La mortalitat creix un 19% quan hi ha onades de calor

BarcelonaL’onada de calor s’allargarà encara uns quants dies més i tindrà un nou pic de temperatura entre aquest dijous i divendres. Tot fa pensar que a Ponent, quan s’acabi el mes, la temperatura mitjana d’aquest juny quedarà molt igualada amb els rècords del juny del 2003. En canvi, a prop del mar, segurament se situarà una mica per sota d’aquell estiu tan extrem. Des d’aquell famós i fatídic 2003, diversos estudis han analitzat fins a quin punt la calor és un factor que pot provocar la mort. Les altes temperatures poden ser la causa directa de la mort en cas de cop de calor, però en la majoria de casos la calor és sobretot el desencadenant d’altres problemes.

Segons un article fet per científics catalans el 2011, quan hi ha una onada de calor, és a dir, quan se sumen tres dies seguits de temperatures extremes, a Catalunya mor un 19% més de gent que en dies normals. En grans ciutats com Barcelona, aquesta xifra escala fins al 27%. L’estudi està fet amb dades d’entre el 1983 i el 2006, i revela que en els mesos d’estiu, al voltant d’un 1,6% de les persones que moren ho fan a causa de la calor. La durada de l’onada de calor és un factor més important que la intensitat de calorada, segons explica un dels autors d’aquest estudi, l’investigador de l’ISGlobal de Barcelona, Xavier Basagaña. La gent gran és el col·lectiu més sensible: com més edat, més augmenta la mortalitat quan la calor es dispara. Per a la població d’entre 60 i 70 anys l’augment és del 15%, per als que en tenen entre 70 i 80, del 17%, mentre que entre els 80 i 90 anys, les morts creixen un 26% quan la calor és forta. Si se superen els 90 anys, l’augment de mortalitat és de fins al 36%. Si bé la gent gran és la més perjudicada en cas de calor forta, els infants de menys d’un any també són un segment vulnerable: l’estudi revela que la mortalitat en infants de menys d’un any també augmenta un 25% en els dies de calor extrema, especialment en els nadons de poques setmanes. Es tracta de molt pocs casos, però analitzant una sèrie llarga d’anys, la tendència és significativa.

Mantenir les precaucions

Una dada que crida l’atenció de l’estudi és que un 40% de les morts relacionades amb la calor es produeixen fora dels períodes d’alerta per onada de calor. Segons Xavier Basagaña aquest és un tema que genera molt de debat, ja que tot i que com a onada de calor s’entén un període de com a mínim tres dies de calor extrema, en dies puntuals de temperatura molt alta la mortalitat també augmenta. A part, quan la calor s’allarga molts dies, és difícil saber si la insistència en els avisos és la millor eina, o si per contra acaba produint que els missatges d’alerta perdin impacte en la població.

Basagaña també és coautor del capítol referent a salut del Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya, segons el qual entre el 1971 i el 2000 van morir de mitjana 310 persones a l’any a causa de la calor. L’informe alerta que si no es prenen les mesures adequades, aquesta xifra es podria multiplicar per vuit l’any 2050. A mitjans de segle, el nombre de víctimes per calor podria augmentar fins a més de 2.500 per any tenint en compte l’augment previst de la temperatura i l’envelliment de la població.

Els dos informes revelen que les causes de mort que més creixen quan hi ha onades de calor són les relacionades amb els problemes mentals i del sistema nerviós. El nombre de víctimes emmarcades en aquesta categoria augmenta fins a un 30% quan la calor es dispara. Segons Basagaña, això es deu en part per l’augment del nombre de trastorns i suïcidis, perquè alguns són persones que poden no assimilar correctament els consells bàsics, però també en alguns casos per l’efecte d’alguns medicaments que provoquen desordres en el control de la temperatura del cos. A partir del 2004 -després de l’estiu calorós d’un any abans- van entrar en funcionament un seguit de protocols que ajuden a evitar aquest tipus de problemes.

Com se sap si una mort és atribuïble a la calor? No hi ha una manera directa de saber quines defuncions són desencadenades per la calor i quines no. El mètode per elaborar estudis com aquests consisteix a fer un càlcul de la mortalitat prevista a partir de les dades històriques, preveure els patrons segons èpoques de l’any i tendències anuals, i observar com s’allunyen les dades reals d’aquestes estimacions. Segons Basagaña, a l’hivern les epidèmies de grip fan més difícil veure aquestes tendències, però a l’estiu les dades són més fiables.

L’estiu arrenca com el del 2003, però el juliol podria començar amb un ambient més fresc

Un dels llocs on la calor d’aquests dies s’està fent notar més és Lleida. La capital del Segrià acumula 12 dies seguits amb més de 35º, i la previsió és que com a mínim n’hi haurà 3 més. L’única ratxa més llarga de dies amb calor forta a Lleida és la de l’agost del 2003: llavors en van ser 17. L’estiu ha començat amb moltes similituds precisament amb el duríssim estiu del 2003. Llavors el mes de juny va ser molt calorós, però les temperatures van tocar sostre a tot Europa a l’agost. A França, segons dades oficials, aquell estiu hi va morir un 55% més de gent del que és normal, cosa que va provocar una important crisi política.

A Catalunya, la calorada també va ser molt forta: un estudi elaborat el 2004 per experts del Centro Nacional de Epidemiología va creuar les defuncions diàries amb la temperatura màxima de la ciutat, i tot que els autors del treball asseguren que les dades no permeten establir una causa-efecte entre una variable i l’altra, sí que dona motius per pensar que la calor va ser un factor important en el pic de mortalitat que es va produir a la ciutat a mitjans d’agost.

¿Aquest estiu serà com el del 2003? Ningú ho sap. La calor serà forta fins diumenge, però l’escenari més probable a mitjà termini és el d’una refrescada clara coincidint amb el canvi de mes.