Societat24/05/2019

El municipalisme aporta la meitat de la despesa en cooperació a Catalunya però pocs ajuntaments arriben al 0,7%

Els consistoris es bolquen sobretot en ajudes per afrontar la crisi dels refugiats

Acn
i Acn

BarcelonaEl municipalisme català va aportar entre el 2015 i el 2018 la meitat de la despesa en cooperació a Catalunya, però pocs ajuntaments arriben encara al 0,7%. Així ho indica l'observatori municipalista del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD), que recull dades de bona part dels municipis catalans, tot i que no de tots. Entre el 2015 i el 2018 la solidaritat catalana s'ha traduït en 164 milions. D'aquests, un 51% provenen del pressupost de la Generalitat i un 21% de l'Ajuntament de Barcelona. En total, el món local representa pràcticament la meitat: el 49%.

En concret, només nou municipis catalans van destinar més del 0,7% dels seus ingressos propis a la solidaritat l'any 2017, entre els quals només hi ha una capital de demarcació, Barcelona (0,75). Els que encapçalen la llista són Sant Sadurní d'Anoia (0,96), Sant Quirze del Vallès (0,92) i Sant Boi de Llobregat (0,83), mentre que per sota del llindar mínim demanat per les ONG hi ha Girona (0,54), Tarragona (0,48) i Lleida (0,26). En d'altres el percentatge encara és més baix o ni tan sols s'hi destina una part a la cooperació.

Cargando
No hay anuncios

Les dades del FCCD indiquen també que entre el 2015 i el 2018 la tendència general observada és de "recuperació" dels percentatges de cooperació als pressupostos locals. Així, a banda dels tres primers i de Barcelona, la resta de municipis que superen també el 0,7 són Torrelles de Llobregat (0,81), Santa Coloma de Gramenet (0,82), Sant Adrià de Besòs (0,74), Sant Vicenç dels Horts (0,71) i Santa Perpètua de Mogoda (0,78). Tot i no arribar fins al 0,7, gairebé una desena més de municipis superen el 0,6 com Borredà, la Garriga, Caldes de Montbui, Sant Cugat, Castellbisbal i Molins de Rei.

Castellbisbal és el municipi més solidari tenint en compte la inversió per habitant. S'hi destinen 9,12 euros per veí, a molta distància de Sant Sadurní d'Anoia i Santa Perpètua de Mogoda (7 euros/hab), Sant Cugat (6,6), Sant Quirze del Vallès (6,4) i Barcelona (6). Pel que fa a les altres capitals de demarcació, Girona destina 4,27 euros per ciutadà, Tarragona 3,87 i Lleida 2,04. El 2017, 28 municipis superaven els 3 €/hab l'any de pressupost, el mateix nombre que l'any 2015.

Cargando
No hay anuncios

Suport a la Mediterrània

Entre les regions que més suport reben del món local via FCCD entre el 2015 i el 2018 hi ha la Mediterrània. Destaca la resposta "massiva" dels ajuntaments catalans a l'emergència de la crisi dels refugiats a la Mediterrània, que va provocar que el pressupost amb què comptava el Fons l'any 2015 se situés pròxim al màxim de tot el període.

Cargando
No hay anuncios

La distribució dels fons gestionats a través del FCCD (que només són una part i només en alguns consistoris) indica que la Mediterrània (27%), l'Amèrica Central (27%) i l'Àfrica subsahariana (24%) són les regions del món que reben la major part del suport municipal català.

Dels 45 països on ha treballat el Fons, 15 concentren el 79% del pressupost i destaca el suport a Nicaragua i el Senegal.

Cargando
No hay anuncios

El FCCD ha gestionat les accions municipals en col·laboració amb més d'un centenar d'entitats, però una desena concentren el 37% dels pressupostos executats. Entre aquestes hi ha la Fundació Vicente Ferrer, molt vinculada a l'Índia, Creu Roja, CCAR i l'Associació d'Ajuda. D'altres com Enginyeria Sense Fronteres i Entrepobles també destaquen entre les entitats que més ajudes públiques reben a Catalunya en matèria de cooperació internacional entre el 2015 i el 2018.

Pla del Govern

Precisament aquesta setmana el Govern ha aprovat el pla director de cooperació al desenvolupament 2019-2022, que preveu un creixement progressiu en la inversió en aquesta matèria fins a assolir el 0,7% l'any 2030.

Cargando
No hay anuncios

El pla respon a la voluntat d'assumir i de desplegar, des de la política pública de cooperació al desenvolupament, el nou marc internacional de l'Agenda 2030 i dels seus Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).