Mor Rita Levi-Montalcini, 'la signora della scienza'
La neuròloga italiana Rita Levi-Montalcini va morir ahir a Roma als 103 anys. El 1986 va rebre el premi Nobel de medicina pel descobriment del factor de creixement nerviós.
BARCELONAItàlia estava ahir de dol. La neuròloga Rita Levi-Montalcini, la signora della scienza , nascuda a Torí el 1909, va morir a casa seva a Roma després d'una vida dedicada a la recerca, en què es va convertir en una pionera i en tota una institució en un país on la ciència encara està, majoritàriament, en mans dels homes. Levi-Montalcini era coneguda arreu del món per haver rebut, l'any 1986, el premi Nobel de medicina juntament amb el bioquímic Stanley Cohen com a reconeixement a les seves investigacions sobre la molècula anomenada factor de creixement nerviós (NGF).
Tota la seva vida va estar dedicada a la ciència, que era la seva gran passió. Nascuda en una família jueva, això va marcar gran part de la seva vida i la va convertir en una ferma lluitadora contra el feixisme, ja que en començar la II Guerra Mundial va haver d'abandonar Itàlia per culpa de les lleis racials imposades per Mussolini i es va instal·lar a Brussel·les, on va treballar a l'Institut Neurològic.
Metge de les tropes dels EUA
El 1940, després de l'entrada de les tropes de Hitler a Bèlgica, va tornar a Itàlia i va viure de manera clandestina a Florència fins al final de la guerra treballant com a metge de les tropes dels Estats Units.
L'any 1947, i gràcies a la invitació del professor Viktor Hamburguer, un zoòleg i embriòleg alemany instal·lat als Estats Units, es va traslladar a Saint Louis, on va començar a treballar en la càtedra de neurobiologia de la Universitat de Washington de Saint Louis, on va passar 30 anys dedicada a la docència i a la recerca. Allà va ser on va començar les primeres investigacions sobre la formació del sistema nerviós i on el 1951 va descobrir l'NGF, que va permetre iniciar estudis sobre la cura d'algunes malalties degeneratives. L'any 2001 va ser nomenada senadora vitalícia a Itàlia com a reconeixement als seus mèrits científics i socials.
Les mostres de condol no es van fer esperar. Un dels primers a reaccionar va ser l'alcalde de Roma, Gianni Alemanno, que va dir que Montalcini havia representat "la consciència civil, la cultura i l'esperit de recerca i havia sabut unir el rigor científic amb el màxim nivell d'humanitat". El fins ara primer ministre, Mario Monti, va destacar "l'exemple d'una dona carismàtica i tenaç, que va donar guerra tota la vida per defensar els valors en què creia". Laica i molt feminista, Montalcini deia que "la humanitat està feta d'homes i dones i ha d'estar representada pels dos sexes".
