Els Mossos atribueixen als onze detinguts de l'Operació Pandora nou atemptats amb artefactes explosius

BarcelonaEl passat 16 de desembre, a primer hora del matí, els Mossos d'Esquadra van realitzar catorze registres a edificis i ateneus de Barcelona, Sabadell i Manresa en el marc d'una suposada operació contra "terrorisme anarquista" dirigida per l'Audiència Nacional i que es va desenvolupar simultàniament a la Comunitat de Madrid. Dels 11 detinguts amb què es va saldar l'anomenada Operació Pandora, set d'ells van ingressar a presó sense fiança dos dies després, acusats pel jutge Javier Gómez Bermúdez de pertànyer a una "organització terrorista" i haver fet "diversos atemptats amb artefactes explosius de fabricació artesanal" en diferents punts de l'Estat.

Aquest dijous, un mes i mig després -i tal com s'explica d'un comunicat emès aquest dijous pels Mossos- la policia catalana atribueix als 11 detinguts fins a nou atemptats amb artefactes explosius i un de simulat i dóna per fet que pertanyien als Grups Anarquistes Coordinats (GAC), que defineix com una "organització terrorista de caire anarquista violent".

"Els detinguts formaven part dels GAC (Grupos Anarquistas Coordinados), que integraven diversos grups d’afinitat, i que haurien portat a terme accions terroristes assumint els principis i objectius de la FAI-FRI (Federazione Anarchica Informale–Fronte Rivoluzionario Internazionale), organització terrorista reconeguda en Resolució del Consell de la Unió Europea de 15 de juny de 2009", diu el comunicat, per afegir: "Amb aquestes detencions es dóna per desarticulat el grup, al qual se li atribueix fins a nou atemptats amb artefactes explosius i un de simulat".

Segons es desprèn de l'escrit, els detinguts en el marc de l'Operació Pandora són set dones i quatre homes, dels quals vuit tenen nacionalitat espanyola, una nacionalitat italiana, una nacionalitat uruguaiana i una darrera doble nacionalitat italiana i austríaca.

"Explosius" i "cartes bomba"

"Els investigadors van poder apreciar que els nous artefactes explosius atribuïts als GAC (alguns d’ells signats amb les sigles de l’organització terrorista FAI-FRI), de fabricació artesanal, estaven dissenyats per a provocar lesions molt greus a les persones, que podrien ser incompatibles amb la vida", assegura el comunicat, que detalla un per un els atemptats als que es refereix:

- Tres atemptats coordinats el 21 de desembre de 2012: La col·locació un artefacte amb pólvora i metralla en una sucursal bancària de CaixaBank al barri del Clot de Barcelona i l'enviament per correu des de Barcelona de dues cartes bomba, una d’elles dirigida a l’arquebisbe de Pamplona i l’altre a un membre de la congregació de Legionarios de Cristo de Madrid.

- Dos atemptats simultanis amb l’ús d’artefactes explosius el 10 d’abril de 2013: contra una sucursal de Caixabank del barri de Sarrià de Barcelona i contra una entitat bancària del BBVA a Madrid

- L’enviament de dues cartes bomba des de Barcelona, el 6 de setembre de 2013, a diverses empreses italianes amb domicili a Catalunya, que van rebre les cartes amb artefactes explosius reals, i una tercera a València, que va rebre una carta amb un artefacte explosiu simulat.

- Dos atacs amb artefactes explosius el 7 de febrer i el 2 d’octubre de 2013 contra la catedral de la Almudena a Madrid i la basílica de El Pilar a Saragossa respectivament.

Espais "utilitzats assíduament per membres de l'organització criminal"

El comunicat de la policia catalana no s'està de justificar els escorcolls a l'Ateneu Llibertari del Poble Sec, l'Ateneu Llibertari del Palomar i el centre social ocupat Kasa de la Muntanya. Els Mossos asseguren que es tracta d'espais vinculats al GAC, ja que "eren utilitzats assíduament per membres d'aquesta organització criminal". S'argumenta que en aquests registres es van trobar, entre d'altres, "cartes i manuscrits vinculats al GAC, diferents elements per a la fabricació d'artefactes" o "manuals en diversos idiomes sobre la fabricació d’explosius". No s'especifica, però, en quins espais es van trobar cadascun d'aquests elements.

De fet, els ocupants de la Kasa de la Muntanya -on el registre va ser especialment polèmic- van denunciar després del registre haver estat "segrestats i detinguts il·legalment" pels Mossos. Van assegurar que que no se'ls va ensenyar cap ordre de registre i van relacionar l'escorcoll amb la voluntat de "criminalitzar la dissidència" i tirar una "cortina de fum" per tapar la situació política, social i econòmica del país.