Societat06/09/2019

Montserrat demana perdó pels abusos: "El germà Andreu va ser un depredador sexual i un pederasta"

L'abadia reconeix 12 víctimes del monjo fundador del moviment escolta i admet un segon agressor, que era el cap de l'Escolania als anys 60

Albert Llimós / Laia Vicens
i Albert Llimós / Laia Vicens

BarcelonaUn monjo de Montserrat "depredador sexual i pederasta" va abusar durant 28 anys de diversos menors i adolescents del moviment escolta de l'abadia. Així ho admet la mateixa abadia, fent seu el duríssim informe que ha elaborat la comissió d'investigació que es va crear ara fa vuit mesos, quan fins a deu víctimes diferents van denunciar els abusos que anys enrere havien patit per part del germà Andreu Soler. Aquest divendres l'abadia ha difós les sis pàgines de conclusions de la investigació i ha emès un comunicat adjunt per reconèixer els fets i disculpar-se. Però l'informe de la comissió no només aborda el cas del germà Andreu, sinó que també treu a la llum l'existència d'un segon agressor sexual. Es tracta, segons ha sabut l'ARA en primícia, del pare Valentí Torra, el màxim responsable de l'Escolania del 1960 al 1968, que va abandonar el monestir el 1980. És la primera vegada que Montserrat reconeix un cas d'abusos sexuals a la que es considera la joia de l'abadia, el prestigiós cor format per escolans que conviuen a Montserrat.

Cargando
No hay anuncios

El cas del germà Andreu es remunta al gener d'aquest any, quan els mitjans –entre els quals l'ARA– van publicar diversos testimonis acusant aquest monjo de Montserrat d'haver-los fet tocaments. El germà Andreu era monjo de Montserrat i va fundar el moviment escolta del monestir Els Nois del Servei, del qual va ser responsable durant 40 anys. Davant del degoteig de casos, l'abadia va encarregar una investigació i va obrir una bústia electrònica perquè les víctimes denunciessin els fets. En només un mes es van rebre 12 denúncies per tocaments que s'haurien produït entre els anys 1972 i 1999, i vuit d'aquestes persones van acceptar una entrevista amb la comissió d'investigació –formada per una advocada, un metge, una psicòloga i el portaveu del monestir, que no tenia vot–. Els seus testimonis han posat de manifest el "comportament de depredador sexual" del germà Andreu: en alguns casos el monjo "s'acostava al menor per guanyar-se la seva confiança", però en d'altres "gairebé no coneixia el menor" i fins i tot "va utilitzar la violència" per abusar-ne.

Cargando
No hay anuncios

Si bé la comissió d'investigació reconeix la cruesa dels fets comesos pel germà Andreu, és més prudent a l'hora d'atribuir responsabilitats al monestir. Miguel Hurtado, la primera víctima que va revelar haver patit els tocaments del germà Andreu, va denunciar que Montserrat sabia des del 1999 el que passava, però va ocultar els fets. El mateix Hurtado ha estat crític amb com s'ha fet la comissió d'investigació i aquest divendres ha dit que els resultats no són "ni vàlids ni fiables".

Ha criticat "greus conflictes d'interessos" de tres membres de la comissió que ha investigat els fets i que són "un monjo de Montserrat, un antic conseller de la Convergència i Unió -Xavier Pomés- i una psicòloga amb una relació laboral prèvia amb la institució".

Cargando
No hay anuncios

L'informe de Montserrat defensa que l'actual abat, el pare Josep Maria Soler, va conèixer la denúncia l'any 2000, quan feia sis mesos que tenia el càrrec, i va decidir "apartar el germà Andreu enviant-lo al monestir del Miracle, on no tenia contacte amb menors". "La comissió no pot concloure si es va amagar el que va passar o simplement es va actuar per desconeixement de la situació ja que hi ha versions contradictòries", expliquen els experts. "Hi ha contradiccions entre els relats del pare abat Sebastià Bardolet i Josep Maria Sanromà sobre la gestió de la denúncia feta per un Noi del Servei l'any 1998", afirmen, en relació al primer cop que Hurtado va avisar el monestir del que havia fet el germà Andreu.

Ara bé, en una al·lusió velada als responsables de l'abadia, els investigadors deixen clar que "hi havia la rumorologia suficient per justificar una acció encaminada a reunir els pares, a actuar contra el germà Andreu o a haver-lo apartat preventivament dels Nois del Servei". El germà Andreu va estar prop de 30 anys en contacte amb menors i adolescents. Mai va reconèixer haver comès els abusos.

