El Mossèn de Vallromanes denuncia que els sacerdots "reben pressions per fer les misses en castellà"

BarcelonaEl Mossèn Germà Prats estava destinat a la parròquia de Santa Maria de Palau-solità i Plegamans (Vallès oriental) des del 2004. Des de la setmana passada, però, és a la parròquia de Vallromanes ja que, segons ell, molta gent es queixava que oficiava les misses en català. En aquest sentit, ha denunciat que "molts rectors reben pressions dels feligresos per fer les misses en castellà". Per a exemplificar aquesta situació, el mossèn ha explicat que enmig d'un enterrament una persona es va aixecar i va exigir-li cridant que oficiés la missa en castellà. Segons Germà Prats, aquests tipus de situacions es donen sovint, sobretot en parròquies "on la gent no s'ha integrat".

Malgrat el canvi de parròquia per utilitzar el català a les cerimònies, ha manifestat que continuarà oficiant-les en aquesta llengua, com està establert en el Concili Provincial Tarraconense de l'any 1995 i "com han fet els meus predecessors des de fa 400 anys exceptuant els anys del franquisme".

Mossèn Germà Prats no ha volgut ser fotografiat ni gravat per l'ACN i s'ha limitat a dir que "deu obediència al bisbe de Terrassa". El secretari general del bisbat de Terrassa, Fidel Català, ha explicat a l'ACN que el trasllat del Mossèn Germà Prats a Vallromanes s'ha portat a terme per "motius de salut" i perquè va ser "el mateix mossèn qui ho va demanar". En aquest sentit, el mossèn ha explicat que al 2004, abans de ser destinat a Palau Solità i Plegamans, va dir al bisbe de Terrassa que volia anar a Sant Cugat o a Vallromanes.

Mossèn Germà ha comentat que no té cap problema a fer una missa especial en castellà o en l'idioma que sigui però ha indicat que la missa del dia s'ha de fer en català. "La llengua és un dels puntals per crear identitat", ha afirmat. Exemple d'això és quan el capellà va estar a Veneçuela des de l'any 1991 fins el 1999 on mai se li va ocórrer fer una missa en un idioma que no fos el castellà.