Mossèn Ballarín: "He tingut total llibertat a l'Església i és curiós perquè té fama de ser dura i collar la gent"

BarcelonaAmb 95 anys, Josep Maria Ballarín acaba de publicar el seu llibre de memòries, 'El sac dels records' (Efadós). "No hi sento gaire i tampoc hi veig, així que l'única cosa que puc fer és rumiar i dictar", ha explicat el mossèn. Durant cinc mesos ha dictat a l'Emília, la seva majordoma, tots els seus records, des de la seva infantesa, passant per la guerra, l'estada a Matadepera, l'arribada a Queralt o el trasllat a Gósol. Uns records que Ballarín explica amb un somriure perquè, segons ell, "encara que alguns siguin durs, també són dolços". Ballarín es defineix com un capellà "atípic" i confessa que ha tingut "total llibertat a l'Església". "És curiós perquè té fama de ser dura i collar la gent".

Mossèn Ballarín publica el seu darrer llibre –en té una quarantena de publicats– amb l'editorial Efadós, on repassa de forma lúcida, sentida i sincera els diferents capítols de la seva vida. "Amb 95 anys poca cosa més em passarà", diu Ballarín, que assegura que té una estima especial per aquesta obra perquè "hi ha els meus records". En una entrevista amb l'Agència Catalana de Notícies el mossèn confessa que "la vida, de tant en tant, et clava una patacada" però a 'El sac dels records' ha volgut passar de puntetes pels moments més "fumuts" de la seva vida, entre els quals es troba la seva marxa del seminari de Solsona i del santuari de Queralt.

"Si he sigut feliç? Estic en pau, que és molt millor que ser feliç", confessa Ballarín, qui assegura que "no em puc queixar de com m'ha tractat la vida". A la recta final de la seva vida, Ballarín creu que "mai no estàs preparat per a la mort i, per això, has de deixar fer a la vida i quan arribi arribarà". Amb tot, assegura que la mort no li fa por. "El tràngol de la mort deu ser un mal assumpte, però la mort no", ha matisat. De fet, quan hagi passat espera trobar-se amb els seus, "suposo que això no m'ho negaran".

Un mossèn "atípic"

Ballarín es defineix a si mateix com un mossèn "atípic" i confessa que no ha perdut mai el bon humor. "Tinc el carnet de boig no perillós", bromeja. Ballarín assegura que es va fer capellà "per a la gent" i considera que, precisament, "la feina d'un capellà és ajudar la gent". El mossèn ha explicat que a l'Església, "si no fas bestieses, no t'amoïnen, i si no vols ser bisbe, tampoc". "És important que no tinguis ganes de pujar i en tinguis prou tenint la gent al costat", creu Ballarín. De fet, ha afirmat que sempre ha tingut "total llibertat". "Això és molt curiós perquè l'Església té fama de ser dura i collar els cargols a la gent però, encara que sembla molt rígida per als de fora, és elàstica per als de dins", ha afegit.

La guerra i el sentit d'amistat

El mossèn va formar part de la lleva del biberó, i de ben jove va patir les conseqüències de la guerra. A les seves memòries, les vivències d'aquella època hi són ben vives. "És un dels records més durs que tinc, però també és on vaig aprendre més coses", confessa Ballarín. Creu que al front, tot i que no va haver d'estar-s'hi gaire temps, "és on el sentit de l'amistat és més viu i no el trobes enlloc més". Sumat a la guerra, la mort del seu pare i la seva germana de manera prematura són els records més punyents que té. "Per a mi, el pare, la mare i la germana ho són tot".

Desencisat amb la política i els polítics

Ballarín ha explicat que Catalunya és un país "molt curiós" perquè "tenim un poble de primera, però votem uns polítics de tercera". Segons ell, els ciutadans "es mereixen tenir l'oportunitat de triar gent com cal". El religiós també s'ha mostrat crític amb la manera com els representats polítics afronten el procés sobiranista: "Aquesta oportunitat que tenim ens està passant perquè tots els partits haurien de fer una pinya indestructible i no l'estan fent". "Crec que no serem independents perquè els polítics no tenen la talla, perquè pensen més en el partit que en Catalunya", ha lamentat Ballarín.

"He dit una missa pel Pujol perquè sé que no és un lladre, si ho fos n'hi diria tres"

Al seu llibre, mossèn Ballarín també té paraules per a Jordi Pujol, a qui considera un "molt bon amic". Ballarín se sent dolgut pel que li ha passat a l'expresident de la Generalitat després de confessar que tenia diners a l'estranger sense regularitzar. "Un dia una dona em va parar pel carrer i em va tirar la cavalleria per sobre perquè havia dit una missa pel Pujol. Jo li vaig contestar: 'Li he dit una missa perquè sé que no és un lladre, si ho fos n'hi diria tres'". Ballarín ha criticat que "un pare no pot carregar amb la culpa dels fills tota la vida" i confia que "algun dia netejarem l'honor de Pujol".