El Govern ha cobrat el 5% de les multes del primer estat d'alarma
Fins ara s'han tramitat poc més de la meitat de les sancions i amb dubtes que totes tinguin recorregut
BarcelonaEl Govern només ha cobrat 8.000 multes –el 4,7%– de les 170.000 que els Mossos d'Esquadra i les policies locals van posar en el primer estat d'alarma, entre el 14 de març i el 21 de juny. Tot i que ja ha passat mig any des que va acabar aquell període, fins ara s'han tramitat poc més de la meitat de les sancions, unes 90.000. El departament d'Interior assegura que té marge per tirar endavant les que falten perquè encara queden uns mesos abans que prescriguin el gruix de les denúncies, però hi ha dubtes que totes puguin tenir recorregut. Des del juny la gestió de les multes per saltar-se les restriccions del covid-19 l'ha assumit el departament de Salut, que, consultat per l'ARA, no ha donat cap balanç de quantes n'ha tramitat i cobrat en la segona i la tercera onada.
Què passa amb les 80.000 sancions que continuen pendents del primer estat d'alarma? La resposta d'Interior és que malgrat que s'ha reforçat la plantilla a causa d'aquest col·lapse sobrevingut –en un any habitual es gestionaven 35.000 denúncies–, es necessita temps per obrir cada expedient. Com que gran part de les multes que ha tramitat Interior es consideren lleus i s'emparen en la llei de salut pública, haurien de prescriure al cap d'un any, però l'estat d'alarma va aturar els terminis administratius durant dos mesos i per això, com a molt aviat, poden començar a prescriure a finals de maig d'aquest any.
Ara bé, el catedràtic de dret processal de la Universitat de Barcelona Jordi Nieva-Fenoll atribueix la lentitud al fet que la base jurídica de les denúncies "és feble". Critica que no s'hagi respectat el principi de tipicitat: "Les sancions han d'estar preestablertes. No es pot dependre de cada policia en cada cas. No es pot deixar tant marge al criteri de l'autoritat". El professor de dret administratiu de la Universitat de Girona Josep Maria Aguirre afegeix que s'han posat unes multes "més genèriques". Segons els dos experts, això ha provocat "arbitrarietat" a l'hora de denunciar.
De fet, durant el primer estat d'alarma es va repetir que les infraccions es basaven en la llei de seguretat ciutadana, la coneguda com a llei mordassa. En canvi, la realitat és que després, quan s'han tramitat, Interior ha utilitzat majoritàriament la llei de salut pública: acostuma a posar multes lleus de 300 euros que si es paguen al cap de pocs dies es redueixen a 180 euros. Malgrat que algunes comunitats autònomes sí que han optat per la llei mordassa –llavors les denúncies lleus pugen als 601 euros però cal demostrar que s'ha desobeït–, el Govern no l'ha fet servir tant. "Per posar una multa per desobediència –explica Nieva-Fenoll–, primer hi ha d'haver un requeriment; és a dir, un agent ha de demanar a algú que es posi la mascareta, i si no li fa cas després el pot sancionar".
El canvi a partir de l'agost
"Aplicar la llei de seguretat ciutadana és una aberració. La llei de salut pública és menys escandalosa, però igualment no s'ajusta perquè faltava un règim sancionador específic", opina l'advocada de dret administratiu Maria Vila. El primer estat d'alarma no incloïa cap règim sancionador i no va ser fins després de la primera onada, a l'agost, que la Generalitat va arreglar el desgavell amb el decret llei 30/2020, que regula les multes del covid. Aquesta normativa precisa les infraccions, com ara l'obligatorietat de dur mascareta, tot i que no es pot utilitzar per a les denúncies posades abans.
Des d'Interior admeten que no totes les 80.000 sancions que continuen pendents tiraran endavant perquè algunes no estan "prou acreditades", però per ara no concreten quin percentatge suposen. També reconeixen que no totes les 90.000 multes que ja s'han tramitat s'acabaran cobrant perquè les persones que les rebin poden presentar al·legacions i demostrar que no van cometre cap infracció. Malgrat això, Vila valora que Interior ha sigut hàbil en posar denúncies lleus –la gran part de les 8.000 que s'han cobrat–, perquè "la majoria de gent dirà que per 300 euros no recorre". Si es fan al·legacions contra les sancions es perd la rebaixa a 180 euros i per portar-les als tribunals calen advocats. Vila recorda que primer el Govern ha de resoldre les al·legacions i després es podrà anar als jutjats.
Mentre Interior fa mans i mànigues amb les multes pendents, Salut se n'ocupa des de l'estiu –ho hauria hagut de fer d'entrada perquè les infraccions són per una crisi sanitària, tot i que des del Govern es va acordar repartir-ho així–. Aguirre qüestiona aquest traspàs entre Interior i Salut veient la base jurídica que s'ha aplicat. "Van voler aprofitar la maquinària administrativa de la policia per multar i van optar per la desobediència a l'autoritat, però no tenia recorregut jurídic i després van optar per la llei de salut pública, que és el que havien de fer des del principi", apunta Aguirre. Ara bé, Salut no té l'estructura d'Interior, on s'han destinat un centenar d'advocats a gestionar les sancions, i s'ha col·lapsat amb els milers de denúncies que es continuen posant. Per desembussar-ho, a finals de desembre la Generalitat va aprovar que Salut incorporés 300 funcionaris entre administratius i lletrats dedicats a fer aquest tràmit.
La Generalitat s'ha quedat els diners de les 8.000 multes cobrades tot i que les 170.000 sancions que gestiona Interior són de Mossos i policies locals. No s'inclouen les 30.000 que va posar llavors la Guàrdia Urbana de Barcelona perquè es tramiten des de l'Ajuntament –que no concreta quantes n'ha cobrat–. L'aleshores conseller d'Interior, Miquel Buch, es va comprometre a retornar als ajuntaments una part de la recaptació de les denúncies posades pels seus policies, però el departament reconeix que falta veure si legalment és possible. Això sumat al col·lapse del Govern per tramitar les multes ha fet que alguns ajuntaments hagin assumit la gestió de les sancions lleus –la major part–, com preveu el decret llei de l'agost que les regula. Són Sant Boi de Llobregat, Olot, Sant Joan Despí, Viladecans, Lleida, Montcada i Reixac, Lloret de Mar, Granollers i Manresa, entre altres.