Municipalització de l’aigua: un procés a l’alça

BarcelonaLa municipalització de l’aigua apareixia als programes electorals de formacions de diferents colors. Aquesta qüestió, que fins a les eleccions locals del 24 de maig ocupava debats en cercles minoritaris, ha passat a tenir un espai central en diferents poblacions de Catalunya. Seguint l’estela de grans ciutats europees i en un moment en què molts contractes estan a punt d’acabar, diversos municipis han obert un debat sobre què cal fer amb la gestió de l’aigua. Barcelona, Terrassa, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Ripollet, Badalona i Cerdanyola en són alguns. Actualment, segons el portaveu de l’associació Aigua És Vida, Moisès Subirana, 507 municipis catalans -majoritàriament petits- tenen la gestió pública i 437, mixta o privada.

Subirana reivindica que un dels avantatges que l’aigua estigui en mans públiques és que la ciutadania “es torni a apropiar del servei, de manera que impliqui una clara democratització”. “Es tracta d’un procés que posa les persones al centre de les prioritats”, afegeix. Al seu torn, el professor dels estudis d’economia i empresa de la UOC Fernando Álvarez apunta que el principal inconvenient és el financer. “En molts casos fer aquest pas vol dir la rescissió dels contractes i fer front al rescat del servei”, diu, i afegeix que sovint cal fer-se càrrec d’inversions necessàries en infraestuctures per garantir-ho.

Barcelona

Colau incloïa la municipalització de l’aigua en el seu programa

L’any 2013 es va constituir la societat mixta que gestiona l’aigua de la capital catalana i de 23 municipis més. El 85% de la societat està en mans d’Agbar i el 15% en mans de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). La concessió s’allarga fins al 2047. El procés es va fer sense concurs i l’Oficina Antifrau va qüestionar-ne l’adjudicació. Durant la campanya electoral, l’actual alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, es va erigir com a defensora de la municipalització de l’aigua en la línia de “recuperar el bé comú”.

Tant és així que el pla de xoc de BComú prometia fer una auditoria dels costos d’aquests serveis, introduir tarifes d’aigua “més justes” i iniciar els estudis per tornar a municipalitzar el servei. Actualment, l’AMB, de la qual Colau és presidenta, ja està fent l’auditoria sobre la societat i -segons explica la vicepresidenta i responsable de l’àrea de Medi Ambient, Janet Sanz- esperen tenir-ne els resultats a principis d’any. “A partir d’aquí veurem què s’hi pot fer”, apunta.

Terrassa

Es farà un procés participatiu sobre la gestió de l’aigua

El contracte de concessió de l’aigua en mans de Mina Pública d’Aigües de Terrassa acaba a finals del 2016. Davant d’aquest fet, el govern del PSC està estudiant quina és la millor opció per a la gestió de l’aigua de la ciutat. “Actualment els serveis tècnics estan en la fase de recopilar tota la informació per posar-la sobre la taula i decidir què fem”, explica el tinent d’alcalde de Territori, Marc Armengol.

En aquest sentit, Armengol apunta que tenen clar que volen “recuperar el govern de l’aigua”, però que cal veure si es farà a través del “model mixt o públic”. Per decidir-ne el futur, l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, s’ha compromès a fer un procés participatiu, que estarà dirigit per l’arquitecta i exregidora del districte de Ciutat Vella de Barcelona Itziar González. A més, el govern ha contractat un comissionat específic per abordar la qüestió i valorar quina seria la millor opció per a Terrassa.

Sant Cugat del Vallès

Es farà una audiència pública sobre la municipalització

El ple de Sant Cugat del Vallès va aprovar al mes de juliol una moció que instava a crear una comissió d’estudi de la municipalització de l’aigua. També l’organització d’una audiència pública que comptés amb col·lectius especialitzats i amb agents que gestionen el servei. El contracte sobre la concessió de l’aigua en mans de Sorea finalitza el 2017. Per aquest motiu serà a partir de l’any que ve quan es començaran a fer els estudis sobre quina és la millor opció per al municipi.

“Es tracta d’un tema complex. Cal un bon estudi, perquè hi ha molts aspectes tècnics i estem parlant de molts diners”, apunta la tinent d’alcalde de Presidència i Serveis Urbans, Cristina Paraira. En la mateixa línia, indica que cal veure quina és la millor opció -concessió, mixta o municipalització-, però assegura que el govern de CiU veu amb “bons ulls” que passi a mans públiques. “Treballarem per tenir el millor servei i el que costi menys a la butxaca del ciutadà”, conclou. De fet, l’Ajuntament de Sant Cugat ha recuperat la gestió de la zona blava i dos aparcaments.

Arenys de Munt

Pioner en la municipalització, va canviar de model el 2011

Capdavanter en la celebració de la consulta sobre la independència, Arenys de Munt també ho és en la municipalització de l’aigua. L’octubre del 2011 va acabar el contracte de Sorea i l’Ajuntament va decidir que la millor opció era que passés a mans públiques. La transició, però, ha resultat complicada a causa dels diferents litigis amb l’empresa gestora.

Europa i els Estats Units

París i Berlín, les ciutats referent que han recuperat la gestió

Entre els anys 2000 i 2015, França i els Estats Units han tingut respectivament 94 i 58 casos de municipalització de l’aigua. Així ho apunta el llibre Un futur per a l’aigua pública, de Satoko Kishimoto, Emanuele Lobina i Olivier Petitjean, que afegeix que aquests països concentren la gran majoria de remunicipalitzacions dels països desenvolupats. A Europa, París i Berlín s’han convertit en les ciutats de referència.