Mor Armand de Fluvià, referent de la lluita LGTBI i de l'heràldica catalana
L'històric activista, de 92 anys, va ser fundador del Front d'Alliberament Gai de Catalunya i del Casal Lambda
BarcelonaL'heraldista Armand de Fluvià, fundador de l'històric Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), creat el 1975 poc abans de la mort del dictador Francisco Franco, ha mort aquest divendres als 92 anys a Barcelona, segons ha informat el FAGC. L'activista ha estat un dels referents en la lluita i la conquesta dels drets dels col·lectius LGTBI, i va impulsar la creació de diferents entitats, com el Moviment Espanyol d'Alliberament Homosexual i el Casal Lambda de Barcelona. Llicenciat en Dret, es va acabar dedicant a l'heràldica, fins a convertir-se en un referent català en aquest camp, amb nombroses distincions internacionals.
A través de les xarxes s'estan succeint els missatges d'agraïment i de record per la tasca de Fluvià en favor de l'equiparació de drets. Eugeni Rodríguez, president de l'Observatori Contra l'LGTBIfòbia, ha lamentat la mort i ha traslladat el seu condol a la família, el marit i les amistats del difunt. “Avui ens ha deixat l'amic, company, activista i fundador FAGC, l'Armand de Fluvià”, ha expressat. També des del Casal Lambda s'han sumat al condol per la mort de qui era president d'honor de l'entitat.
Fluvià, que l'any 2000 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 2008 amb la Medalla d'Honor de Barcelona, també deixa una forta empremta en el camp de l'heràldica catalana, com a especialista destacat en les dinasties comtals, amb una extensa obra publicada i nombroses distincions. En aquest camp va tenir un gran reconeixement en l'àmbit internacional, amb premis com l'Arenberg de genealogia el 1984.
El seu extens fons documental el conserva l'Arxiu Nacional de Catalunya i inclou, a part de l'activisme pels drets homosexuals i de l'heràldica, papers de la seva trajectòria política, que va iniciar-se als anys 50, en ple franquisme, en el camp monàrquic i carlí, militància que el va portar a ser un dels membres del secretariat polític de Joan de Borbó, el pare de l'avui rei emèrit Joan Carles I, fins al 1969. El 1966 va participar a la Caputxinada anifranquista, el 1976 va ingressar a la Convergència Socialista de Joan Reventós i el 1979 va ser un dels fundadors de Nacionalistes d'Esquerra, amb personalitats com de Jordi Carbonell. Durant el Procés va declarar-se independentista.
La vetlla pel seu comiat serà a partir d'aquest dissabte, a partir de les 11.15h, al tanatori de les Corts, a Barcelona, on diumenge tindrà lloc la cerimònia funeral a les 09.15 hores.
