El mossèn bomber Creu de Sant Jordi, acusat d'abusos sexuals

BarcelonaJosep Lluís Fernández Padró és un reconegut capellà català que va ajudar a crear el Cos Provincial de Bombers Voluntaris de Barcelona el 1960 i el de la Generalitat durant els anys 80. De fet, se'l coneixia com el mossèn bomber i era l'encarregat de fer tots els actes religiosos del Cos de Bombers de Barcelona. Fins fa uns mesos. Dues persones van denunciar Fernández Padró d'abusos sexuals, i un dels dos casos ha portat la diòcesi de Barcelona a investigar els fets i dur-los al Vaticà. "El resultat d’aquesta investigació va oferir indicis fundats de la comissió del delicte", diu el comunicat que ha fet públic la diòcesi després que l'ARA preguntés sobre el cas.

A.A.M. va conèixer Fernández Padró a mitjans dels anys 70, quan era adolescent. El seu pare era bomber honorífic i el mossèn, que també participava com a bomber voluntari en el cos, es va convertir en amic de la família. “Em vaig trobar amb un capellà diferent, aparentment lliure, que parlava de l’amor i del sexe de manera que jo no havia sentit mai”, explica A.A.M. Un dia, Fernández Padró va demanar als pares d'A.A.M. si se’l podia endur a una sortida amb els bombers. “Tenia 13 o 14 anys. Per a mi era tota una aventura i els meus pares es pensaven que em deixaven en bones mans”, recorda. Arran d’aquella experiència, la relació es va fer més estreta. “Em deia d’anar a prendre alguna cosa o de berenar al seu pis. Un dia em va treure una revista amb actors i actrius porno i la vam fullejar. Ell repetia la cantarella de l’amor i la llibertat, però va acabar abusant sexualment de mi”. 

Els abusos es van repetir "set o vuit vegades", cada cop menys sovint. “Ell, a l'adonar-se’n, em va preguntar si li podia presentar algun amic a qui li agradés aquest joc. No recordo haver donat cap nom”, relata A.A.M. Durant molts anys no va parlar amb ningú dels abusos. “Ho vaig explicar per primera vegada a la meva germana quan jo tenia 40 anys. Va ser un petit primer alliberament”, recorda. A poc a poc va anar prenent consciència que havia estat víctima d’abusos sexuals “entabanat per les paraules i per l’admiració” que sentia pel mossèn, i ho va explicar al seu entorn familiar. “Amb el temps m’he adonat que no vaig tenir culpa de res. Sentia que havia de fer-ho públic sense tabús”, afirma A.A.M. Per això el 22 de febrer passat va presentar una denúncia als Mossos d’Esquadra. El jutjat d’instrucció número 33 de Barcelona va arxivar el cas perquè els fets havien prescrit.

En paral·lel, va presentar una denúncia al Tribunal Eclesiàstic de Barcelona, que ha investigat els fets "succeïts quaranta anys enrere i susceptibles de tipificació com a delicte d'abús sexual a menors", i ha trobat “indicis fundats de la comissió del delicte”. El tribunal ha comunicat les actuacions a la Congregació de la Doctrina de la Fe, a la Santa Seu, per decidir la manera de prosseguir. A.A.M. també va adreçar una queixa al Síndic de Greuges sobre el cas i l'òrgan l'ha traslladat a la Generalitat.

Durant els últims mesos, Fernández Padró ha vist com també es trencava tot el lligam que tenia amb els diferents cossos de bombers. El motiu? Al parc de bombers de l'Eixample, al costat del Parc de Joan Miró, van aparèixer uns cartells en què s'acusava el mossèn d'abusos sexuals. Va ser la primera pista. Després es van acabar notificant dues denúncies –una de les quals era la d'A.A.M.– contra el cofundador del cos. "En el moment que vam detectar les denúncies, se li va comunicar que no el volíem vinculat a l'organització i se’l va treure de l’únic acte en què participava: la festa patronal", explica a l'ARA el cap dels bombers de Barcelona, Sebastià Massagué. També se n'ha tramitat la baixa de l'Escala d'Honor dels Bombers de la Generalitat i el Govern té damunt la taula què fer amb la Creu de Sant Jordi que se li va lliurar el 2007.

Una segona denúncia

En el procés per denunciar els fets, A.A.M. va descobrir que no era l'únic que havia patit abusos del mossèn. G.Q.Z. el va denunciar el novembre del 2019, i aquest mes de maig ha de rebre la notificació sobre si se celebra el judici. Els fets van passar el 9 de maig del 2019, mentre G.Q.Z. gravava un reportatge sobre la història dels bombers. Segons va denunciar als Mossos, Fernández el va tocar quan havien acabat la gravació. Al cap d'uns mesos de fer la denúncia, G.Q.Z. va rebre amenaces de mort al seu mòbil i a través del correu electrònic. "Vigila que no t'acabin tallant el coll", deia un dels missatges. A través de dos mòbils diferents el van insultar i li van dir que acabaria a "l'infern", mentre que en un correu el van advertir: "Una retirada a temps sempre és una victòria". En el judici per les amenaces, davant de diferents lletrats, un dels denunciats –eren dos–, veí del mossèn, va admetre que Fernández li havia passat el telèfon de G.Q.Z.

En conversa amb l'ARA, Fernández Padró, de 81 anys, nega els fets. "És una cosa passada de rosca, de fa quaranta anys. Ara treure aquestes coses, en un context diferent... Ho nego", argumenta el mossèn, que explica que coneixia la família del primer denunciant i posa èmfasi en la idea que "s'ha de tenir en compte el context" de quan haurien passat els fets: "No podem aplicar uns criteris d'ara a aquella època. La vida no tenia res a veure amb la d'ara". "Per a mi no va passar res. Si ell diu que sí que va passar, que els jutges decideixin", afegeix Fernández Padró sobre un cas que ha prescrit. Sobre el comunicat de la diòcesi, diu que "és el seu punt de vista, sense tenir en compte el context". I sobre el segon cas pel qual ha estat denunciat, Fernández Padró primer ha dit que no en tenia constància i finalment ha rectificat i ha assegurat que "quan passen coses d'aquestes tot es denuncia". I ha afegit que posava "en dubte la veracitat de les denúncies".

El mossèn bomber va entrar al seminari als 16 anys. "Me'n van fer fora per burro", va explicar en una entrevista a El cafè de la República, amb Joan Barril i Joan Ollé. Va entrar a estudiar a la universitat i allí Alfred Rubio, impulsor de la Casa Santiago, li va preguntar si no volia ser capellà. Així doncs, va reprendre el estudis de teologia fins a convertir-se en membre de l'Església, i va assumir fins fa uns mesos la rectoria de Sant Isidor, a Barcelona. Quan era jove va viatjar al Camerun, un país on va passar molts anys –entre 1971 i 1986 hi va fer de missioner– i al qual sempre ha estat molt vinculat, cooperant en projectes amb menors i persones desafavorides. Actualment està retirat del sacerdoci i ha renunciat per voluntat pròpia a tots els seus càrrecs i responsabilitats pastorals a l’arxidiòcesi. Fernández Padró forma part del patronat de la Fundació Fàtima, que es dedica a l’acollida, l’acompanyament i la cura de menors tutelats per la Generalitat i de gent gran.