Mutacions a la ‘zona fosca’ del genoma determinen l’aparició del càncer

BarcelonaEl genoma, allà on és escrit el codi genètic de tots nosaltres, és format per dues grans regions: l'una, la més coneguda, és on es troben els gens; l'altra, en gran part desconeguda i poc explorada, és la que es coneix com a zona fosca o, fins i tot, com a ADN escombraries, perquè fins fa poc es creia que no tenia cap sentit i que més aviat feia nosa. Però ara s’hi han trobat regions que fan la funció de gens directors i que la seva alteració està implicada en multitud de formes de càncer. Això mateix és el que acaba de descriure un consorci internacional amb la participació d’Elías Campo, de l’Hospital Clínic de Barcelona, i Carlos López-Otín, de la Universitat d’Oviedo. En el seu treball identifiquen regions alterades de la zona fosca del genoma que es repeteixen en la leucèmia de l’adult, els medul·loblastomes i el càncer de fetge, entre altres. Els resultats es publiquen avui a la revista Nature.

L’origen de la troballa està en els anomenats drivers, un terme de mal traduir que fa referència a seqüències genòmiques –conjunt de bases o parells de lletres formades per guanina, timina, citosina i adenina, G,T,C, A- que sovint van unides als gens. Quan hi ha mutacions en els drivers associats a gens, se sap que desencadenen l’aparició de tumors. El motiu és que aquests drivers alterats indueixen a errors en l’expressió dels gens i, de retruc, instruccions errònies. L’acumulació d’errors és un dels motius que determina que una cèl·lula sana es transformi en una de cancerosa.

La tecnologia actual ha permès que ja es coneguin centenars de drivers o, com s’anomenen també en determinats casos, gens directors, per la seva capacitat de causar alteracions successives en cadenes de gens interrelacionats. Però com destaquen els autors de la investigació, ben pocs d’aquests drivers s’han identificat fins ara en l’anomenada zona fosca o oculta del genoma. I menys encara vinculats de manera tan clara amb càncers específics.

El que han trobat els investigadors és un canvi aparentment petit en la seqüència d’un d’aquests drivers en l’ARN nuclear, la cadena simple de nucleòtids que intervé en la duplicació de l’ADN. Tècnicament és un canvi a la tercera base. És a dir, un canvi de lletres en el tercer parell. Aquest canvi determina que les cadenes de gens no es formin correctament, de manera que en surten instruccions equivocades i, de vegades, aberrants. És a dir, errors genètics. Això és justament el que han vist en un càncer de fetge precedit d’abús d’alcohol i en leucèmia limfocítica crònica (leucèmia de l’adult). Un segon estudi publicat també avui a Nature identifica el mateix mecanisme en medul·loblastoma, un càncer neuronal de mal pronòstic.

La identificació d’aquestes mutacions en seqüències que no estan associades a gens, explica Elías Campo, director de recerca de l’Hospital Clínic i de l’IDIBAPS, l’institut de recerca associat a l’hospital barceloní, obre un nou camp “d’exploració” del qual deriven aplicacions clíniques immediates. Per exemple, identificar el subgrup de malalts en què la malaltia evolucionarà més ràpidament i de manera més agressiva. D’aquesta manera es pot iniciar un tractament específic o bé endarrerir-lo segons la marca genètica.

D’altra banda, confirma que hi ha moltes regions del genoma fins ara no explorades on s’amaga informació valuosa tant per a una millor comprensió del càncer com per altres malalties. De la mateixa manera, aquesta mena de mutacions podria ser útil com a possibles dianes terapèutiques. Per aquesta raó, els autors de la recerca fan una crida per posar en marxa investigacions sobre molècules que puguin interferir en els efectes de la mutació en forma de nous medicaments.

En el consorci internacional de recerca hi han participat investigadors del Centre d'Investigació del Càncer d'Ontario i l'Hospital for Sick Children de Toronto, l'Hospital Clínic-IDIBAPS de Barcelona, sota la direcció d’Elías Campo, i l'Institut d'Oncologia de la Universitat d'Oviedo coordinats per Xosé Puente i Carlos López-Otín.