Mor Peter Higgs, el científic que va descobrir "la partícula de Déu"

BarcelonaEl físic anglès Peter Ware Higgs ha mort a Edimburg a l'edat de 94 anys. Guanyador del premi Nobel de física l'any 2013, es va fer famós per la teoria que va publicar el 1964 en què va apuntar que per completar el model estàndard de la física, que descriu les partícules bàsiques que formen l'Univers i les seves interaccions, calia una partícula que atorgués massa a les altres. Una partícula que posteriorment va ser anomenada el bosó de Higgs i que, a desgrat del seu descobridor, també s'ha anomenat "la partícula de Déu".

Segons el model estàndard de la física de partícules, el bosó de Higgs és responsable que les altres partícules tinguin massa. La teoria de Higgs i d'altres físics als anys seixanta plantejava l'existència d'un camp d'energia invisible anomenat camp de Higgs que cobreix l'Univers. No afecta partícules com ara els fotons –que formen la llum, no tenen massa i poden viatjar molt ràpidament–. Però sí que afecta altres partícules, a les quals fa guanyar massa a través del bosó (que també té massa gràcies a ell mateix).

Tot i el reconeixement posterior, els primers passos de la teoria de Higgs no van ser fàcils. Nascuda durant una passejada pels monts Cairngorms, a Escòcia, "la gran idea" que Higgs va explicar als seus companys que havia tingut va ser inicialment rebutjada per una revista científica, que va considerar que la teoria no era "rellevant per a la Física". Més tard, la revista Physical Review Letters sí que va decidir publicar-la.

Amb el temps, el bosó de Higgs va ser popularitzat com "la partícula de Déu", un sobrenom que desagradava a Higgs –que sempre s'havia descrit com a ateu– i que té el seu origen en un error. Leon Lederman, Nobel de física el 1988, va escriure un llibre sobre la partícula i ironitzava dient que era "la partícula maleïda" (en anglès, goddamn) per la gran dificultat de trobar-la, però l'editor del llibre va insistir en anomenar-la "la partícula de Déu" (en anglès, God).

En aquest intent de trobar aquesta partícula, hi ha un invent que suposa un abans i un després: l'accelerador de partícules. El gran col·lisionador d'hadrons del CERN, que es troba a la frontera entre França i Suïssa. Fins que no es va instal·lar l'any 2008, els recursos tècnics eren insuficients per poder crear la potència necessària per accelerar les partícules. Després d'anys d'experiments, l'any 2012 el CERN va poder trobar finalment el bosó i provar la seva existència.

Fill d'un enginyer de so de la BBC

Nascut el 29 de maig de 1929 a Newcastle, Higgs té influències científiques des de ben petit. D'una banda, gràcies al seu pare, un enginyer de so que treballava a la BBC. De l'alta, gràcies a Paul Dirac, un dels alumnes de l'escola on Higgs estudiava i que ara és considerat el pare de la mecànica quàntica moderna. Més tard, Higgs va graduar-se en físiques a la King's College de Londres amb el millor expedient de la seva promoció.

Sempre vinculat a la Universitat, va col·laborar en investigacions a la Universitat d'Edimburg i a Imperial College London i ha sigut catedràtic en matemàtiques a University College London. També a Edimburg ha sigut catedràtic en física teòrica, i és professor emèrit en aquesta universitat.