El capellà bomber, culpable d’abusos sexuals a un menor

BarcelonaCulpable d’abús sexual a un menor. Dos anys després que Anton Antich Martí denunciés mossèn Josep Lluís Fernández Padró davant un tribunal eclesiàstic, l’Arxidiòcesi de Barcelona ha conclòs que els fets denunciats –uns abusos sexuals fa 40 anys, quan la víctima en tenia 15 i 16– van passar. D’aquesta manera, el reconegut capellà català que va ajudar a crear el Cos Provincial de Bombers Voluntaris de Barcelona el 1960 i el de la Generalitat durant els anys 80 –i a qui, de fet, es coneix com el capellà bomber– ha estat condemnat a una "pena expiatòria perpètua de prohibició de tot acte de potestat de santificar, tant públic com privat". Què vol dir això? Que no podrà exercir com a capellà pel que fa als sagraments, ni confessar ni fer missa, per exemple. En canvi, si fos el cas podria fer tasques administratives o de docència i tampoc perdria la seva atribució. Una decisió que s’ha pres tenint en compte que Fernández Padró té 82 anys i està jubilat de tot ofici eclesiàstic. Per això, al tribunal li ha "semblat oportú mitigar la pena" sense haver d’atenuar la "gravetat del delicte".

L’instructor del cas considera provat que hi va haver un "abús d’autoritat o ofici", ja que és "evident que el clergue va poder accedir a l’abús del menor gràcies a la seva condició sacerdotal, la qual va obrir les portes a la família de la víctima i li va atorgar la total confiança dels pares del menor". Així, sentencia la resolució, "sense aquesta familiaritat i confiança el delicte no es podria haver consumat".

Tal com va avançar l’ARA, Antich va denunciar també el cas per la via penal, però els fets estaven prescrits i no tenien recorregut judicial. "Per la meva edat i inexperiència, en aquell moment no em vaig sentir abusat, perquè ell gaudia de la meva completa confiança", va dir l’home davant del tribunal eclesiàstic, i va remarcar que sentia "admiració" pel capellà per tot el que representava. Fernández Padró va negar la mitja dotzena d’agressions sexuals contra Antich que se li atribuïen argumentant que "una cosa així no s’oblida fàcilment". No obstant això, la resolució conclou que la declaració de la víctima va ser "detallada, directa i concisa" i que va explicar els fets "amb claredat i sense confusions", cosa que va portar el jutge instructor a arribar a la "certesa moral d’atorgar credibilitat" al denunciant.

La trucada de l’ARA

La culpabilitat de Fernández Padró va certificar-se també pels testimonis que van declarar. Els germans del denunciant van testificar, detallant que ell els havia explicats al cap de molts anys els fets ocorreguts durant l’adolescència. També l’esposa d’ell i un membre del cos de bombers de Barcelona, que va relatar a l’instructor que als joves bombers els sorprenia com el capellà els tocava "de forma molesta" amb pessigades al cul i tocaments als genitals, tot emmarcat en un ambient de broma que va fer que ningú s’ofengués. Així mateix, va explicar que el religiós narrava les seves missions al Camerun i deia que allà l’amor es vivia "d’una altra manera", donant a entendre que la gent "vivia la seva sexualitat de forma més espontània i lliure". Entre els bombers més veterans la notícia de la denúncia no va sorprendre, va afegir el testimoni, que va assegurar que "el celibat no devia ser el fort" del capellà. Una de les proves que va tenir en compte el tribunal és la conversa que l’ARA va tenir amb Fernández Padró l’any 2021, abans de publicar l'article, i en la qual l’acusat "va excusar-se espontàniament en el fet que eren altres temps i circumstàncies".

Fernández Padró va demanar que testifiquessin 35 persones, tot i que finalment van reduir-se a set. Va sol·licitar també una prova pericial psicològica del denunciant que l’instructor va denegar adduint que l’objecte del procés "és la comissió del delicte" i no qüestionar "la salut psicològica dels declarants". A part d'aquest procediment canònic, Fernández Padró tenia una denúncia per abusos sexuals per part d'un altre home que va acabar arxivant-se.

Sense Creu de Sant Jordi

El desembre del 2021 la Generalitat va retirar la Creu de Sant Jordi que havia lliurat a Fernández Padró el 2007, després de tota una vida dedicada a l’Església i al cos de Bombers. El capellà va entrar al seminari quan tenia 16 anys i el van fer "fora per burro" al cap d’un temps, va relatar ell mateix en una entrevista al programa de ràdio El cafè de la República, amb Joan Barril i Joan Ollé. Després d’això, va entrar a estudiar a la universitat i allà Alfred Rubio, impulsor de la Casa Santiago, li va preguntar si no volia ser capellà. Davant d’aquesta petició, va reprendre els estudis de teologia fins a convertir-se en membre de l'Església, i va assumir durant anys la rectoria de Sant Isidor, a Barcelona. Quan era jove va viatjar al Camerun, un país on va passar molts anys –entre el 1971 i el 1986 hi va fer de missioner– i al qual sempre ha estat molt vinculat cooperant en projectes amb menors i persones desafavorides.