El municipalisme aporta la meitat de la despesa en cooperació a Catalunya però pocs ajuntaments arriben al 0,7%

BarcelonaEl municipalisme català va aportar entre el 2015 i el 2018 la meitat de la despesa en cooperació a Catalunya, però pocs ajuntaments arriben encara al 0,7%. Així ho indica l'observatori municipalista del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD), que recull dades de bona part dels municipis catalans, tot i que no de tots. Entre el 2015 i el 2018 la solidaritat catalana s'ha traduït en 164 milions. D'aquests, un 51% provenen del pressupost de la Generalitat i un 21% de l'Ajuntament de Barcelona. En total, el món local representa pràcticament la meitat: el 49%.

En concret, només nou municipis catalans van destinar més del 0,7% dels seus ingressos propis a la solidaritat l'any 2017, entre els quals només hi ha una capital de demarcació, Barcelona (0,75). Els que encapçalen la llista són Sant Sadurní d'Anoia (0,96), Sant Quirze del Vallès (0,92) i Sant Boi de Llobregat (0,83), mentre que per sota del llindar mínim demanat per les ONG hi ha Girona (0,54), Tarragona (0,48) i Lleida (0,26). En d'altres el percentatge encara és més baix o ni tan sols s'hi destina una part a la cooperació.

Les dades del FCCD indiquen també que entre el 2015 i el 2018 la tendència general observada és de "recuperació" dels percentatges de cooperació als pressupostos locals. Així, a banda dels tres primers i de Barcelona, la resta de municipis que superen també el 0,7 són Torrelles de Llobregat (0,81), Santa Coloma de Gramenet (0,82), Sant Adrià de Besòs (0,74), Sant Vicenç dels Horts (0,71) i Santa Perpètua de Mogoda (0,78). Tot i no arribar fins al 0,7, gairebé una desena més de municipis superen el 0,6 com Borredà, la Garriga, Caldes de Montbui, Sant Cugat, Castellbisbal i Molins de Rei.

Castellbisbal és el municipi més solidari tenint en compte la inversió per habitant. S'hi destinen 9,12 euros per veí, a molta distància de Sant Sadurní d'Anoia i Santa Perpètua de Mogoda (7 euros/hab), Sant Cugat (6,6), Sant Quirze del Vallès (6,4) i Barcelona (6). Pel que fa a les altres capitals de demarcació, Girona destina 4,27 euros per ciutadà, Tarragona 3,87 i Lleida 2,04. El 2017, 28 municipis superaven els 3 €/hab l'any de pressupost, el mateix nombre que l'any 2015.

Suport a la Mediterrània

Entre les regions que més suport reben del món local via FCCD entre el 2015 i el 2018 hi ha la Mediterrània. Destaca la resposta "massiva" dels ajuntaments catalans a l'emergència de la crisi dels refugiats a la Mediterrània, que va provocar que el pressupost amb què comptava el Fons l'any 2015 se situés pròxim al màxim de tot el període.

La distribució dels fons gestionats a través del FCCD (que només són una part i només en alguns consistoris) indica que la Mediterrània (27%), l'Amèrica Central (27%) i l'Àfrica subsahariana (24%) són les regions del món que reben la major part del suport municipal català.

Dels 45 països on ha treballat el Fons, 15 concentren el 79% del pressupost i destaca el suport a Nicaragua i el Senegal.

El FCCD ha gestionat les accions municipals en col·laboració amb més d'un centenar d'entitats, però una desena concentren el 37% dels pressupostos executats. Entre aquestes hi ha la Fundació Vicente Ferrer, molt vinculada a l'Índia, Creu Roja, CCAR i l'Associació d'Ajuda. D'altres com Enginyeria Sense Fronteres i Entrepobles també destaquen entre les entitats que més ajudes públiques reben a Catalunya en matèria de cooperació internacional entre el 2015 i el 2018.

Pla del Govern

Precisament aquesta setmana el Govern ha aprovat el pla director de cooperació al desenvolupament 2019-2022, que preveu un creixement progressiu en la inversió en aquesta matèria fins a assolir el 0,7% l'any 2030.

El pla respon a la voluntat d'assumir i de desplegar, des de la política pública de cooperació al desenvolupament, el nou marc internacional de l'Agenda 2030 i dels seus Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).