Els Mossos denuncien la falta de coordinació entre cossos policials l'1-O

BarcelonaQueixa pública dels Mossos per la manca de coordinació entre cossos policials que hi va haver durant la jornada de votació de l'1-O, durant la qual la policia de la Generalitat i els cossos estatals tenien l'ordre de tancar els col·legis i requisar urnes i paperetes.

Segons un comunicat fet públic aquest dimarts a la tarda, i amb suavitat però amb claredat, el cos assegura que "en relació amb la coordinació cal destacar que els sistemes establerts no van resultar eficaços".

És l'última frase del comunicat, que es dedica principalment a donar les dades de la feina que ells van fer aquell dia, que, sense l'ús de la força, es va traduir en el fet que es va impedir el vot en 446 centres: molt per sobre dels 92 que, segons el ministeri de l'Interior, van tancar entre la Policia Nacional i la Guàrdia Civil amb l'ús d'una violència que va deixar més de 800 persones ferides o contusionades.

En un dels paràgrafs del comunicat en què s'analitza la coordinació, els Mossos asseguren: "Tal com s’havia fixat en les reunions prèvies, pels volts d’un quart de deu del matí del dia 1 d’octubre i després de constatar en molts casos que les dotacions uniformades de Mossos presents i les requerides 'a posteriori' a determinats locals no podien procedir al tancament dels locals, es va sol·licitar el suport de les forces i cossos de seguretat de l’Estat. No obstant això, la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia van dur a terme actuacions prèvies a aquest requeriment en diversos punts de votació, sense informar ni comunicar aquestes accions a la PG-ME. Al llarg de tota la jornada tampoc es va donar cap explicació a la PG-ME de per què s’havia actuat de manera diferent a la acordada en les reunions de coordinació".

Les dades lliurades al TSJC

El comunicat de premsa és un resum de l'informe lliurat aquesta setmana a la magistrada del TSJC Mercedes Armas, al jutge que havia dictat l'ordre. Segons les dades que s'hi recullen, els Mossos van impedir que es votés en 446 centres, van comissar més de 400 urnes en 141 col·legis electorals i van dur a terme més de 6.700 actuacions –moltes d'advertiment previ i d'informatives– on s'havia de votar l'1-O.

L'informe recull que abans del dia 1, els Mossos ja havien registrat més de 6.700 actuacions en els locals on se sabia que es podia estar duent a terme alguna activitat relacionada amb el referèndum. D'aquestes 6.700 actuacions, 2.240 van ser “actes d'advertiment” fets durant els dies 27 i 28 de setembre, i més de 4.450 van ser actes i minutes policials confeccionades els dies 29 i 30 de setembre durant els desplaçaments als locals de votació. En aquests desplaçaments, els agents van comprovar si els locals estaven oberts o no, i si s'hi estava fent alguna activitat de preparació del referèndum.

El dia 1 d'octubre, els Mossos van custodiar 297 punts de votació que no havien obert, van aturar l'activitat de votació que s'estava fent a 99 centres i van comissar a 141 centres més de 400 urnes, paperetes de votació, material informàtic i documentació relacionada amb el cens.

Així, els Mossos han posat en coneixement del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que, en total, i per diversos mètodes –cap de violent– es va impedir votar en 446 centres, 297 dels quals no van obrir i van ser custodiats, mentre que en els 149 restants es va aturar l'activitat o es van comissar urnes.

Finalment, el comunicat exposa que "aquells centres on no es va poder impedir la votació va ser per la gran quantitat de persones que hi havia" i que, intentar tancar-los "hauria suposat un ús de la força que podia haver generat un dany superior al que es pretenia evitar". El text conclou que intentar tancar-los hauria resultat "impossible d'executar seguint els principis de congruència, proporcionalitat i oportunitat". En total, durant el dia 1 d'octubre es van mobilitzar 7.850 agents i es va demanar suport a les policies locals, que van aportar prop de 500 efectius al dispositiu.

En el comunicat que han fet públic els Mossos reconeixen que malgrat "l’interès mediàtic que ha generat l'actuació policial en relació amb aquests fets”, no han volgut donar a conèixer aquesta informació abans d'haver-la fet arribar a la justícia.