La nanotecnologia pot curar la metàstasi del càncer de còlon

BarcelonaUn equip d'investigadors catalans han trobat una manera de suprimir la metàstasi en càncer de còlon, un procés que afecta el 40% del milió de casos d'aquesta malaltia diagnosticats cada cada any a tot el món, i que en representa la causa principal de mort. Tot i que, de moment, aquesta nova estratègia terapèutica s'ha assajat en ratolins, els científics ja estan treballant perquè es posi a prova en humans i, en cas que funcioni, es consolidi com a tractament. El doctor Ramon Mangues, de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Sant Pau, i el professor Antonio Villaverde i la doctora Esther Vázquez, tots dos de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), han liderat la recerca, els resultats de la qual s'han publicat a la revista 'EMBO Molecular Medicine'.

El control de la matèria a escala microscòpica que permet la nanotecnologia –que ja va intuir el físic Richard Feynman en una cèlebre conferència el 1959– ha sigut l'artífex principal d'aquesta troballa. En l'àmbit de la biomedicina, la manipulació de partícules que mesuren entre 10 i 100 nanòmetres, és a dir, entre una deumil·lèsima i una centmil·lèsima part de mil·límetre, permet obtenir resultats que no es poden aconseguir amb fàrmacs convencionals. Un dels avantatges principals d'aquesta tecnologia és la possibilitat de dirigir el fàrmac a les zones afectades per la malaltia sense que interactuï amb altres parts del cos, de manera que n'augmenti l’eficiència i en redueixi significativament els efectes secundaris.

En aquest cas, els científics han utilitzat una nanopartícula formada per proteïnes com a vehicle per un fàrmac que ataca les cèl·lules que promouen la metàstasi del càncer de còlon. Aquestes nanopartícules són una mena de càpsules que transporten el medicament allà on ha d'intervenir, de manera que un cop injectades per via intravenosa només interactuen amb les cèl·lules canceroses sense produir efectes secundaris. Això s'aconsegueix gràcies al fet que les nanopartícules són capaces d'interaccionar amb la molècula coneguda com a CXCR4, que es troba a la superfície de les cèl·lules metastàtiques i gairebé en lloc més del cos. Un cop enganxades a aquestes molècules, les nanopartícules alliberen el fàrmac a l'interior de la cèl·lula cancerosa perquè la destrueixi.

Els resultats en ratolins

Aquest nou tractament s'ha assajat en ratolins, als quals s'ha implantat dos tipus de càncers de còlon d'origen humà. "Després d’administrar-los deu dosis, les metàstasis havien desaparegut en la meitat dels ratolins –explica el doctor Mangues–, i en la resta s'havien reduït significativament en quantitat i en mida". D'altra banda, els ratolins que no havien rebut el tractament o que s'havien tractat amb quimioteràpia convencional no havien experimentat cap reducció significativa de les metàstasis.

A més, en tots els casos s'ha observat també una reducció del tumor principal del còlon equivalent a la que s'aconseguiria amb un tractament convencional. "Es tracta del primer fàrmac que ataca selectivament la metàstasi", assegura el doctor Mangues. En cas de ser aplicables en humans, doncs, aquests resultats es podrien combinar amb la cirurgia contra el tumor principal i permetre així avenços importantíssims en el tractament del càncer de còlon.

Del laboratori a l'hospital

Perquè aquest tractament arribi a ser una realitat, el pròxim pas consisteix a experimentar-ne la toxicitat en animals com els gossos, els micos o les rates. Un cop superada aquesta fase es podrien començar els assajos en humans, i en cas que els resultats fossin positius, el fàrmac es trobaria al mercat en un termini de sis o set anys. Per aconseguir-ho, però, cal una inversió econòmica considerable, que els científics preveuen aconseguir i gestionar mitjançant la constitució de l'empresa Nanoligent.

A més del tractament concret contra el càncer de còlon assajat en aquest estudi, el mecanisme d’acció de les nanopartícules podria ser efectiu contra altres tipus de càncer. La molècula CXCR4 no només és present en les cèl·lules metastàtiques del càncer de còlon, sinó que també ho és en vint tipus més de càncer, incloent-hi els de pròstata, mama, ovari i pàncrees. "El mecanisme funciona, de manera que només caldrà canviar el fàrmac per comprovar-ne l'eficàcia en altres tipus de càncer", conclou el doctor Mangues.