Adeu al Palanca, el “penúltim cacic” de Tor

Lleida"Els juliols, a Tor, són tràgics. Tots els fets que han marcat la historia d'aquest poble de tretze cases del Pirineu han passat al juliol", recull el llibre Tor, tretze cases i tres morts. "Fins avui", apunta el seu autor, el periodista lleidatà Carles Porta, que ha anunciat aquest matí a les xarxes socials la mort de Jordi Riba (1936-2019), més conegut com el Palanca i un dels personatges que envolten el crim sense resoldre que l'estiu del 1995 va sacsejar aquest indret aïllat a les muntanyes. I és que Riba "no ha mort al juliol, sinó al novembre, i ho ha fet al seu llit, cuidat fins a l'últim moment per Pablo Moreno, un noi que va venir de Jaén a criar cavalls i que al final s'ha acabat convertint en un dels principals hereus de Tor", explica Porta a l'ARA.

El periodista entén que les últimes voluntats del Palanca hagin sorprès els veïns del Pallars Sobirà, atès que ha decidit nomenar hereu el germà ni més ni menys que de Làzaro Moreno, que va ser mosso i aliat del mateix Riba durant els anys noranta però amb qui es va acabar enemistant "ningú sap ben bé per què", remarca Porta. Tanmateix, l'autor de Tor, tretze cases i tres morts justifica la decisió del Palanca sobre l'herència: "Pablo Moreno li havia cuidat els cavalls i també li feia de fill, i Riba –el Palanca– era un home molt entregat als seus amics, que eren pocs però molt valuosos per a ell". Porta encara afegeix: "Semblava un home dur, però tenia un bon cor".

Un cas fosc i mediàtic

"És un dels personatges més increïbles, controvertits, sorprenents i difícils que m'he trobat al llarg de la meva vida. De vegades m'odiava i de vegades m'estimava", recorda el periodista, que amb el documental Tor, la muntanya maleïda, emès al programa 30 minuts de TV3, un llibre publicat l'any 2005 i una recent sèrie de no-ficció per a Catalunya Ràdio s'ha erigit en el màxim coneixedor i, alhora, difusor dels fets ocorreguts a Tor a mitjans de la dècada dels noranta. Per tant, Porta és també un dels que millor coneixien el Palanca, un dels protagonistes del litigi per la propietat de la muntanya que va desencadenar els fets.

El conflicte de Tor es remunta al 1896, quan es va construir la societat de copropietaris de la muntanya, anomenada Sociedad de Condueños, de manera que les tretze cases del poble es van repartir la sobirania sobre les terres. Una de les clàusules dels estatuts exigia que els copropietaris de la muntanya havien de viure durant tot l'any –hiverns inclosos– al poble, un dels més aïllats i inaccessibles del Pallars a causa de les grans nevades, la qual cosa desembocaria en el conegut conflicte entre els tres cacics de Tor: Sansa, Cerdà i el mateix Palanca. Cinc mesos després que els tribunals declaressin Josep Montané, àlies Sansa, com l'amo únic de la muntanya, va ser assassinat a casa seva el juliol del 1995, un crim que no s'ha esclarit mai i del qual Jordi Riba, àlies el Palanca, va esdevenir un dels principals sospitosos.

Cerdà encara és viu

"Aquests fets, juntament amb la seva personalitat, molt dura i molt salvatge, molt de muntanya, l'han convertit en una mena de llegenda, un mite del Pirineu", reconeix Porta, que considera que "amb ell ha mort el penúltim cacic del Pirineu, ja que Cerdà encara és viu". Parla de Francesc Sarroca, president de la Sociedad de Condueños, que sempre va fer pinya amb Sansa contra el Palanca: "Tor era i continua sent com una comunitat de veïns, amb la diferència que les seves reunions duren com a molt cinc minuts, perquè de seguida ja s'estan tirant els plats pel cap", afirma Porta.

Segons el periodista lleidatà, "la mort del Palanca no canviarà gairebé res, però potser ajudarà a pacificar una mica més el poble". Un poble i una muntanya, la de Tor, maleïts durant massa anys –tal com narra el documental de Carles Porta– que demà a les dotze del migdia podran acomiadar-se d'un dels seus personatges més controvertits en un enterrament a Alins. Descansin en pau: poble, muntanya i, també, Jordi Riba.