"Darrere un escut i un casc negre també hi ha una dona"

BarcelonaLa inspectora Susana Lázaro va ser la primera dona, ja fa uns anys, que va entrar a la Brigada Mòbil (Brimo) dels Mossos d'Esquadra, dedicada a l'ordre públic. Hi va arribar "per casualitat", i li van dir que estaria "una mica de prova" en funció de com la ciutadania reaccionaria en veure-la a les línies policials de les protestes. "Ningú es va espantar perquè hi hagués una dona", recorda Lázaro, que admet que alguns companys de les primeres promocions s'havien mostrat "reticents" pel fet que entrés als antiavalots. "Però de seguida em vaig fer amb tothom i em vaig sentir integrada", assegura. Va ser l'única dona a la Brimo durant dos anys i critica que encara hi hagi unitats dels Mossos sense presència femenina. Lázaro considera que si no hi ha res que faci incompatible que una dona sigui en una unitat "s'ha de facilitar l'accés i fer-ne publicitat".

Ella ha sigut una de les mosses que han participat en una jornada de la policia catalana amb motiu del Dia Internacional de les Dones. La cloenda havia d'anar a càrrec del cap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero, que ha cedit el seu torn a Irene Bronchal, una agent de l'àrea regional de recursos operatius (ARRO), dedicada a l'ordre públic i a la seguretat ciutadana. "Darrere un escut i un casc negre també hi ha una dona", diu Bronchal, que subratlla que fan la mateixa feina que els seus companys però la sensació és que elles sempre han de "demostrar més". També lamenta que a l'ARRO només hi hagi una dona per cada 10 homes i que fins ara a Barcelona hi hagi hagut una única dona comandament en aquesta unitat. Afegeix que continua sense haver-hi cap dona al Grup Especial d'Intervenció (GEI) dels Mossos, la unitat d'elit del cos. Bronchal explica que la societat i els agents encara "s'estranyen" quan veuen dones amb armes llargues o en un assalt a un domicili.

Lázaro, Bronchal i les altres mosses d'esquadra que han intervingut en la jornada han coincidit a demanar canvis per impulsar la presència femenina més enllà dels antiavalots. Un dels aspectes que pensen que cal millorar és la conciliació perquè això dificulta que les dones ascendeixin. "Tenim un problema. No ens podem permetre perdre tant talent", assegura la intendenta Montserrat Estruch. Ella dirigeix la comissaria de l'Hospitalet de Llobregat –només hi ha tres dones entre la seixantena de caps d'àrea bàsica policial–, on el 70% dels agents que fan reducció de jornada són dones. "S'han d'impulsar mesures que en un primer moment xocaran, tant a homes com a dones", diu. Estruch, com les seves companyes, reconeix que el fet de tenir fills els complica "sortir de la zona confort", cosa que condiciona la seva carrera per presentar-se a categories superiors.

Fer-se visibles i crear referents

La subinspectora Mònica Carafí aposta per fer arribar els Mossos "a les dones". "Cal una tasca de màrqueting. No saben què fem", admet. La sergenta Kira Estrada considera que encara es ve d'una educació en què es creu que la policia "és més una professió d'homes". Per això reivindica que la seva feina "no és només l'ús de la força". En la jornada hi ha participat la directora de l'Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, Anna Mercadé, que valora que falta que els Mossos vagin a les escoles i expliquin a la societat la feina, per fer-se visibles, crear referents i trencar amb els estereotips. Mercadé sentencia que les quotes són "l'única manera" per augmentar la presència femenina perquè "els de dalt estan molt còmodes". També reclama "deixar pas al jovent".