Mutació letal del virus de la grip aviària

BARCELONA.Quins són els límits de la investigació científica? I fins on es poden divulgar els resultats d'una recerca? El debat és sobre la taula després que dos equips d'investigadors, un d'Holanda i un altre dels Estats Units, hagin alterat genèticament el virus de la grip aviària, l'H5N1. Han descobert que la nova mutació té potencial per transmetre's ràpidament entre éssers humans. L'Organització Mundial de la Salut no va provar la transmissió entre humans de la grip aviària i, fins ara, la majoria de malalts es van infectar del virus pel contacte directe amb aus.

Els detalls dels experiments sobre la nova soca letal no s'han publicat encara, ja que assessors en bioseguretat del govern dels Estats Units -país que va finançar la investigació- van demanar a les prestigioses revistes científiques Nature i Science que no ho fessin per por que la troballa fos utilitzada per grups terroristes per crear armes biològiques. L'OMS ha advertit que, tot i ser importants, aquestes investigacions podrien tenir conseqüències funestes. Davant de la polèmica, els científics que han fet els estudis han suspès durant 60 dies les seves investigacions mentre la comunitat científica i experts internacionals decideixen quina informació es publica sobre aquest nou virus sense posar en risc la seguretat ciutadana.

Les suspensions en recerca biomèdica són molt poc habituals. Als EUA, l'última moratòria va ser entre el 1974 i el 1976 en una investigació sobre ADN.

Investigació qüestionada

Dos grups separats van treballar per fer el virus H5N1 més transmissible: un al Centre Mèdic Erasme, a Rotterdam (Holanda), i l'altre a la Universitat de Wisconsin (Estats Units). Els experiments es van realitzar en fures, perquè la grip hi té un comportament similar al que té en els humans.

Els resultats de les investigacions han provocat indignació entre alguns científics. "¿Té sentit aquest experiment per aconseguir una mutació que no és natural quan el risc que es filtri fora del laboratori és molt alt?", es pregunta l'epidemiòleg Antoni Trilla, que explica que no es va treballar amb els nivells màxims de bioseguretat. "Estem creant un risc que és molt més gran que el que planteja la natura", alertava un expert en biotecnologia a la revista Nature. El científic David Bueno defensa la idoneïtat de les investigacions, ja que "els virus muten molt sovint": "Potser aquesta mutació no es produeix mai, però potser ens la trobem l'any que ve i si la tens abans pots preveure vacunes i fàrmacs per aturar una pandèmia".Un altre tema polèmic és si el que han fet els EUA es pot titllar de censura. "Jo crec que sí perquè hi ha altres grups treballant en el mateix i és informació que pot estalviar recursos i feina", diu Bueno. El científic que ha liderat una de les investigacions, l'holandès Ron Fouchier, qüestiona que un sol país "domini un debat que té impacte sobre científics i salut pública de tot el món". "S'hauria d'incloure el punt de vista de les regions on el virus H5N1 ha infectat humans" , afegeix. És a dir, l'Àsia i el Pròxim Orient. El virus de la grip aviària ha provocat la mort de més de 330 persones en tot el món i els científics temen una mutació del virus que el faci més ràpidament transmissible entre humans. Al laboratori ja ha passat.