La mutilació genital femenina quadruplica el risc en el part

BarcelonaLes dones que han patit una mutilació genital de tipus dos -l’amputació total o parcial del clítoris amb afectació als llavis vaginals- tenen quatre vegades més possibilitats de patir complicacions durant el part. La directora de la Fundació Wuassu UAB, la professora d’antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona Adriana Kaplan, ho va explicar ahir en una roda de premsa on va deixar clar que aquest exemple de violència masclista no és aliè a la realitat catalana. Segons el recompte de la seva entitat, a Catalunya hi ha 21.298 dones originàries de països on es practica la mutilació genital femenina, sobretot del Senegal, Gàmbia, Nigèria, Guinea i Ghana. D’aquestes dones, 6.295 tenen menys de catorze anys.

Aquest tipus de mutilació genital és un dels tres que es practiquen per raons tradicionals en desenes de països i que, segons va explicar Kaplan, es van originar a Gàmbia, on també treballa la seva fundació. L’antropòloga va citar estudis clínics fets en aquest país que determinen que si la mortalitat infantil en el part és d’un 3,6% en les dones que tenen els genitals intactes, s’enfila al 32,7% en les que han patit aquesta mena concreta de mutilació. La causa d’aquestes complicacions en els parts és que la mutilació impedeix que la mare dilati adequadament i això pot fer que el nadó s’asfixiï. Un altre tipus de mutilació genital femenina és el que elimina el prepuci del clítoris -que es conserva-; i el tercer, la sutura gairebé total dels llavis vaginals, com a mínim dels menors. Segons una estimació de l’Unicef s’han mutilat els genitals de 200 milions de dones al món.

Catalunya és la comunitat d’Espanya amb més dones que venen de països on la mutilació genital femenina és un tradició, segons les xifres de la Fundació Wassu UAB. Hi viuen gairebé un terç de les 69.086 que hi ha a tot Espanya. Això va dur el Govern i els Mossos d’Esquadra a ser pioners a l’hora de crear un protocol per prevenir i combatre la mutilació genital, segons explica la cap del Grup Central d’Atenció a les Víctimes dels Mossos d’Esquadra, la caporal Andrea Garcia. Kaplan, tot i això, va criticar ahir l’actuació dels Mossos, que considera “negativa, punitiva i coercitiva”. Els va acusar d’haver provocat que moltes famílies s’enduguessin les filles definitivament als països d’origen per mutilar-les allà i casar-les per evitar que els retiressin el passaport. El cas, recorda Garcia, és que la policia no pot retirar el passaport a ningú: ho fan els jutges, si veuen indicis de risc, després d’escoltar les famílies i els especialistes mèdics i de treball social. A més, la caporal explica que aquest any només s’han retirat dos passaports dels casos de vuit nenes que han seguit, que l’any passat van ser quatre de catorze i l’anterior quatre de divuit. La xarxa de serveis socials i de salut és la que avisa els Mossos “com a últim recurs”, diu Garcia, quan es detecta “una situació de risc”, i la policia es limita “a fer de pont” amb la fiscalia i el jutjat corresponent.

Un cas recent

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va difondre ahir una sentència en què l’Audiència de Lleida confirma la prohibició que dues germanes de 2 i 9 anys sortissin d’Espanya emesa per un jutjat de Cervera. El tribunal va desestimar el recurs dels pares perquè creu que hi ha risc que els mutilin els genitals a l’estranger. La filla de 9 anys tenia un viatge programat a Mali el març de l’any passat i hi ha antecedents de mutilació a la família, però els pares havien signat el compromís en què admeten les conseqüències legals que els comportaria que es fes.