Quan ser vulnerable no evita que et facin fora de casa

BarcelonaEl Segundo, el veí de Sants de Barcelona que fa una setmana es va llançar al buit quan l'estaven a punt de desnonar, tenia un informe de vulnerabilitat dels serveis socials. El document deia que no disposava “de prou ingressos econòmics” per accedir a un nou habitatge. Per què aquest informe no va servir per aplicar la moratòria que atura els desnonaments i evitar que fessin fora el Segundo de casa? És la pregunta que ha ressonat des que va transcendir aquest suïcidi i que no obté la mateixa resposta segons a qui es demana. Però el que revela el desnonament i mort del Segundo són les dificultats per reconèixer una situació de desesperació i el marge d’interpretació que deixa la moratòria estatal.

El jutge de primera instància Roberto García Ceniceros deia divendres que el cas del Segundo és “molt tràgic”, però que comparteix els problemes habituals dels desnonaments que es fan per no pagar la quota de l’habitatge. Per exemple, que la petició d'aturar el desnonament arribés “a última hora” i que hi faltés concreció. García Ceniceros avisava uns dies abans a l’ARA que amb l’informe de vulnerabilitat dels serveis socials no n’hi ha prou per frenar l’execució. Segons el reial decret que regula la moratòria, també s’ha d’aportar documentació que demostri que s’està sense feina, el nombre de persones que viuen al domicili i que no s’és propietari de cap immoble.

Però les entitats que defensen el dret a l’habitatge pensen que la interpretació dels jutges és massa restrictiva. Segons el portaveu del Sindicat de Llogateres, Jaime Palomera, “l’ambigüitat del reial decret” permet que els jutjats en facin una lectura “contradictòria” perquè el cas del Segundo estava “emparat” per la moratòria. “Si el jutge considera que s’ha d’acreditar amb més documentació, la pot demanar”, afegeix la directora de l’Observatori DESC, Irene Escorihuela, que qüestiona que amb l’informe de vulnerabilitat –sabent la falta d’ingressos i cap alternativa d’habitatge– el jutjat no doni un temps, abans d’executar el desnonament, per presentar la informació que falta.

La portaveu de la PAH a Barcelona, Lucía Delgado, també posa en dubte que el jutge encara exigeixi més documentació quan ja ha rebut l’informe de vulnerabilitat que demostra “una situació límit”. Pensa que “n’hauria de tenir prou”. A més, com que el Segundo estava al pis amb un contracte de lloguer –va deixar de pagar el juny de l’any passat després de mesos sense feina–, Escorihuela explica que la moratòria s’havia d’aplicar encara que fos un petit o un gran propietari: “L’única excepció és que el propietari necessiti l’habitatge perquè està en una situació vulnerable”.

Uns tràmits gens senzills

Un altre entrebanc que s’afegeix a les dificultats per rebre el reconeixement dels jutjats és la burocràcia. “Les persones que estan en un moment de vulnerabilitat, no només econòmica sinó psicològica i física, han de fer una gimcana pels tràmits”, lamenta Delgado. Escorihuela defineix que són uns tràmits “gens senzills”, cosa que fa que molta gent no arribi a temps de presentar la documentació. Una tasca que també va lligada a l’advocat que representa les persones que es poden quedar al carrer.

Però Delgado va més enllà del suïcidi del Segundo perquè assegura que els desnonaments són “la punta de l’iceberg” de la crisi de l’habitatge, que fa més d’una dècada que dura. Palomera recorda que el veí de Sants havia hagut de rellogar habitacions per intentar pagar els 800 euros mensuals de lloguer del pis, però amb la pandèmia els números ja no li van sortir. També critica que els jutges acostumin a veure el llogater “com un paràsit social”. Per això demana que “davant el dubte d’empènyer algú a l’extrem inhumà de picar a la porta per fer-lo fora de casa”, els jutjats s’ho pensin dues vegades.

Palomera fa una crida a la justícia a revisar la ponderació entre el dret a l’habitatge, a la vida i a la propietat privada: “Sembla que la propietat passi per sobre de qualsevol consideració. La interpretació s’allunya dels estàndards europeus”. Segons els jutges, els desnonaments que han tirat endavant són els que incomplien els requisits de la moratòria, que a partir del 9 d’agost deixarà d’aplicar-se excepte que el govern espanyol la prorrogui.