Mor Pere Casaldàliga, la veu universal dels pobres

BarcelonaPere Casaldàliga (Balsareny, 1928) ha mort als 92 anys al Brasil, on vivia des de feia 50 anys, i on va complir el seu somni de ser missioner i treballar colze a colze amb els més desfavorits. Casaldàliga, el bisbe dels pobres, era un referent universal en la lluita per la justícia social. Deixa un llegat de defensa dels drets de les comunitats més desfavorides de camperols i indígenes d'aquesta regió amazònica a l'estat de Mato Grosso.

El bisbe català va ingressar fa uns dies a l'hospital de São Félix amb problemes respiratoris, que van agreujar-se per la seva edat i també degut al Parkinson que patia des de feia alguns anys. Aquesta setmana el van traslladar a un centre més gran, a l'hospital dels claretians a Batatais (São Paulo) per poder continuar el tractament. Aquest migdia, però, les associacions Araguaia i ANSA, amb les quals treballava, han informat que havia mort: "Amb molt de dolor, però segurs com ell ho estava de la seva arribada a la Casa Pairal, us informarem en breu dels actes de comiat", han escrit.

Els claretians, als quals pertanyia Casaldàliga, han anunciat que serà enterrat a São Félix do Araguaia més endavant i que aquest diumenge, a les vuit del vespre (hora catalana), es farà la missa funerària a Batatais. La cerimònia es podrà seguir en directe a través del canal de youtube Claretiano TV en aquest enllaç. Paral·lelament, la seva família bagenca celebrarà un funeral pròximament a la parròquia de Balsareny –on va ser batejat- i la comunitat Claretiana i l'Associació Araguaia organitzaran una cerimònia a Barcelona.

En un comunicat, la família de Casaldàliga ha dedicat unes paraules d'agraiment a totes les persones que l'han cuidat els darrers dies: "Ens sentim reconfortades de saber que, tot i la malaltia que ha patit en els últims temps, ha estat acompanyat i cuidat per la seva gent. Des d'aquí volem agrair de tot cor, a tots aquells que han tingut cura d'ell", han exposat en un comunicat, abans de recordar un dels seus versos més coneguts: "Al final del camí em diran has viscut? has estimat? i jo, sense dir res, obriré el meu cor ple de noms". A més, han compartit a les xarxes socials un vídeo de comiat que repassa el seu llegat.

Un dels primers a reaccionar a la notícia de la seva mort ha estat el president de la Generalitat, Quim Torra, que ha escrit un missatge a les xarxes socials destacant el seu llegat i agraint la seva dedicació i compromís: "Tota una vida de lluita per la causa del món indígena; l’Església dels més pobres; la pau com a fruit de la justícia; l’alliberament de les persones i els pobles oprimits. Una vida plena, compromesa i solidària."

L'expresident Carles Puigdemont també ha expressat en una piulada el seu condol per la mort del bisbe, a qui ha definit com a "home de bé" i que "va fer de l'Evangeli una eina en favor dels drets humans". "Se'n va amb una motxilla plena de la gratitud eterna de la gent a qui va dedicar la seva vida", ha afirmat.

I, el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, ha agraït a Casaldàliga "una vida dedicada a la llibertat dels més oprimits". "Molts ateus, si d'una església hem de ser, seria la de Pere Casaldàliga", ha reconegut en un missatge a les xarxes socials.

El president del Parlament, Roger Torrent, ha alabat la seva vida "d'esforç i lluita" per ajudar "els que més ho necessitaven"; el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha expressat la seva "immensa gratitud" per "tot el que ens va donar"; la CUP ha remarcat que Casaldàliga "deixa un llegat important de reflexions davant el capitalisme i la injustícia"; i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, l'ha descrit com "un home bo dedicat a la justícia social".

Així mateix, s'han sumat a les mostres de condol veus com la del cardenal i arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, que ha ressaltat la seva figura com a "exemple d'home que va voler consagrar-se als pobres"; a més de destacar la "meravellosa" poesia que escrivia el bisbe "des del fons d'un cor senzill, contemplatiu i místic". I la Conferència Episcopal Tarraconense, que reuneix els bisbes catalans, l'ha definit com "profeta i veu dels pobres de Brasil i de tot el món" .

D'altra banda, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha piulat: "La teva lliçó de lluita i generositat serà eterna, estimadíssim Pere Casaldàliga"; i l'exdiputat de la CUP, David Fernàndez, ha subratllat: "Ha viscut Pere Casaldàliga. Aquest és el miracle. Fins sempre, estimadíssim".

I, des del Brasil, l'expresident del país, Lula da Silva, ha lamentat la seva mort també en una piulada: “La nostra terra, la nostra gent, avui perd un gran defensor i exemple d’una vida generosa en la lluita per un món millor, que farà molta falta”.

Casaldàliga va néixer en el si d'una família pagesa de Balsareny, al Bages, que ell mateix definia així al seu dietari Una vida enmig del poble: "Catòlica i de dretes, que en aquell temps era la mateixa cosa". Amb 12 anys, va ingressar al seminari de la Gleva, a prop de Vic. Va seguir la formació al seminari claretià de Cervera i a altres llocs fins que va ser ordenat sacerdot a Montjuïc el 1952.

La seva primera destinació pastoral, Sabadell, el va marcar per sempre: "Fou la primera forja en molts aspectes de la vida. Aquell Sabadell de les fàbriques, dels teixits i dels carrers inacabables, de les barraques de Ca n’Oriac, de Can Puiggener i de Torre Romeu, de les famílies murcianes i dels nois aprenents, del món obrer, de la migració i d’una falta de llibertat asfixiant", recordava Casaldàliga.

No és fins als 40 anys que, deixant enrere una carrera prometedora dins l'Església, viatja al Brasil per fer el que de debò desitja, ser missioner. A Mato Grosso, té clar des del primer dia quin és el seu lloc: s'alinea a favor dels oprimits, dels camperols i de les comunitats indígenes que viuen i treballen en condicions d'esclavitud davant dels poderosos terratinents (els fazendeiros). Això li suposa enemics, amenaces de mort i fins i tot maniobres per expulsar-lo del país. Però Casaldàliga no es mou d'allà, decidit a no abandonar la seva gent i continuar els projectes fins a l'últim dia.

"On no hi ha llibertat, no hi pot haver justícia"

Casaldàliga no va dirigir la seva crítica únicament cap al poder econòmic o el poder polític, sinó que també va ser un dels màxims exponents de la teologia de l'alliberament, que el va fer xocar i desmarcar-se del poder del Vaticà. Ell promovia un cristianisme des de la base, des dels més humils, i era molt crític amb l'Església oficial.

Les seves reflexions i pensaments, que va deixar per escrit, retraten l'estil de vida que va escollir i la seva visió d'un món que volia més just i igualitari. "On no hi ha llibertat no hi pot haver justícia", defensava. "El que dono és el que em fa, no el que tinc. Com més dono, més tinc perquè soc més. Com més tinc i dono menys, tinc menys perquè soc menys", va escriure en una ocasió.