Unes municipals amb cares noves i girs inesperats

BarcelonaQuan falta poc més d’un any per a les eleccions municipals, ja es pot assegurar que la batalla de Barcelona tindrà girs inesperats i actors nous. Encara que no estiguin ja definits tots els seus protagonistes, el que és segur és que la lluita per l’alcaldia de la capital catalana tindrà cares noves. Si fa unes setmanes el filòsof Jordi Graupera presentava la seva proposta per teixir una sola candidatura independentista a la ciutat, ahir era el sector unionista el que anunciava sorpreses. En concret, Cs, que confirmava haver proposat a l’ex primer ministre francès Manuel Valls ser l’alcaldable de la formació taronja. Aquest diari ja va avançar que, després del creixement de les eleccions del 21-D, la formació ja estava fent moviments interns per buscar un candidat alternatiu a Carina Mejías, l’actual líder del grup municipal. Amb tota aquesta reordenació a banda i banda del taulell nacional, l’alcaldessa actual, Ada Colau, defensarà el càrrec amb l’esperança que l’obra de govern convenci els barcelonins.

Però de moment els dos alcaldables que ja estan confirmats són repetidors. ERC ha proclamat Alfred Bosch com a candidat i el PSC oficialitzarà avui la candidatura de Jaume Collboni, després que, com Bosch, no hagi tingut oposició a les primàries. Res fa pensar tampoc que Barcelona en Comú pugui proposar algú que no sigui Ada Colau, que ja ha confirmat que vol optar a la reelecció, i que serà el rival a batre. De fet, fa setmanes que els grups han començat els seus moviments preelectorals als plenaris.

El PDECat, per la seva banda, té en marxa el procés de primàries. En aquest cas, sí, amb més d’un candidat i sense possibilitat de repetir. Xavier Trias deixarà pas a l’exconsellera de la Presidència Neus Munté o a Carles Agustí, que va ser comissionat de Participació durant el mandat de CiU a Barcelona. Tots dos aspirants, però, han defensat la conveniència d’una llista independentista unitària, i Agustí fins i tot s’ha obert a sumar amb Jordi Graupera. Bosch (ERC), més reticent, demana que abans de confluir primer cal concretar el model de ciutat que defensa. La proposta del filòsof i tertulià de celebrar unes primàries obertes de l’independentisme ja ha sumat més de 16.000 signatures de les 30.000 que es va marcar com a objectiu inicial.

Qui encara no ha concretat els seus plans de futur és Alberto Fernández Díaz, que lidera el PP a la ciutat de manera ininterrompuda des del 2003. La CUP té previst escollir els seus representats a partir de finals d’aquest any. En els mesos que queden encara hi pot haver alguna sorpresa més. Hi ha, per exemple, el moviment ciutadà Barcelona Com Tu, que lidera l’advocat Daniel Vosseler, que es planteja fer el salt a la política per combatre el “sectarisme dels partits”.

Acords difícils

Totes les formacions tenen assumit que l’època de les grans victòries ja ha quedat enrere i que la cursa es decidirà per pocs metres de diferència. El reglament municipal determina que l’alcalde ha d’aconseguir 21 regidors (cosa que obligaria a fer grans acords entre formacions molt diferents ideològicament) i fixa que, a falta d’una gran majoria, governa qui hagi obtingut més vots. Un sol vot més que el rival és suficient per tenir dret a la vara d’alcalde. Es podria donar la situació que el candidat de Cs guanyés les eleccions però no tingués prou suports per arribar als 21 regidors i que només una aliança entre els comuns, el PDECat i ERC li pogués prendre l’alcaldia.