Un informe dels Mossos constata una activitat "cada cop més violenta i agressiva" a les bandes llatines

Cornellà de Llobregat"S'està registrant una activitat cada cop més violenta i agressiva entre aquestes bandes" llatines, va diagnosticar la unitat d'investigació dels Mossos a Cornellà de Llobregat el 31 de maig de l'any passat. Ho va fer en un informe que descriu com la Mara Salvatrucha s'havia fet forta en aquesta ciutat i a la veïna de l'Hospitalet des del 2008, i que ofereix una visió a peu de carrer. Des d'una perspectiva més general, l'expert de la policia catalana en aquests nous grups juvenils violents, que ha seguit la seva evolució des de la seva implantació a Catalunya, fa uns set anys, relativitza: El fenomen "preocupa, però de cap de les maneres alarma", declara el sotsinspector Lluís Paradell.

L'informe produït a la unitat d'investigació de Cornellà descriu com l'activitat dels grups violents juvenils en aquella zona s'ha intensificat i com els seus actes han estat cada cop més agressius.

Aquest escrit, remès a la fiscalia de menors fa sis mesos, és la culminació d'una investigació policial que va desencadenar l'apunyalament d'un noi de 14 anys a les portes del seu institut al barri de Sant Ildefons de Cornellà. Durant el mig any de recerques i interrogatoris a desenes de joves, testimonis i acusats dels fets, la policia ja va deixar clar en les seves diligències que els agents suposaven que es trobaven davant d'un acte de nous grups juvenils violents.

"Es vol deixar constància de les discrepàncies i animadversió entre aquests grups rivals, en aquest cas entre la Mara Salvatrucha i els Latin Kings, la qual cosa provoca que moltes vegades es produeixin baralles amb resultat de delictes de lesions i temptatives d'homicidi, a causa dels estris utilitzats, essent moltes vegades armes blanques tipus ganivets de cuina, navalles i fins i tot llevataps", explicava per exemple un agent en una diligència del 21 de maig.

Però és en l'informe per a la fiscalia on els investigadors despleguen tot el seu argumentari per defensar una tesi: que els membres del nou grup juvenil conegut com a Mara Salvatrucha integren una associació il·lícita. Una opinió que, de moment, no ha sostingut cap sentència judicial a Catalunya i que el fiscal defensarà en el procés contra els vuit de Sant Ildefons.

L'Hospitalet, "seu" de la Mara Salvatrucha a Catalunya

"En el cas de les presents diligències, 'Mara Salvatrucha, grup Mara 13', es dóna l'existència de tenir una voluntat conjunta i concertada a l'hora de cometre il·lícits penals i estructurar l'organització", assevera l'informe. "En aquest sentit", afegeix, "es té coneixement de l'existència de reunions per part dels membres del grup en diferents llocs de l'Hospitalet". De fet, concreta l'escrit, "una branca d'aquesta banda (la Mara) té seu" al nord d'aquesta ciutat, al barri de Can Vidalet.

Robatoris i "caigudes" des del 2008

I, segons els agents de Cornellà, l'aparició d'aquest nou grup en aquesta ciutat metropolitana, després de la pacificació relativa dels Latin Kings i els Ñetas cap al 2006, no era flor d'un dia. "Es tracta d'una relació estable, de caràcter durador en el temps". Els investigadors relaten com, des de l'any 2008 fins a la data de l'escrit, la policia va tenir coneixement de delictes i faltes comeses per diverses persones del grup, habitualment amb reincidència.

Es tracta, segons especifiquen els agents, de "robatoris amb violència" i "caigudes" (és a dir, atacs planificats a altres grups juvenils), "que acaben moltes vegades en apunyalaments, lesions greus i fins i tot temptatives d'homicidi".

Les protagonitzaven nois - i algunes noies - molt joves que es trobaven en "reunions habituals" com en el parc que hi ha enfront del camp de futbol de Can Vidalet, o en domicilis propis. Els acusats de formar part d'aquest grup citen en les seves declaracions, també, el parc de Can Mercader, a Cornellà, com un dels llocs de reunió d'un grup que havia estès una ramificació cap aquella ciutat el 2009.

