Els Mossos utilitzen un banc d’imatges de protestes per identificar activistes

BarcelonaQui hagi participat en més d’una manifestació segur que ha vist com, darrere del cordó dels antiavalots, un policia enregistrava la protesta amb una càmera de vídeo sovint encaixada a un monopode (un trípode d’un sol peu), per poder-la alçar per damunt dels caps dels seus companys. És obvi que totes aquestes imatges es poden fer servir després per intentar identificar manifestants que es puguin passar de voltes o arribin a la violència, si és el cas. Però el que no ho és tant és que s’emmagatzemin, quedin en un arxiu policial i després es puguin tornar a consultar i a utilitzar per identificar activistes a qui atribueixin algun delicte. Això és el que ha quedat clar aquest matí, durant el judici contra 13 estudiants a qui la Fiscalia reclama vuit anys i mig de presó i 11.500 euros de multa per una protesta del març del 2017 per reclamar la rebaixa de les taxes universitàries en què es va cremar un contenidor, es van trencar els vidres d’un banc i es va llançar pintura a policies i a una botiga.

Al judici els advocats defensors han posat en dubte les identificacions policials dels acusats: els Mossos no les van fer in situ, sinó després, amb els vídeos que van gravar de la protesta, buscant i analitzant qui havia interactuat amb els comptes a les xarxes socials del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) –que havia convocat la protesta– i fins i tot fent-los seguiments. I aquí és on entra el banc d’imatges policial: a alguns dels manifestants els havien identificat quatre mesos abans, en una tancada a la Secretaria d’Universitats, convocada pel SEPC, també per reclamar la rebaixa del 30% de les taxes universitàries que s’havia aprovat en una moció parlamentària. Aquella acció es va acabar sense cap detingut, però els policies van identificar i gravar tothom que hi va participar. "La protesta va ser gravada per la Brimo i va servir també de base identificadora. Teníem les cares, les identitats; era la mateixa reivindicació, la mateixa plataforma", ha explicat al judici un dels policies que hi ha testificat.

Les destrosses, a la manifestació del 2017, les van fer activistes vestits de negre, encaputxats i amb la cara tapada, que es van canviar tapats amb un llençol al mig de la protesta. Però al judici una agent dels Mossos ha explicat que van determinar la cara de cada un analitzant els vídeos que van gravar, per elements com unes ulleres de sol característiques, una samarreta blanca de màniga curta que sobresortia i altres elements. Els advocats de la defensa han posat en dubte la infal·libilitat d’aquest mètode d’identificació i els vídeos aportats pels Mossos, i han reclamat que es desestimin com a prova de l'acusació. "Hi ha vídeos que estan manifestament editats i fins i tot suggereixen un ordre cronològic que no està acreditat", ha assegurat l’advocat Xavier Monge. Un dels policies que ha testificat ha assegurat que l’ordre s’havia determinat per les metadades dels arxius i per "qüestions lògiques".

Entre els testimonis del judici, que continuarà demà, també ha declarat una treballadora del banc que va patir les destrosses. "Vam sentir por, impotència i ràbia per un atac gratuït que no enteníem", ha dit, però ha afegit que els qui van atacar el banc anaven tots tapats i no es podia saber qui eren.