Els Mossos atenen un centenar de menors per 'bullying' cada any
La policia intensifica les xerrades i els tallers en escoles i instituts per treure a la llum els casos ocults
BarcelonaComença amb insults i ridiculitzacions a l'aula que es prolonguen també a les xarxes socials, però, en molts casos, l'assetjament culmina amb amenaces, coaccions o lesions per sotmetre la víctima, que acaba enfonsada en una espiral violenta. El bullying entre menors d'edat no és cap fenomen nou. Els Mossos d'Esquadra l'estudien des del 2009 i en l'argot policial se'l coneix com atacs entre iguals. Són persecucions físiques o psicològiques –en solitari o en grup– d'infants o adolescents contra un company de classe de manera prolongada en el temps. De mitjana, doncs, cada any s'atenen un centenar de víctimes menors d'edat a Catalunya. En els últims tres anys n'hi ha hagut 332 –106 el 2019; 116 el 2020 i 110 fins al setembre d'aquest any–, però no s'evidencia un augment dràstic d'aquests casos, segons fonts policials. Ara bé, el sergent Guillem Goset, cap de la Unitat Central de Proximitat i Atenció al Ciutadà dels Mossos, adverteix que hi ha "una xifra negra molt grossa".
"A comissaria ens arriben els casos quan ja s'han produït episodis violents, com a mínim insults o amenaces", explica Goset, que recorda que la policia és l'última institució que intervé en aquests casos, quan la resta d'intents de solució com els protocols dels centres educatius o les reunions de mediació fallen. "I tot i que quantitativament 332 casos no és una xifra grossa, sí que ho és l’impacte que té en les víctimes, les famílies i el seu entorn", afegeix el sergent. La majoria de casos solen arribar cronificats. El bullying no és un episodi puntual, i en molts casos és gradual: va des d'ignorar deliberadament la víctima fins a insultar-la o fer circular fotografies ofensives seves, passant per arribar a algun tipus d'agressió física.
Moltes d'aquestes víctimes no troben la veu per denunciar el seu patiment i, apunta Goset, no consten en cap registre tot i existir. "No sempre acabem investigant el cas com un delicte, però sí que acompanyem les víctimes", defensa. L'institut és l'entorn on es produeixen més casos d'assetjament entre menors (33,6%), seguit de l'escola (25,7%) i el carrer (25,3%), que en alguns casos poden ser pròxims al centre educatiu. L'assetjament també arriba al domicili de la víctima a través de les xarxes socials o els programes de missatgeria instantània com WhatsApp. "Abans distingíem entre el bullying presencial i el ciberbullying, però ara aquesta diferència s'ha diluït i ho fiquem tot al mateix sac. L'assetjament que comença a l'aula se sol prolongar a les xarxes", matisa Goset.
Els perfils de víctima i agressor són complexos de definir, ja que hi poden haver moltes persones implicades però en graus d'intensitat diferent. Segons els registres de la policia, el 53,1% dels afectats són noies i el 63,6% dels autors dels atacs són nois. A més, en els últims tres anys s'han identificat 601 persones com a agressores. Si bé 599 han estat denunciades, només dues van quedar detingudes per delictes de lesions greus i per abusos sexuals.
Aliats a classe
Amb motiu del Dia Internacional contra la Violència i l’Assetjament Escolar, i per evitar que creixin els casos de bullying, els Mossos activen a partir d'aquest dijous una bateria de tallers i xerrades amb vídeos, còmics i debats per a alumnes de primària i secundària, així com per a tota la comunitat educativa i altres espais on socialitzen els menors (extraescolars, lleure o esport). Les accions s'adaptaran a l'edat dels infants, la complexitat del centre i les seves necessitats. Per exemple, si ja se sap que han viscut casos de bullying. "Ens volem acostar on hi hagi menors per fer prevenció", diu Goset. L'objectiu és conscienciar-los de la gravetat d'aquestes conductes i donar-los eines per prevenir i detectar les actituds discriminatòries de manera primerenca, així com la importància d’explicar-les i denunciar-les en cas de patir-les o presenciar-les.
"I si una família o un centre educatiu demana assessorament, se n'hi dona", afirma el sergent, que posa com a exemple l'acompanyament a l'hora de declarar les agressions viscudes, d'arribar a un centre mèdic o de demanar mesures cautelars. Goset apunta que és freqüent que caps d'estudis o directors de centres truquin als Mossos per valorar i calibrar quina intervenció és més adient. Els Mossos prioritzaran aquestes actuacions formatives en les franges d'edat adolescents, però també les faran en infants d’entre 9 i 10 anys, ja que l'educació primària es considera l'etapa de socialització. "La prevenció i la detecció ràpida són essencials per evitar que l'assetjament es cronifiqui i s’agreugi", afirma el sergent.
El lema de la campanya és "#PosicionaT contra l’assetjament" perquè un dels punts més importants en la prevenció és apagar l'espurna que pot encendre l'agressor en la resta de companys. És a dir, influir en el menor que veu l'atac perquè no ho toleri i sigui aliat de la víctima. Si li gira l'esquena, diu Goset, li pot perpetuar el calvari. "És important que si en una aula hi ha una víctima i un agressor, hi hagi una vintena de persones que puguin ajudar a evitar o acabar amb l'assetjament", subratlla. Ara bé, el final d'un cas de bullying no és "ni nítid, ni clar", apunta el sergent. No tot s'acaba amb una denúncia o amb la judicialització del cas, sinó que potser els menors, tant la víctima com l'agressor, poden requerir atenció psicològica. "I això ja recau en l'àmbit sanitari", puntualitza l'agent.