El Sorry Day dels Mossos d'Esquadra
Per tercera vegada, el cap del cos, Josep Lluís Trapero, fa una part del seu discurs del dia de les Esquadres adreçat a la societat, més que no pas als agents, per fer-se perdonar errors
BarcelonaEn un bar que fa pudor de fregits a tocar de l’Auditori del Fòrum, un inspector dels Mossos d’Esquadra vestit de mitja gala paga a la barra els cafès que s’han pres a la terrassa mitja dotzena de policies abillats amb el mateix uniforme, el dels dies solemnes. La tele està a tot drap amb el magazín matinal de TVE. Un periodista hi explica que avui comença el judici pel cas Quintana, la dona que la policia catalana va deixar “bòrnia” en una manifestació durant la vaga general del novembre del 2012.
La cambrera torna el canvi gairebé a les palpentes, perquè la mirada se li'n va cap a l’altra banda de l’avinguda, a l’entrada de l’Auditori, on es veuen en formació agents de diverses unitats esperant que el president de la Generalitat els passi revista. “Mira-te’ls, tots en filera. L'any passat ho van fer això, aquí fora?”. Ho pregunta a la seva companya, que respon amb una ganyota de "ni ho sé ni m'interessa".
És el Dia de les Esquadres, la festa de la policia de la Generalitat. I sí, coincideix amb la primera sessió del judici Quintana. La cerimònia no té dia fix, es fa sempre pels volts del 22 d’abril, la data en què l’any 1982 es va firmar el decret que traspassava els Mossos de la Diputació de Barcelona a la Generalitat per crear un cos policial amb tots els ets i uts. I aquest any ha caigut quan ha caigut, quan ho han permès les moltes agendes que s'han de quadrar.
Vistos des de la posició de la cambrera, els agents semblen formiguetes disciplinades, part d’una organització perfectament estructurada i jerarquitzada on cada peça fa la seva funció perquè el grup tiri endavant. A vista d’entomòleg, sota el microscopi, apareixen les individualitats. Les virtuts i defectes de cadascú, les pors, les queixes, les amistats, les lleialtats i les deslleialtats, les punyalades per l'esquena.
Són aquestes dades que té l’entomòleg les que permeten desxifrar el discurs del cap del cos. És un dia en què la tropa espera gestos d’autoafirmació. Per això Josep Lluís Trapero dedica gran part d’un llarg parlament a repassar el que han fet bé i a defensar-se d’acusacions que considera injustes. Destaca “l’expertesa” demostrada pel cos, els casos resolts, el valor exhibit. I recorda que han hagut d’enfrontar-se a sospites que després han quedat esvaïdes: “No vam ser els causants del tràgic accident de Salou [la mort d’un manter], no som els culpables dels robatoris de coure [dard al ministre de l’Interior, que no és a la sala]”.
Però des de fa tres anys el Dia de les Esquadres és també el dia en què els agents han de sentir paraules de disculpa del seu màxim comandament. Per tercera vegada, Trapero fa una part del seu discurs adreçada a la societat, més que no pas als membres del cos, per fer-se perdonar errors. Aquest any hi ha tornat. Recorda que té “pocs dubtes que la lesió de la senyora Quintana la van causar els Mossos” i que “va demanar disculpes públicament” per aquests fets.
El comissari sap que aquest punt de la seva intervenció, que apareix cada any i que ha convertit el Dia de les Esquadres en una mena de Sorry Day del cos —també esmenta el cas Benítez—, no agrada a molts del seus. De dalt, de baix i del mig. Pel seu caràcter, saber això fa que s’entesti a repetir-ho. Ho considera la confirmació que l’encerta.
Tot i així, no deixa de banda la defensa corporativa, que aquest any passa per reivindicar la presumpció d’innocència dels agents acusats, subratllar que els dóna suport —la tesi del cos és que el projectil que va provocar la lesió d'Ester Quintana no era d'una pilota de goma sinó d'una bala de viscoelàstica i provinent d’un altre agent, no identificat— i llançar un advertiment: “Compte amb la banalització de la presumpció d’innocència, amb els judicis paral·lels i amb les condemnes exprés”. I qui no l’entengui, que es compri un microscopi.
