona ja havia pres força, Alianza Popular proposava que Madrid optés als Jocs Olímpics del 1992. Serra ho argumenta amb la següent reflexió: "Els Jocs farien ombra a la celebració del cinquè centenari del descobriment d'Amèrica i a l'Expo de Sevilla, deien a Madrid. Jo vaig fer molts esforços per fer-los entendre que no seria així; va ser molt important que el rei se'n convencés". "L'Expo i els Jocs Olímpics es van complementar; molts caps d'estat i de govern van venir amb motiu dels dos esdeveniments, que jo crec que són els de més projecció internacional de la democràcia espanyola", raona Serra.

"La decisió de demanar els Jocs Olímpics es pren en una època en què a Espanya es feien cops d'estat", subratlla l'exministre. "El projecte tenia l'objectiu social i polític que demostrés que la democràcia duraria si més no deu o dotze anys", recorda. Serra tenia altres preocupacions: "Em preocupava l'adopció dels Jocs per part dels ciutadans de Barcelona". I és que la primera enquesta feta pública durant la candidatura revelava que el percentatge dels que pensaven que els Jocs portarien beneficis a la ciutat de Barcelona no era gaire alt. Per exemple, era més baix entre els barcelonins que entre els d'altres territoris, com Galícia i Astúries.

Però aquella preocupació es va esvair. "Hi ha hagut Jocs Olímpics de molt nivell després dels de Barcelona, però en cap edició ha tingut tanta importància la cooperació entre sector públic, sector privat i societat civil. Es pot resumir amb una expressió anglesa: partnership ", opina serra. A Serra també el preocupava el terrorisme. Un any abans dels Jocs s'havia produït l'atemptat d'ETA a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic. "Vam fer un gran esforç d'informació, de treball amb França, per saber quins comandos tenia ETA", revela. Veient l'ús que es fa de les infraestructures construïdes aleshores, remarca que, sens dubte, Barcelona és la ciutat que ha organitzat uns Jocs Olímpics i que més profit ha tret de l'esdeveniment.