Un jutge condemna per primera vegada una farmacèutica per la crisi dels opiacis als EUA

Washington D.C.Dues dècades i 400.000 morts després, un jutge d'Oklahoma ha emès la primera sentència condemnatòria contra una de les empreses responsables de la crisi d'addicció als opiacis que pateixen els Estats Units. El jutge Thad Balkman ha condemnat la multinacional Johnson & Johnson a pagar 572 milions de dòlars (515 milions d'euros) pel seu paper crucial en la crisi "que ha devastat l'estat d'Oklahoma". Segons Balkman, la companyia va prendre part "en la comercialització enganyosa de les seves drogues i opiacis" i va posar "en perill" la salut de la població. Des de l’any 2000, més de 6.000 persones han mort en aquest estat per sobredosi. El 2017 les farmàcies van arribar a prescriure 479 receptes d'opioides l'hora.

La sentència és històrica perquè és la primera. Fins ara, empreses com Purdue Pharma, que va comercialitzar l’OxyContin, un opiaci dues vegades més potent que la morfina, han pagat multes per evitar anar a judici. Però la sentència del jutge Balkman és important sobretot perquè assenyala com poden desenvolupar-se els nombrosos casos oberts a tot el país. Hi ha 40 estats en què hi ha demandes pendents de resolució. A l'octubre s'iniciarà a Cleveland, Ohio, un judici a nivell federal amb més de 2.000 demandants entre ciutats, comtats i altres afectats.

El fiscal general d'Oklahoma, Mike Hunter, que va presentar la seva denúncia l'any 2007, va valorar la sentència com un "gran triomf" que fa responsable Johnson & Johnson "dels milers de morts i addiccions causades pels seus productes". Hunter va argumentar que l'avarícia els va empènyer a "desenvolupar i implementar un pla per influir i convèncer directament els metges perquè prescrivissin més i més opioides, tot i que els acusats sabien que un increment en el subministrament d'opiacis conduiria a l'abús, l'addicció, l'ús indegut, la mort i el delicte". Un patró comú a partir dels 90 quan molts metges, cortejats per les grans farmacèutiques, van començar a receptar uns medicaments que fins llavors s'utilitzaven en pacients de càncer, per al dolor postoperatori o en malalts terminals.

Passejant pels carrers de Washington, avui un pot veure anuncis advertint del risc d'addicció, però els anuncis televisius de fa un parell de dècades, en què participaven metges en nòmina de les farmacèutiques, defensaven les bondats dels opiacis i la ridícula probabilitat de caure en l'addicció. "A principis dels anys 90, convertim el dolor en un signe vital. I no hi ha una mesura per al dolor", explica Peter Callahan, director d'una clínica de desintoxicació a Martinsburg, Virgínia Occidental, un dels llocs on més estralls ha causat la crisi. "La gent va veure que si li deia al metge que el seu dolor era un 7, se n'anava amb un paracetamol. Però si li deia 8 o 9, sortia amb oxicodona. I hi havia molta pressió per convèncer els pacients que el seu dolor era un 8". Quan els metges van començar a tancar l'aixeta, l'addicció va portar centenars de milers al mercat negre i al carrer. "La química d'aquests opioides és tan poderosa que la gent prefereix viure al carrer a no prendre la medicació", adverteix Callahan.

Johnson & Johnson va anunciar que apel·larà la sentència. Oklahoma li va demanar 17.000 milions de dòlars i el jutge n'hi va imposar 572, menys del 4% dels beneficis nets de l'empresa el 2018. Potser per això Johnson & Johnson i altres empreses del sector van pujar a la borsa després que es fes pública la sentència. Al cap i a la fi, ¿què poden arribar a suposar aquestes condemnes a una companyia que ingressa més de 80.000 milions de dòlars anuals?