Cargando
No hay anuncios

El germà Andreu no tenia "propòsit de canvi ni admissió de culpa" pels fets

Per als investigadors, els abusos del germà Andreu "responen a un mode de vida, a un patró repetitiu sense penediment, ni propòsit de canvi, ni admissió de culpa". Aquesta frase és força important perquè serveix a la comissió d'investigació per establir una "diferència a nivell psicològic" entre el germà Andreu i un altre monjo de Montserrat -a l'informe apareix com a V.T.M-, que també hauria comès abusos sexuals mentre va ser prefecte de l'Escolania entre el 1960 i el 1968. En aquest segon cas, la comissió li atribueix abusos sexuals de manera "puntual" i afegeix que el monjo sí que hauria "admès la culpa i el penediment" pels fets. Segons es recull en l'escrit, un grup d'antics escolans van fer arribar a la comissió un informe "molt ben documentat" sobre "dos únics casos d'abús" per part de V.T.M.

Cargando
No hay anuncios

Arran d'una investigació prèvia, l'ARA té coneixement que aquest presumpte nou agressor és Valentí Torra, que va ser el màxim responsable de l'Escolania durant vuit anys. El cas de Torra era un secret del domini públic al monestir a finals dels 60, però els investigadors defensen que en aquest cas es va actuar amb "celeritat i transparència". L'aleshores abat Cassià Just va reunir els pares, va entrevistar-se individualment amb els escolans més grans i va prendre "decisions concretes i definitives" per allunyar Torra del contacte amb menors. L'ARA ha pogut saber que se'l va enviar al monestir de Solius i després al Regne Unit, unes mesures preses "d'acord amb els criteris i les possibilitats de fa més de cinquanta anys", segons remarca l'abadia en el seu comunicat. Després d'una temporada lluny de Montserrat, Torra va tornar a Catalunya i Cassià el va nomenar el seu secretari, un càrrec que el mantenia allunyat dels menors. Després d'abandonar el monestir el 1980, Torra es va casar i ara viu a Barcelona. Té gairebé 90 anys.

Com a conseqüència d'aquestes constatacions –dos agressors i 14 víctimes en total–, el monestir segueix fil per randa les recomanacions proposades per l'informe dels investigadors: com ja va fer l'abat Soler en l'homilia del 3 de febrer, Montserrat "demana perdó a totes les víctimes" i es posa a la seva disposició per "ajudar-los en el seu dolor i sofriment", i també es compromet a prendre mesures per evitar que fets com aquests tornin a passar a Montserrat. Informen, per exemple, que estan preparant un pla de protecció de menors que "augmentarà i millorarà els mecanismes de prevenció i detecció d'abusos", es nomenarà un delegat de protecció de menors que serà un professional extern al monestir i es posarà aquest informe en coneixement de la Fiscalia, del Síndic de Greuges i dels organismes competents de la Santa Seu i de la congregació benedictina. El recorregut judicial del cas és nul: el germà Andreu va morir l'any 2008 i els presumptes abusos pel pare Valentí Torra, comesos fa 50 anys, fa temps que han prescrit.

Cargando
No hay anuncios

Crítiques d'un dels denunciants

Hurtado, que també és portaveu de l'associació Infància Robada, ha criticat que l'informe faci distincions entre els dos abusadors que assenyala. "No sabem si V.T.M. -el monjo Valentí Torra- va cometre uns abusos puntuals o també va abusar de múltiples menors", ha retret.

Cargando
No hay anuncios

El qui va ser el primer a denunciar els abusos patits a mans del germà Andreu ha dit que l'element més positiu de tot el procés engegat per l'abadia és "l'enorme valentia" de les víctimes que han denunciat els abusos. "Es demostra un cop més que l'única manera que canviïn les coses es quan els supervivents de pederàstia trenquin el silenci i denunciïn els abusos", ha dit en declaracions als mitjans recollides per l'ACN.

Sobre la comissió investigadora, ha opinat que es tracta d'una auditoria "interna" que ha volgut "minimitzar el dany reputacional de la institució" però que ha seguit prioritzant "el seu poder, prestigi i patrimoni per sobre dels drets de les víctimes". Per això ha tornat a demanar la dimissió de l'abat Josep Maria Soler.