Mor a Saragossa Manuel Jalón, l'inventor del pal de fregar

SaragossaL'enginyer Manuel Jalón Corominas, inventor del pal de fregar, ha mort aquesta matinada a Saragossa, als 86 anys, després de patir una parada cardiorespiratòria. Així ho ha confirmat un dels seus néts, Alejandro, que ha informat que ha mort a l'Hospital Miguel Servet de la capital aragonesa, de forma ràpida i sense patir. Manuel Jalón és l'inventor del pal de fregar, però en el seu currículum té a més altres patents molt importants, com innovacions en la xeringa d'un sol ús i altres ginys d'ús industrial.

Fill adoptiu

Natural de Logronyo (La Rioja), va passar la major part de la seva vida a Saragossa, ciutat de la qual va ser nomenat fill adoptiu el 1992, encara que prèviament va viure als Estats Units o a Finlàndia, on va treballar després d'obtenir el títol d'Enginyeria Aeronàutica –a Madrid– i d'escriure la seva tesi doctoral sobre accidents aeronàutics.

A Saragossa va arribar-hi per treballar a la base aèria, però aviat va canviar el seu rumb laboral i el 1958 va crear l'empresa de pals de fregar aragonesa Manufactures Rodex i una altra d'exportació de xeringues d'un sol ús, Fabersánitas, de la qual va ser director.

Un gran avenç

Va posar a la venda els pals de fregar d'ús domèstic i industrials per a grans superfícies, un element que "aixecaria del sòl la dona espanyola" i eradicaria "les malalties que afectaven els genolls, les mans i la columna vertebral de les professionals de la neteja".

Un gran èxit

Va exportar pals de fregar a trenta països, segons s'explica en una biografia de l'inventor a la pàgina d'internet www.fregona.es. L'autoria d'aquest invent la va disputar amb Manuel Bellvis González, però finalment una sentència de l'Audiència Provincial de Saragossa va ratificar, l'abril de 2009, que l'invent del pal de fregar corresponia a Manuel Jalón en virtut de la patent número 298.240.

Docència

Ha sigut membre del Consell Social de la Universitat de Saragossa i ha intervingut, com a docent i ponent, en congressos sobre creativitat industrial en les universitats de Barcelona, Sevilla, Oviedo o Santiago de Compostel·la, entre d'altres.

El 1988 va crear la Fundació Castell de Trasmoz, després d'adquirir aquest edifici, i va publicar el llibre La llegenda negra de Trasmoz. El funeral tindrà lloc el proper diumenge, dia 18, a les 14.00 hores, a l'església Sagrat Cor de Jesús, situada al parc Miraflores de la capital aragonesa.