El moviment veïnal i el cooperativista s'alien contra l'enderroc de la parròquia de Sant Isidor de Barcelona

BarcelonaLa parròquia de Sant Isidor, al carrer Urgell de Barcelona, ja no té cap ús religiós: diumenge passat s'hi va fer l'última missa i el Vaticà n'ha autoritzat la dessacralització. També n'han marxat entitats com l'esplai que acollia. I ara l'edifici, que manté molt poc ús, ja espera l'enderroc. És el que van acordar l'arquebisbat de Barcelona i l'Hospital Clínic, que es quedarà el terreny en dret de superfície durant 75 anys a canvi del pagament d'un cànon amb l'objectiu de convertir-lo en el Centre d’Innovació en Tecnologia Sanitària: un nou edifici de vuit plantes (l'actual en té tres) i dues de subterrànies. Un projecte que impulsa conjuntament amb el centre tecnològic Leitat i que vol que serveixi per acollir centres de recerca i desenvolupament de grans companyies referents del sector sanitari i tecnològic. La iniciativa, però, ha topat amb el rebuig de part del moviment veïnal de l'Esquerra de l'Eixample i també de les entitats que defensen el patrimoni cooperatiu.

Els uns i els altres s'han sentit ferits per la "falta de transparència" amb què s'ha mogut el projecte i amb la decisió de tirar pel dret amb la demolició, obviant que l'edifici va ser la seu de la Unió Cooperatista Barcelonesa, la cooperativa obrera de més envergadura de la ciutat. Lamenten, d'una banda, la "despatrimonialització del barri" i la falta d'espais pensats per a l'ús veïnal, i, de l'altra, que no es faci honors al passat cooperativista de la ciutat. I tot amb el debat sobre on s'ha de fer l'ampliació del Clínic i el moviment veïnal per blindar el recinte de l'Escola Industrial de rerefons.

L'edifici del carrer Urgell, que va acabar sent adquirit per l'Església, va ser construït el 1930, en ple esplendor del moviment cooperatiu, per acollir la fusió de les cooperatives El Rellotge i La Dignitat, que s'havien unit sota el paraigua de la la Unió Cooperatista Barcelonesa i no paraven de créixer en socis. Les obres els van costar més de 330.000 pessetes de l'època i l'edifici, que s'inauguraria el 1931, es va pensar perquè pogués acollir una gran sala de teatre, forns de pa de vapor, un cafè, una biblioteca i els despatxos de les diferents seccions (música, teatre, excursionisme, esquí, atletisme, escacs i esperanto). Tot fet a mida de les necessitats gràcies a la feina de les pròpies famílies cooperativistes.

La dinàmica del lloc, com tantes coses, va canviar amb la victòria franquista, ja que l'activitat inicialment va ser restringida i la societat després va entrar en una dinàmica d'adversitats econòmiques i de necessitat de vendre's patrimoni, com recull la Fundació Roca Galés. Aquesta fundació és una de les signants del manifest en defensa de mantenir l'edifici de la parròquia i va ser l'entitat que el 1977, quan es va certificar la dissolució de la cooperativa, es va comprometre a assumir-ne els deutes i guardar-ne la documentació. Llavors l'edifici del carrer Urgell ja pertanyia a l'Església i havia començat a acollir l'Escola IPSI (Institució Pedagògica Sant Isidor). "El que defensem és recuperar la memòria de la Unió Cooperatista Barcelonesa i, al mateix temps, garantir que es dona algun ús veïnal a l'espai", defensa Xavier Palos, de Roca Galés.

Un model híbrid

Des del punt de vista veïnal, entitats com el Casal de Joves Queix o l'ateneu en construcció de l'Esquerra de l'Eixample reivindiquen que l'edifici s'enfoqui a pal·liar la falta crònica d'equipaments del barri i que s'explorin fórmules híbrides, com la que es va aplicar en la conversió de l'antiga seu de l'ONCE del carrer Calàbria en el nou espai Calàbria 66, on conviuen usos com les oficines de Barcelona - Serves Municipals i espais d'ús veïnal. El manifest, que aquest dissabte a la tarda es llegirà en un acte de protesta que també comptarà amb una taula rodona sobre com abordar la protecció del patrimoni, demana una planificació global dels equipaments a l'Eixample abans de decidir on es farà l'ampliació del Clínic. L'ampliació de l'hospital, diuen, "no pot passar per sobre de tot".

En aquest sentit, Sandra Bestraten, del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, que s'ha mobilitzat per protegir l'Escola Industrial de la possible ampliació hospitalària, assegura que es mantenen al marge del conflicte per la parròquia de Sant Isidor perquè es prioritza la protecció del recinte industrial –sobretot, pel valor de l'espai lliure de construccions i de la diversitat d'usos que acull– i que no volen posar bastons a les rodes al nou centre d'innovació: "No ens podem posar en contra de tot", diuen.

Des de l'Ajuntament defensen que s'analitzen preceptivament qualsevol projecte que pugui comportar enderroc i que no es concedirà cap llicència sense la valoració favorable de la comissió de l'Eixample, que demanarà la documentació històrica i arquitectònica necessària abans de prendre cap decisió.