La mort de la Lily fa aflorar la violència masclista més invisible
El sistema deixa en mans de les prostitutes denunciar l’explotació
BarcelonaLa violència masclista té moltes formes, però sovint la de les dones que són víctimes de l’explotació sexual és una de les més invisibilitzades. En els últims dies, el nom d’una dona ha tornat a posar sobre la taula el debat al voltant de les mancances del sistema per protegir les víctimes de la tracta d’éssers humans. La Lily feia set anys que exercia la prostitució al Raval. Segons fonts policials, el seu cas s’havia seguit, però no s’havia pogut concloure si era víctima d’una xarxa d’explotació sexual. En bona part, perquè ella mateixa no va arribar a denunciar les persones que l’obligaven a prostituir-se. Fa dos diumenges va morir de leucèmia a l’Hospital del Mar.
“La mort de la Lily ens confronta amb les mancances d’un sistema que no l’ha pogut protegir”, va dir a Twitter la regidora de Feminismes de l’Ajuntament de Barcelona, Laura Pérez, diumenge passat. El consistori va crear una unitat pionera contra el tràfic d’éssers humans (UTEH) que entre el 2017 i el 2018 ha atès 180 casos. Es tracta d’un circuit interinstitucional en què participen fins a 32 actors -entre ells els Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Urbana, la Fiscalia i els jutjats- de manera coordinada i que intenta oferir a les víctimes des d’ajuda psicològica fins a informació sobre com denunciar. La mateixa regidora explicava que feia temps que el cas de la Lily s’havia intentat entrar en el sistema.
La psicòloga experta en victimologia Alba Alfageme explica que una de les dificultats rau en el fet que el mateix sistema deixa en mans de les víctimes la responsabilitat de denunciar. “És un sistema que està esperant que la dona s’adapti a un circuit judicial que no està pensat per a persones amb aquesta complexitat”, explica Alfageme, que aposta per “flexibilitzar” l’abordatge d’aquestes situacions perquè en casos com els de la Lily “es pugui actuar d’ofici”.
D’aquesta manera, les víctimes de les xarxes d’explotació sexual acaben patint una doble pressió. D’una banda, els maltractaments físics o l’assetjament psicològic dels proxenetes -sovint les xarxes les amenacen no només amb fer-los mal a elles sinó també a les seves famílies-, i de l’altra, el pes d’haver de denunciar i fer front al procediment judicial, encara que sigui amb el suport de l’administració. A això s’hi afegeix, segons Alfageme, que moltes de les dones acaben “naturalitzant” la situació que pateixen i desconfien de l’ajuda que els ofereixen des de l’administració perquè han topat amb males experiències amb les autoritats al seu país o durant el procés migratori -la Lily, per exemple, era originaria de l’Europa de l’Est.
Desprotecció
Un altre dels problemes és la protecció de les víctimes al llarg d’un procés judicial que pot acabar durant anys abans no hi hagi una sentència ferma contra els seus proxenetes. Moltes víctimes acaben marxant de Catalunya per por després de denunciar; d’altres ni tan sols ho fan perquè temen les conseqüències. Alfageme també explica que sovint el testimoni de les dones acaba qüestionat, perquè el trauma que pateixen fa que apareguin contradiccions en el seu relat. “Els costa posar paraules al que ha passat, recordar situacions”.
“Des de l’Ajuntament seguirem desplegant tots els esforços per combatre el tràfic de persones”, explica la regidora de Feminismes de Barcelona. De moment el consistori assumirà els costos de l’enterrament de la Lily.