Els Mossos atribueixen nou atemptats amb explosius als detinguts del cas Pandora

BarcelonaUn mes i mig després de l’operació Pandora, en què els Mossos d’Esquadra van detenir onze anarquistes a Catalunya -per ordre de l’Audiència Nacional-, la policia catalana va explicar ahir en un comunicat els motius de la detenció: la participació en un total de fins a nou atemptats amb artefactes explosius i un de simulat i la pertinença als Grups Anarquistes Coordinats (GAC), que defineix com una “organització terrorista de caire anarquista violent”. Poques vegades els Mossos donen tantes explicacions d’operacions d’aquesta importància, i contrasta amb l’hermetisme que hi va haver el dia de les detencions. El comunicat coincideix amb l’aixecament del secret de sumari per part del jutge de l’Audiència, Javier Gómez Bermúdez, al qual els advocats dels onze detinguts encara no han tingut accés.

Les detencions de l’operació Pandora es van produir el 16 de desembre, en què es van fer catorze escorcolls en edificis i ateneus de Barcelona, Sabadell i Manresa. Dels onze detinguts, set van ingressar a la presó, sense fiança, dos dies després, acusats de pertànyer a una “organització terrorista” i d’haver fet “diversos atemptats amb artefactes explosius de fabricació artesanal” en diversos punts de l’Estat.

Set dones i quatre homes

El comunicat dels Mossos d’ahir és més precís: “Els detinguts formaven part dels GAC (Grups Anarquistes Coordinats), que integraven diversos grups afins i que haurien realitzat accions terroristes assumint els principis i objectius de la FAI-FRI (Federazione Anarchica Informale - Fronte Rivoluzionario Internazionale), una organització terrorista reconeguda en resolució del Consell de la UE del 15 de juny del 2009”. Amb aquestes detencions, la policia dóna per desarticulat el grup. Els detinguts són set dones i quatre homes: vuit espanyols, un italià, un uruguaià i un amb doble nacionalitat italiana i austríaca.

“Els investigadors van poder apreciar que els nou artefactes explosius atribuïts als GAC (alguns dels quals signats amb les sigles de l’organització terrorista FAI-FRI), de fabricació artesanal, estaven dissenyats per provocar lesions molt greus a les persones, que podrien ser incompatibles amb la vida”, assegura el comunicat, que detalla un per un els nou atemptats als quals es refereix: la col·locació d’un artefacte en una sucursal bancària de CaixaBank a Barcelona i l’enviament per correu des de Barcelona de dues cartes bomba, una de les quals dirigida a l’arquebisbe de Pamplona (21 de desembre del 2012); dos atemptats simultanis amb l’ús d’artefactes contra una sucursal de CaixaBank de Barcelona i contra una entitat bancària del BBVA a Madrid (10 d’abril del 2013); l’enviament de dues cartes bomba des de Barcelona a diverses empreses italianes amb domicili a Catalunya (6 de setembre del 2013), i un atac a la catedral de l’Almudena a Madrid i un a la basílica del Pilar a Saragossa (7 de febrer i 2 d’octubre del 2013 respectivament).

“Focs d’artifici”

El comunicat de la policia catalana també justifica els escorcolls a l’Ateneu Llibertari del Poble Sec i el del Palomar i la Kasa de la Muntanya. Els Mossos asseguren que es tracta d’espais vinculats al GAC, ja que “eren utilitzats assíduament per membres d’aquesta organització criminal”. S’argumenta que en aquests escorcolls es van trobar, entre altres coses, “cartes i manuscrits vinculats als GAC, diversos elements per a la fabricació d’artefactes” i “manuals en diversos idiomes sobre la fabricació d’explosius”. L’advocat d’un dels onze detinguts -que no va entrar a la presó-, Jaume Asens, explica a l’ARA que vol ser prudent, però apunta: “Amb l’experiència del passat en operacions espectaculars com aquesta, es tracta de focs d’artifici, són suflés vistosos que després es desinflen perquè fan servir conceptes molt vaporosos”.