Mor Hans Küng, el teòleg suís que va negar la infal·libilitat del Papa

BarcelonaEl teòleg catòlic Hans Küng (Suïssa, 1928), conegut per haver negat la infal·libilitat del Papa, fet que li va causar la suspensió del Vaticà el 1979, ha mort aquest dimarts a Tübingen (Alemanya), als 93 anys, segons ha informat la seva fundació. Küng està considerat un dels principals divulgadors catòlics del món i la seva obra ha sigut traduïda a més de vint idiomes.

Llicenciat en teologia per la Universitat Gregoriana de Roma, es va ordenar sacerdot el 1954 i va ser destinat a Basilea. Entre altres aportacions, va ser nomenat conseller oficial del Concili Vaticà II pel papa Joan XXIII i va actuar com a expert i assessor dels bisbes del seu país entre el 1962 i el 1965. Dos anys més tard, el 1967, va publicar L'Església, una de les seves obres més polèmiques, en què es pronunciava sobre la supressió de l'"imprimatur" o censura prèvia dels llibres teològics i l'abolició del celibat. El gran rebombori es va produir amb la publicació, el 1976, de Infal·lible? Una pregunta, en què es manifestava contra el dogma de la infal·libilitat pontifícia. Per aquestes obres, la Congregació de la Doctrina de la Fe va obrir un sumari el 1967 i un altre el 1971.

El 1975 el Vaticà va emetre una declaració en què no es dictaven sancions disciplinàries contra el teòleg però se l'amonestava a no seguir ensenyant tesis "que s'oposen a la doctrina de l'Església catòlica". Ell, però, es va negar a retractar-se. Finalment, el 1979 el mateix organisme el va sancionar amb la retirada de l'autorització eclesiàstica per exercir l'ensenyament i va precisar que Küng ja no podia "ser considerat un teòleg catòlic". Així doncs, Küng es va convertir en el primer sancionat del pontificat de Joan Pau II.

Rebutjat per Ratzinger, esperançat per Francesc

Des del 1995 presidia la Fundació Ètica Mundial Weltethos, fundada per ell mateix i a través de la qual va estudiar i fomentar el diàleg entre religions. Tot i que diversos líders polítics i religiosos alemanys van demanar a l'Església catòlica la seva rehabilitació, el 2003 el cardenal Ratzinger, que aleshores era el precepte per a la Congregació de la Doctrina de la Fe i que uns anys més tard es convertiria en el papa Benet XVI, va descartar-ho. I això que Küng i Benet XVI havien sigut companys a la universitat i amics personals en el passat.

Sobre l'actual papa Francesc, Küng va mostrar-s'hi esperançat perquè confiava que acabaria amb el celibat entre els sacerdots catòlics, va parlar d'una "Primavera Catòlica" tant per la forma com pels continguts del nou Pontífex i va augurar una "ruptura" amb el que representava Benet XVI. El 2013, Küng va admetre a les seves memòries que es plantejava recórrer al suïcidi assistit davant la progressió que patia de la malaltia de Parkinson. "No vull seguir vivint com una ombra de mi mateix", va escriure.