Una cinquantena de persones tallen la carretera a Llançà per protestar: "No és racisme, és seguretat"

GironaUna cinquantena de veïns de Llançà han tallat aquest dimarts al vespre la carretera N-260 per protestar contra la delinqüència al municipi, informa l'Agència Catalana de Notícies (ACN). Aquest és el segon dia de mobilitzacions per aquest motiu. La gent s'ha concentrat a dos quarts de vuit del vespre davant de l'Ajuntament, on han cridat "No és racisme, és seguretat". De fet, la majoria de veïns han volgut desvincular la protesta de les acusacions xenòfobes i han demanat més presència policial. Posteriorment els veïns s'han dirigit fins a la carretera, on han tallat el trànsit en les dues direccions des de les vuit del vespre. Els manifestants han impedit que els vehicles accedissin al municipi de Llançà tallant totes les vies possibles.

Poques hores abans els Mossos d'Esquadra han detingut un jove de 19 anys de nacionalitat marroquina que resideix en un pis ocupat a Llançà (Alt Empordà) per resistència a l'autoritat, tan sols unes hores després que dilluns a la tarda es concentrés un grup de veïns a les portes d'un pis ocupat per aquests joves tot increpant-los i acusant-los de la delinqüència al municipi. Segons ha explicat la policia, cap a dos quarts de dues el jove ha anat a un altre dels pisos ocupats que hi ha entre els carrers Reina Fabiola i Fluvià, i allà s'ha barallat amb un dels ocupants. Arran dels fets d'aquest dilluns al municipi hi havia una patrulla dels Mossos que feia vigilància permanent a l'indret. Els agents han sentit la baralla i han pujat al pis per separar els implicats. Ha estat en aquest moment quan, segons la policia, el jove s'ha resistit i els ha agredit, per la qual cosa l'han detingut.

Llançà, però, ha viscut un altre episodi violent la mateixa tarda a priori desvinculat de les protestes i dels joves ocupes, quan un jove de nacionalitat espanyola ha sigut detingut per haver-ne apunyalat un altre en una fleca.

L'alcalde de Llançà, Francesc Guisset, ha demanat que es reforci la presència policial al municipi, després que ahir unes 150 persones es manifestessin per denunciar la inseguretat al poble i acabessin increpant i acusant de delinqüents uns joves que viuen en uns pisos ocupats. Els Mossos van haver d'escortar-los en un episodi molt semblant als que es van viure a Premià de Mar i Mataró recentment. El que tenen en comú els tres casos és que la sensació d'inseguretat dels veïns ha derivat en un rebuig cap al col·lectiu de joves immigrants, als quals acusen de ser els autors de robatoris i altres incidents. Una problemàtica que, segons els experts, s'ha de solucionar buscant una sortida laboral per als nois i acabant amb les ocupacions il·legals. En cas contrari, alerten, els incidents es podrien repetir en més poblacions.

L'alcalde de Llançà ha indicat que aquest dilluns al vespre es va produir "una tempesta perfecta" causada per dos fenòmens: "el moviment ocupa" i "uns delictes que han creat una escalada d'inseguretat en domicilis privats". Tot això v a derivar en una protesta dels veïns davant de l'Ajuntament que posteriorment es va traslladar davant dels pisos que uns joves tenen ocupats al poble.

Guisset ha assenyalat que els nois "podrien ser exmenes i altres que han assolit la majoria d'edat, que segueixen en aquesta tendència delictiva" i s'han instal·lat en habitatges que són propietat d'estrangers o de bancs, aprofitant que estan buits. Segons el batlle, els joves "actuen en comerços, s'encaren amb els veïns i els desafien fent gestos grollers", coses que provoquen "més indignació al poble".

A més, últimament, assegura l'alcalde, s'ha produït un repunt de la delinqüència. "Abans hi havia més furts. Ara els lladres escalen i accedeixen a propietats privades, amb la gent a dins. I això és el que crea més nerviosisme". Ara bé, l'alcalde creu que darrere d'aquesta mena de robatoris hi ha "un o més lladres experimentats", que van des de Figueres en tren "perquè no han de pagar el bitllet i és ràpid".

Per a Guisset, la solució passa per "posar tots els esforços en erradicar la delinqüència", és a dir, augmentar els efectius dels cossos policials i controlar els accessos ferroviaris. Un esforç que l'Ajuntament, però, no pot assumir: "Ara mateix tenim 21 policies locals, però alguns estan de baixa i estem treballant per cobrir aquestes places".

Buscar una sortida als joves, la solució dels experts

Llançà i Premià de Mar han sigut les últimes poblacions on s'han produït incidents amb joves que ocupen pisos i als quals els veïns acusen de ser delinqüents. Per al professor de la Universitat de Girona (UdG) i expert en educació intercultural Xavier Besalú, aquests fets revelen dos fenòmens de fons. D'una banda, les ocupacions i les conseqüències que tenen als barris. "Hi ha persones o màfies que es dediquen a ocupar pisos i després resulta que els ocupes tenen més drets que els propietaris legítims, i això ha obert una porta a fer que la gent faci justícia pel seu compte". De l'altra, la problemàtica dels joves immigrants, que arriben sent menors i als 18 anys "queden a la intempèrie": "En teoria, per al sistema, no existeixen, però sí que hi són. I una part d'ells delinqueix i això crea malestar amb el veïnat". Per això Besalú subratlla que les administracions, "no les ONG ni Càritas", s'han d'ocupar d'aquests nois: "No poden passar de l'emparament al desemparament absolut".

Una visió que comparteix el també professor de la UdG i formador en dinamització comunitària Mostafà Shaimi, que responsabilitza directament la Generalitat de la situació d'aquests nois. "Es vesteix de delinqüència i robatoris, però s'ha d'anar a l'arrel del problema, no buscar culpables o criminalitzar un col·lectiu. Són la DGAIA i les entitats que gestionen els centres de menors els que provoquen l'expulsió dels joves del sistema".

Shaimi exposa que aquests nois no poden viure al carrer i que "si no tens menjar ni tens res has de sobreviure com pots, cosa que de vegades vol dir ocupar pisos i robar". De fet, el professor de la UdG no nega el conflicte que hi ha amb els veïns pels robatoris, però recalca que "el problema no són els joves". "Ells són víctimes d'una violència del sistema. El que s'ha de fer és reclamar a la Generalitat que es responsabilitzi d'aquests nanos", afegeix.

Besalú també opina que per evitar que aquests conflictes es repeteixin cal "protegir i buscar una sortida als joves, perquè es puguin guanyar la vida". I, paral·lelament, s'ha de resoldre el problema de les ocupacions "salvatges" perquè, si no, "pot acabar malament". Per això aposta per oferir alternatives als veïns i enviar-los un missatge de fermesa: "Cap veí ni cap associació pot fer justícia pel seu compte perquè això només pot anar a pitjor".

Els dos docents també alerten dels perills que pot suposar no posar solució als conflictes que s'han viscut en poblacions com Llançà i Premià de Mar. "Si no es resolen, seran el pa de cada dia. La gent no pot suportar una situació així, hem de buscar solucions per als joves en forma de formació i feina, no solucions policials", considera Shaimi.

I Besalú adverteix que aquests incidents poden encoratjar els discursos de l'extrema dreta: "Aquestes classes mitjanes i treballadores abandonades per una esquerra que moltes vegades diu el mateix que la dreta o que amaga el cap davant dels problemes reals que viuen els veïns. Aleshores és molt fàcil que tota aquesta gent caigui en la demagògia dels partits d'extrema dreta, que diuen que cal fer alguna cosa, si les autoritats no fan res".