Les multes als patinets elèctrics es tripliquen en mig any a Barcelona

BarcelonaTenir un patinet elèctric per anar a la feina o portar els fills a l’escola o llogar-ne un d’ús compartit per moure’s per la ciutat són accions que des de fa un parell d’anys s’han convertit en habituals a Barcelona però que abans eren pràcticament anecdòtiques o fins i tot inexistents. Arran del boom del patinet elèctric, els ajuntaments estan adaptant la normativa a marxes forçades per poder regular-ne l’ús a l’espera que la direcció General de Trànsit (DGT) acabi d’enllestir el marc regulador que ha de definir quines característiques han de tenir aquests vehicles. L’Ajuntament de Barcelona, que és pioner en l’àmbit, ja va modificar el 2017 l’ordenança de circulació per incloure-hi els patinets d’ús particular. Segons la normativa, el seu ús hauria de ser similar al de les bicicletes, però entre els usuaris encara hi ha molt desconeixement. Entre els mesos de gener i juliol d’aquest any el consistori ha triplicat el nombre de sancions als vehicles de mobilitat personal.

Segons les dades a les quals ha tingut accés l’ARA, en tot l’any passat es van posar 3.512 sancions a patinets particulars o de lloguer a la ciutat. Entre gener i juliol d’aquest any han sigut 10.228.

La necessitat que hi hagi una normativa marc a nivell estatal per regular l’ús d’aquests vehicles ha arribat ja a tots els àmbits. “S’està produint un autèntic canvi de concepció de la mobilitat per part de la ciutadania, i això determina la necessitat d’adaptar la normativa a la nova situació amb criteris de facilitat, adequació, celeritat, però també de seguretat i confortabilitat”, deia el fiscal delegat de sinistralitat viària en la seva última memòria, a la qual ha accedit l’ARA. Segons la Fiscalia, els patinets suposen “una autèntica revolució en la circulació” a les ciutats.

L’Ajuntament de Barcelona ja fa temps que treballa amb la DGT -en el marc de les reunions que aquest organisme fa amb les administracions locals de tot l’Estat- per compartir experiències i ajudar en el disseny de la normativa estatal. Ahir el tinent d’alcalde de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, defensava en una entrevista a RAC1 que aquests vehicles autopropulsats hagin d’anar matriculats i tenir una assegurança per poder circular pels carrers. És una de les mesures que s’han posat damunt la taula en el marc d’aquestes reunions que s’estan produint.

Com han de circular els patinets?

Els patinets elèctrics tenen prohibit circular per sobre de les voreres i únicament poden fer-ho pels carrils bici, els carrers de plataforma única i els parcs. Si poden anar a més de 20km/h, també poden circular per les calçades limitades a 30 km/h. La normativa municipal estableix que com a màxim aquest tipus de vehicles circulin a una velocitat de 30km/h en carrils bici segregats o calçades. En carrils bici no segregats no poden superar els 10 km/h. Tot i així, molts d’aquests patinets tenen capacitat per arribar a velocitats molt més elevades.

La majoria de sancions als usuaris dels patinets elèctrics d’ús particular són per circular amb una conducta de risc o per on no toca. En canvi, pràcticament són inexistents les multes per mal aparcament, ja que la majoria d’usuaris el tenen a casa i no l’aparquen al carrer. La normativa també estableix que siguin vehicles per a una sola persona i que s’hagin de portar els elements de seguretat pertinents.

Tot això val pel que fa als patinets elèctrics d’ús privat. El gran repte, però, són els patinets elèctrics d’ús compartit o de lloguer. El 2017, quan es va modificar l’ordenança de circulació per incloure els patinets, no es va preveure aquesta possibilitat d’ús compartit, que ara mateix queda en un buit normatiu. Fonts de l’Ajuntament expliquen que ja s’està treballant amb les empreses i les entitats implicades en la mobilitat a la ciutat en l’àmbit del pacte per la mobilitat per tal d’establir una normativa específica.

El gran repte, en aquest cas, és l’estacionament. A diferència dels patinets elèctrics d’ús privat, els de les empreses sí que estan aparcats a les voreres. De fet, la majoria de les sancions imposades en els set primers mesos de l’any en aquest tipus de vehicles (2.768) són per mal estacionament, segons les dades municipals. La resta responen a mancances a l’hora de complir els requisits legals que es demanen a aquests vehicles.

Des d’aquest setembre el consistori va fer un nou pas en aquest sentit, i la Guàrdia Urbana i els tècnics de l’empresa municipal BSM requisen tots els patinets d’ús compartit o de lloguer que estan mal aparcats i que ocupen l’espai públic, tant si són als aparcaments per a bicicletes com al mig de les voreres. En els dos primers dies de l’operatiu van confiscar 17 patinets elèctrics de la marca Reby i 16 cadires de rodes elèctriques de la marca Looper als districtes de les Corts i de Sarrià.

Les fonts municipals consultades admeten que cal una reflexió per canalitzar la circulació d’aquest tipus de patinets d’ús compartit. De fet, es tracta d’un fenomen força nou a la ciutat, ja que la primera empresa que s’hi va establir va posar en marxa el negoci a finals de l’any passat. Però el fenomen ja va a més. El consistori reconeix que hi ha una vintena d’empreses més esperant poder establir-se a la ciutat.

En el cas dels patinets elèctrics de lloguer, les converses es mantenen també amb la Generalitat per regular l’activitat econòmica d’aquestes empreses no tan sols pel que fa a aquest tipus de vehicles de mobilitat personal, sinó també a altres de nova implantació a la capital catalana, com ara l’anomenat bicitaxi. En general, però, l’Ajuntament remarca que tant en el cas dels patinets elèctrics privats com en el dels compartits el criteri ha de ser el de protegir el vianant i l’espai públic.

El primer cas d’atropellament,

un delicte lleu

Fins ara únicament s’ha registrat un cas d’atropellament mortal amb un patinet elèctric. Va ser a Esplugues de Llobregat el 13 d’agost del 2018, tot i que va transcendir més tard. Un jove de 19 anys va atropellar una veïna de 90, que va caure a terra i va donar-se un cop al cap. El cas va accelerar la necessitat d’una normativa per als patinets elèctrics.

La investigació ha demostrat que el jove, que anava amb una altra persona al patinet, circulava a menys de 10 quilòmetres per hora. Per això, finalment el jutjat que portava el cas ha determinat que es tracta d’un delicte lleu de lesions per imprudència. El factor de la imprudència s’afegeix perquè la Fiscalia també ha contrastat que el noi estava mirant el mòbil quan es van produir els fets.

El delicte lleu és el que abans es coneixia com una falta. Això vol dir que, a la pràctica, si al judici -la data del qual encara està per confirmar- s’acaba determinant que s’ha de condemnar el conductor, només es farà amb una multa que no suposarà el seu ingrés a la presó.