La llei educativa balear, en el punt de mira per incorporar el castellà com a llengua vehicular

PalmaEl Moviment per l'Escola en Català a les Illes Balears rebutja la llei educativa balear, que s'aprovarà al Parlament la setmana que ve. El motiu principal és que la normativa inclou com a llengua vehicular el castellà –a més del català–, cosa que les entitats consideren "inacceptable". Així ho han defensat aquest matí representants de la Plataforma per la Llengua i els sindicats STEI, UOB Ensenyament i Alternativa Docent. El bloc d'entitats reclama a la presidenta Francina Armengol i al conseller d'Educació, Martí March, amb qui es demanarà una reunió d'urgència perquè s'aturi la tramitació d'aquesta llei i "que es retorni al diàleg amb la societat civil".

El portaveu del Moviment i delegat de Plataforma per la Llengua Illes Balears, Ivan Solivellas, ha exigit "valentia" als responsables polítics i ha expressat que és una llei "sense consens, per fer-se la foto i que menysté el català". A més, ha instat els partits polítics del Pacte, així com Més per Menorca i El Pi, que no l'aprovin. A més, el Moviment fa una crida a totes les entitats i organitzacions de la societat civil a expressar públicament el rebuig a la normativa. A més, l'organització assegura que no descarten mobilitzacions si no s'atenen aquestes peticions ni demanar un "vot de càstig" al Pacte si finalment tira endavant la llei tal com està.

Segons el Moviment, incorporar la vehicularitat del castellà significa "agreujar encara més la situació d'emergència lingüística que patim" i obre la porta que "aquesta vehicularitat també s'apliqui en altres lleis futures". Creu que el fet de blindar el Decret de mínims de classes en català no s'hauria de celebrar com una victòria perquè "d'entrada, és una derrota". "Aquest decret que, com el seu nom indica, és de mínims, és una eina del segle XX que ha quedat obsoleta en el context social i demogràfic del 2022", argumenten. "És per això que ja no té sentit parlar tan sols de percentatges quan la realitat sociolingüística del català i el castellà no és la mateixa", afegeixen.

En aquest sentit, Aleix Font, representant d'Unió Obrera Balear, ha expressat que "el Decret de mínims és insuficient perquè la situació social del català ha empitjorat". A més, ha afegit que "cal anar més enllà i que la dreta no pot marcar l'agenda política". Segons Cosme Orell, de STEI-Intersindical, "aquesta llei arriba tard i malament i no garanteix que els alumnes assumeixin el mateix grau de competències escrites en català i castellà".

Propostes

El Moviment reivindica que la futura llei hauria de determinar "línies mestres flexibles per als projectes lingüístics de centre i establir mecanismes per fer-los complir". Ara com ara, consideren que "no se sap com es comprova el nivell d'assoliment de competències i capacitats de català". Així mateix, demanen que "es territorialitzin els resultats IAQSE [Institut d'avaluació i qualitat del sistema educatiu]" i que hi participin agents externs com, per exemple, la UIB o el Consell Social de la Llengua Catalana, així com entitats de la societat civil, a fi de tenir la màxima objectivitat. També reclama que la Conselleria d'Educació expliqui com garantirà el compliment d'aquesta llei i dels plans lingüístics de centre.

En aquest sentit, reconeixen que "la llei dona a entendre que hi ha zones on la realitat sociolingüística és delicada i d'altres on la situació és òptima i parla de les condicions sociolingüístiques de cada zona", però critiquen que "no concreta com i qui les avaluarà, i de quina manera els centres ho hauran de recollir als plans lingüístics de centre". En aquest sentit, la portaveu d'Alternativa Sindicat Docent, Maria Gràcia Vila, ha dit que cal "definir les àrees d'urgent intervenció lingüística (AUIL) i que la llei les tingui en compte per aplicar un sistema que sigui realment d'immersió lingüística en aquests territoris".