A museus, galeries i universitats: l'exposició d'art que vol canviar com veiem la discapacitat
La Fundació Josep Santacreu exposarà al Museu de Montserrat una tria d'obres fetes per persones amb diversitat funcional i trastorns mentals
BarcelonaTotes les obres de la Susana Pérez tenen sempre els mateixos elements: cinc cercles i unes línies rectes que els uneixen. Sobre un fons blanc, i amb un retolador negre, dibuixa quatre cercles, que serien els vèrtexs d'un quadrat si s'unissin entre ells. I el cinquè el fa al mig, just a sobre d'un eix vertical, que està més o menys al mig d'aquest quadrat imaginari, i que sorgeix d'una base ratllada. Els quadres de la Susana formen part d'una col·lecció de 240 obres penjades a la Residència de la Fundació bonÀrea i totes elles estan fetes per persones amb diversitat funcional, trastorns mentals o que es troben en risc d’exclusió social. El projecte forma part d'una de les iniciatives promogudes per la Fundació Josep Santacreu en el marc d'Art Singular, que té com a objectiu apropar l'art a les persones amb algun tipus de discapacitat.
La Fundació Josep Santacreu neix l'any 2018, quan Eva Calatayud i Josep Santacreu decideixen crear una iniciativa que permeti a la societat entendre que les persones amb una situació de discapacitat també poden ser creatives. I així va sorgir el seu primer projecte: Art Singular. Calatayud, directora del programa, va començar a presentar-se a entitats socials que treballen amb aquesta mena de persones per proposar-los fer tallers d'art amb els usuaris i després exposar les obres. "El fet de poder crear amb total llibertat i dir-los que el que han fet és molt xulo els dona seguretat i els fa sentir molt especials –explica–. Cada vegada que veig una obra em sorprenc", afegeix.
Amb el pas del temps, la fundació ha aconseguit exposar diverses obres del projecte en museus, galeries, universitats i tota mena d'espais. Fins i tot hi ha obres exposades en despatxos. A partir d'una col·laboració amb la Fundació bonÀrea, l'últim projecte que han fet ha sigut l'elaboració d'un catàleg que recull 240 peces que, a més, estan penjades a les habitacions de la residència de gent gran de Guissona. "La sorpresa va ser veure que els avis estaven encantats de tenir les obres a la seva habitació", explica Calatayud.
Des de la fundació defensen que aquest projecte té un valor afegit perquè "és l'única activitat que es du a terme a les entitats socials en què ningú els diu [als usuaris] què han de fer" i ells "guanyen seguretat i autonomia". El fet que les peces no es quedin en un calaix i s'acabin presentant en algun lloc també els fa sentir més "importants", puntualitza la directora.
Quan persones que no estan vinculades amb una discapacitat visiten una exposició se sorprenen, assegura Calatayud. "Es pensen que es trobaran amb quatre dibuixets. D'alguna manera estem ajudant que entenguin la discapacitat d'una altra manera", opina. Com a anècdota, afegeix que fa anys va fer alguna exposició amb obres d'amics que eren artistes de professió juntament amb altres obres de les persones amb discapacitat, i assegura que ningú es va adonar de quines eren quines. "Jo, la discapacitat, no la veig", conclou.
Exposició al Museu de Montserrat
La Fundació Josep Santacreu està treballant ara en els últims preparatius per a Ulls, nas i boca, una tria d'obres procedents dels mateixos tallers de les entitats socials que estaran exposades al Museu de Montserrat a partir del 14 de febrer. Per fer la tria per a tots els projectes, la fundació consulta crítics d'art, col·leccionistes o altres artistes perquè els ajudin. Cada cop la producció d'obres és més gran, i ara són les mateixes entitats les que truquen perquè volen formar part del projecte.
Pel que fa al finançament, Calatayud explica que el fet de presentar-se com a fundació els ha permès presentar el projecte més fàcilment. Amb tot, assegura que no és una activitat gaire cara, més enllà de decidir si exposen les obres amb marc o no, per exemple. Tot i que algun cop han demanat alguna subvenció, "el cost és el temps", conclou.
