Els mossos que volen una roda de reconeixement amb la cara tapada recorren a l’Audiència

BarcelonaContinua l’estira-i-arronsa judicial per l’agressió racista d’uns agents dels Mossos d’Esquadra a un noi el gener del 2019 a Sant Feliu Sasserra (Bages). El jutge d’instrucció que porta el cas havia anunciat que aquest dijous es faria una roda de reconeixement amb els sis agents investigats amb la cara destapada. El magistrat va desestimar, com també demanava la Fiscalia, el recurs de la defensa dels mossos, que exigia que la roda es fes amb la cara coberta amb un tapaboques. Però la defensa ha utilitzat una última carta: aquest dimecres ha presentat un recurs a l’Audiència de Barcelona en què insisteix que els agents volen anar amb la cara tapada, cosa que ha provocat que s’hagi anul·lat la roda de reconeixement prevista per a demà.

Els mossos ja van demanar al jutjat d’instrucció número 5 de Manresa que la roda fos amb un tapaboques perquè el juliol del 2019 el noi que els va denunciar havia declarat que “anaven amb la cara tapada”. Però el jutge va resoldre que la roda havia de ser sense tapaboques perquè el juliol del 2020 l’acusació particular que representa el noi, exercida per SOS Racisme, va precisar que els agents, en la seva actuació, “s’havien tret el tapaboques i van deixar la seva cara visible”. Per això el magistrat, que investiga els policies per un delicte de lesions i contra la integritat moral, va considerar que era “raonable” que la roda es fes “com el denunciant va relatar que van intervenir, en algun moment, els implicats”. El jutge va afegir que una roda amb la cara tapada “dificultaria la possible identificació”.

Davant aquesta posició del jutjat, la defensa dels sis agents –antiavalots de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO)– ha anat a l’Audiència, que ara haurà de resoldre si la roda de reconeixement ha de ser amb tapaboques o sense. I mentre no prengui cap decisió, no es podrà fer. SOS Racisme ha lamentat el recurs dels mossos a l’Audiència perquè “reflecteix l’ànim de la defensa de dilatar el procediment, encara que per a això hagin de basar-se en arguments tan absurds com il·lògics, com és exigir que una persona hagi de reconèixer els seus presumptes agressors sense veure’ls la cara”.