Mossos i Guàrdia Urbana tenen identificats 10 carteristes del metro detinguts més de 1.000 vegades

BarcelonaLa xifra de carteristes que cada dia els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana identifiquen al Metro i la resta de transport metropolità de Barcelona ha caigut a la meitat en dos anys, ja que el 2011 es calculava que hi havia uns 150 lladres actuant diàriament, i ara són uns 70 o 80.

En una entrevista d'Europa Press, el subcap de l'Àrea de Seguretat del Transport Metropolitana (Astmet) dels Mossos, el subinspector Carles Vallès, ha explicat que això es deu al treball policial i a les incipients ordres d'allunyament de les estacions de metro dictades pels jutges perquè "genera un efecte dissuasori important".

Ha valorat les xifres positivament però creu que és un repte continuar aquesta tendència, la qual cosa els obliga a afinar més les tècniques d'investigació perquè "el carterista s'ha professionalitzat".

Ha indicat que, amb els contactes internacionals amb altres cossos policials, han detectat que molts carteristes que actuaven al suburbà barceloní s'han desplaçat a Dublín, al nord d'Europa, Roma i Madrid.

Els Mossos i la Guàrdia Urbana han realitzat 862 detencions fins al novembre, fet que suposa gairebé tres detinguts de mitjana al dia i un augment del 2,3% respecte el 2012, i els dos cossos policials han denunciat a 2.233 persones.

Des de començament d'any, fins al mes de novembre, s'han registrat en el transport públic de Barcelona (Metro, Ferrocarrils de la Generalitat, Rodalies, Tram i autobusos) 22.039 fets delictius, dels quals 19.959 són furts i faltes de furt, fet que suposa un 90,56% del total.

En declaracions a Europa Press, l'intendent portaveu de la Guàrdia Urbana, Carles Reyner, ha explicat que aquest any, amb l'operació Xarxa, Mossos i Urbana han fet més de 23.000 identificacions, un treball que se centra "a pensar que el metro és un carrer més de Barcelona i l'objectiu és donar seguretat i fer que la gent pugui circular amb tranquil·litat".

Ha explicat que ells treballen amb un llistat setmanal del 'top 50' de carteristes amb més identificacions, que són els "més actius i tenen més presència a la xarxa de transport", i la Unitat de Multireincidents elabora, a partir d'aquestes llistes, el Top Ten de lladres amb més activitat, que alguns superen les 1.000 identificacions.

Amb la crisi, els carteristes no tenen com a principal objectiu les carteres perquè la gent porta menys diners en efectiu, i ara el que busquen són telèfons d'última generació com l'iphone, tablets i altres aparells electrònics, que es poden col·locar amb facilitat a canvi de diners en metàl·lic, per la qual cosa el subinspector recomana als viatgers que els vigilin i que evitin "fer ostentació".

Segons Vallès, el perfil del carterista és un estranger –romanès, d'origen llatinoamericà o magribí, sobretot– que actua en petits grups de dos o tres persones i que ha perfeccionat les seves tècniques per la pressió policial dels últims anys.

"El carterista viu d'això, ha fet de sostreure objectes la seva forma de vida, obté uns ingressos i té una vida normal, ens els trobem diumenge al zoo amb la família, no són fantasmes que desapareixen a la nit", ha reflexionat.

Les víctimes són generalment turistes perquè van més desprevinguts, més confiats i desorientats, porten més diners en metàl·lic i aparells electrònics, i per la dificultat que genera la denúncia i judici posterior: "És difícil que un fet on la víctima és un turista acabi en condemna. Ens costa molt. Si l'agent no ha vist el fet, generalment acaba amb sentència absolutòria".