Els Mossos han investigat 11 sospites de mutilació genital femenina a menors

BarcelonaEls Mossos d'Esquadra van investigar l'any passat onze sospites de mutilació genital femenina i van intervenir abans que les nenes d'entre 3 i 10 anys, en alguns casos germanes, poguessin viatjar als països d'origen de les famílies pel risc que patissin una ablació. Això representa un descens respecte al 2018, quan el cos policial sospitava de 15 possibles casos d'ablació. Algunes de les menors no van arribar a viatjar i les que sí que ho van fer van tornar a Catalunya amb els genitals intactes. "És una feina de fons explicar a les mares i pares què comporta una ablació i evitar que torni a passar", afirma a l'ACN Judith Avellaneda, del grup d'atenció a la víctima dels Mossos. Ho fa amb motiu del Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina, que se celebra cada 6 de febrer.

Quan una nena que ha estat sota sospita policial de patir una extirpació genital torna a Catalunya, se li fa una exploració mèdica per confirmar que durant l'estada al país d'origen familiar no se li ha practicat la mutilació. Enguany només una de les onze menors encara no ha tornat, però tampoc no hi havia data de retorn prevista i els pares s'havien compromès a vetllar perquè no se li fes l'ablació.

L'avís sol arribar als Mossos per un familiar, pels serveis socials que treballen amb la família o des dels centres de salut. Els policies obren una investigació, informen al jutjat i treballen en xarxa per prevenir la mutilació. Sovint es descarta que hi hagi una situació de risc, però si els agents creuen que la menor està en perill, demanen al jutjat que es decanti per alguna mesura de protecció, com la retirada del passaport o la prohibició de sortir de l'Estat. Avellaneda puntualitza, però, que les famílies tenen tot el dret del món a viatjar si no hi ha cap risc per a la nena.

El més important és informar les famílies de les conseqüències de la mutilació genital femenina perquè no tinguin cap intenció de sotmetre-hi les filles. A través de xerrades, experts mèdics els expliquen les seqüeles físiques i psicològiques d'una ablació i els Mossos s'encarreguen d'exposar les conseqüències penals, que poden anar des de l'acusació d'un delicte de lesions, amb penes de presó, a la retirada de la custòdia. Les famílies han de signar un document amb les conseqüències penals a què s'exposen i se l'emporten. "Això els va bé perquè els serveix per fer força i no tenir problemes socials", destaca Avellaneda.

"Quan parles amb els pares i tenen tota la informació del que patiran les nenes, difícilment es mantenen en aquesta tradició del país d'origen. No solem tenir gaires problemes", afirma Avellaneda. De fet, el 2019 totes les famílies amb qui van treballar van col·laborar. Algunes famílies tenen clar que no volen que les filles pateixin una ablació però temen que, en arribar al país d'origen, els parents els pressionin perquè les mutilin.

Experts calculen que unes 18.000 dones residents a Catalunya podrien haver patit una mutilació genital femenina: una realitat complexa i silenciada. Avellaneda reconeix que "segur que hi ha una xifra negra" de nenes que viatgen al país d'origen de la família i pateixen mutilacions.