Un món de simbologia hermètic

La investigació recorda a més alguns dels coneguts ritus i símbols que aquests joves realitzaven tot evocant la Mara. L'exemple més destacat és "un llenguatge amb les mans que fins i tot pot significar frases senceres". Però també un "ritual de duració de 13 segons" que "consisteix a rebre coces i cops de puny per part de quatre persones" per tal de poder ingressar al grup, l'ús dels colors blanc i blau cel en roba i complements, els tatuatges, especialment entre els dits polze i índex de la mà dreta, o les lletres i els guarismes M, MS, i 13.

Per desxifrar tot aquest món, els investigadors de Cornellà revelen les dificultats que els posen les colles. Recorden, per exemple, que el segon manament de la Mara fa jurar als seus membres "que no parlaran amb la tira (la policia)", "amb la intenció de mantenir la clandestinitat del grup", que molts cops cometen les agressions amb la cara tapada o que, inclús, es canvien la roba després de protagonitzar-les. També es reuneixen en "llocs aïllats" i, fins i tot, "acostumen a amagar armes blanques i objectes contundents que poden ser utilitzats com a armes a prop del lloc on es reuneixen", segons l'informe.

Un nou capítol que no alarma la policia

Aquestes són unes descobertes que podien semblar inquietants a Cornellà l'any passat, però que no treuen el son de la policia catalana. De fet, l'aparició de nous grups juvenils violents a l'Hospitalet i Cornellà que s'identifiquen amb la Mara 13 és l'últim capítol d'una història que es va iniciar a inicis de la dècada passada, explica a l'ACN el màxim expert en aquests nous grups violents dels Mossos, Lluís Paradell.

Llavors, recorda, els processos migratoris van fer arribar a Catalunya un fenomen que havia arribat a l'Amèrica Llatina des dels EEUU (només cal recordar els Sharks i els Jets de West Side Story) a l'abric de la fallida d'Estats i de guerres, que confrontaven els adolescents amb escenes brutals de violència en un marc d'abandó per part dels poders públics, segons diagnostiquen els estudis sociològics sobre aquests grups.

"Res a veure" amb la Mara centreamericana

Ara bé, el fenomen a Catalunya no té res a veure amb el d'Amèrica. "Una cosa és donar un tractament mediàtic adient a la mesura de l'existència de la problemàtica i l'altra és intentar explicar el que passa aquí amb imatges o situacions que es donen en altres països on també hi ha grups que també tenen els mateixos noms, però que no tenen res a veure", subratlla l'agent, crític amb la forma de tractar l'assumpte que algun cop han tingut alguns mitjans, i que reconeix, també, que alguns companys seus del cos es poden espantar si comparen les colles d'aquí amb les americanes.

El fenomen català, molt menor, "continua sent un fet que és present, que des del punt de vista de la seguretat atenem i ens preocupa, però de cap de les maneres ens alarma", explica Paradell, membre del Gabinet de la Secretaria de Seguretat del departament d'Interior, i per tant un dels experts en els nous reptes policials que van sorgint a Catalunya. De fet, tan poc alarmat està el cos que Paradell és escèptic amb la conveniència d'imputar als membres de la Mara un delicte d'associació il·lícita, una mesura legal, segons ell, poc efectiva.

Presència "creixent", però de forma "molt continguda"

El sotsinspector subratlla que els conflictes protagonitzats per aquests nous grups, a pesar de les actituds observades a Cornellà i l'Hospitalet, "continuen sent fets molt circumscrits a unes xifres molt contingudes" si es comparen amb l'estadística global de delictes a Catalunya.

"La presència real dels grups coneguts popularment com a bandes llatines ha estat fruit de l'evolució en aquests últims set o vuit anys, en la qual ha anat creixent però d'una forma molt continguda", indica Paradell. "És una realitat que es pot constatar en determinades ciutats de Barcelona i la seva àrea metropolitana", concedeix l'agent, "però ha anat evolucionant d'una forma molt lenta i fins i tot passant episodis en els quals ha evolucionat cap a formes menys violentes", subratlla.